on queda la qualitat democràtica?

Volia començar aquest apunt preguntant-me on és la qualitat democràtica de que tant parlaven molts grups polìtics fa uns mesos. Sembla que no es dona importancia al fet de que tan la llibertat com el dret a la informació són drets naturals de la persona, avui dret humà inalienable, en funció de la seva naturalesa sociable com senyala la professora Remedios Sanchez en el seu Derecho a la información (Cosmos, Valencia, 1974). Moltes societats es diferencien per raó dels seus sistemes jurídics lligats a la diversitat espiritual, social i geogràfica. Els sistemes legals ajuden a la configuració d'una societat establint el seu règim polìtic, la qual cosa permet veure avui els diferents comportaments socials dels que accepten la seva implantació com dels antisistema que el volen destruir per implantar la seva dictadura i els desafectes i descontents que el volen canviar per criteris racionals, pacífics i democràtics. El canvi d'una societat o d'un règim no allunyarà uns dels altres. La societat seguirà amb totes les seves contradiccions i defectes. Desigualtats, oides tancades per segons qui, indefensió de justiciables amb lleis contradictòries amb principis contraris a l'art de jutjar. Sense societat no és possible prosperar ni transformar les utopies en realitats. Però la societat exigeix l'existència de normes. No és possibole en democràcia una societat sense normes. Les normes defineixen la qualitat democràtica del règim i de la vida social. El funcionament de la vida social exigeix normes adquades a cada societat: comportaments, institucions, control social. Per per produir dret cal ser societat estructurada, doncs no existeix el dret on no hi ha societat. Les lleis no són d'aquesta manera més que uns mers instruments de l'acció del dret. La frontera entre el que és lícit i el que és il·lícit es troba en la norma emesa per la institució que vol establir i deliitar drets i obligacions civils i polìtiques acabant per convertir el dret en una eina de control. A cada règim el dret que convé. Espanya no ha sigut un món on prenguessin brillantor la protecci´`o dels drets humans, negada l'especulació fiolsòfica que els va crear a altres països com FRança, Anglaterra i els Estats Units. El Bill of rights de Virginia de 1776 fou definitiu per orientar les revolucions europees ccap el reconeixement del dret al servei de la diginitat de la persona. La seva importància jurídica és indubtable com també ho ha sigut la Carta fundacional de les Nacions Unides del 26 de juny de 1945 i la Declaració Universal de Drets Humans del 10 de desembre 1948. Sense drets humans no hi ha capacitat d'exercici dels drets democràtics a cap societat. El dret acull principis que poden recullir o no les normes. I aquestes normes contradictòries amb els valors i principis d'una societat democràtica europea avui, poden resultar negatives pel bon desenvolupament d'una societat. El Regne d'Espanya pot presentar moltes mostres de normes contradictòries amb els principis que la societat diu defensar. Fins i tot una recent llei feta el 2010 per regular els procediments penals que tant el Tribunal Constitucional en Sentència de 17 de març de 2016 i el TC en Sentència 154/2016, de 29 de febrer, consideren que produeixen indefensió alguns dels seus articles reformats pel partit Popular espanyol a més de vulnerar l'article 24.1 de la Constitució de 1978 i el 117.3 de la mateixa que garanteix el principi d'exclusivitat de la potestat jurisdiccional. En conclusió, diguin el que diguin des de el poder en funcions que es bnega a donar explicacions a tot un Parlament, el Regne d'Espanya està mancat de qualitat democràtica en el poder legislatiu tan com en l'executiu.