Tractats internacionals, flexibilitat, integritat i conflicte

Pacta sund servanda és un principi de dret que ha presidit sempre el compliment dels Tractats Internacionals ratificats pels Estats. El Dret Internacional viu d'unes fonts inalterables que es posen per damunt del dret nacional i el corretgeixen. No existeix la inmunitat, ni privilegis i excepcions a l'obligació de garantir el compliment dels Tractats que avui formen part del dret intern d'un Estat creant el que coneixem com dret internacional. Existeix un Conveni sobre l'Estatut dels Refugiats, fet a Ginebra el 28 de juliol de 1951 al que es va adherir el Regne d'Espanya el 14 d'agost de 1978 (BOE 21 octubre 1978).Espanya es va adherir a més el Protocol sobre el dit Estatut dels Refugiats, fet a Nova York el 31 de gener de 1967, el 14 d'agost de 1978 (BOE 21 d'octubre de 1978). La Unió Europea disposa d'una Directiva 2001/55/CE que fou transposada al dret espanyol per Reial Decret 1325/2003, de 24 d'octubre. En consequüència, pot gaudir de la condició de refugiata Espanya tota persona que demostri temors fundats de ser perseguida per mootius de raça, religió, nacionalitat, pertenència a un determinat grup social u per opinions polìtiques, que es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no vulgui tornar-hi. La concessió de l'estatut no és automàtica i calen sempre aclariments. S'ha de diferenciar el refugiat de l'immigrant que ha fugit del seu país a la busca d'un futur econòmic millor. Els refugiats han de gaudir des de el primer moment dels drets i llibertats fonamentals, i els Estats han de actuar solidariament. Donar empara als refugiats exigeix un esforç de soliddaritat internacional. Les Nacions Unides, contrariament al que la Unió Europea ha pactat amb Turquia, prohibeixen el rebuig i les devolucions. La Convenció que també determina les raons per negar l'estatut de refugiat i les causes del seu cessament, obliga al refugiat a respectar les lleis i no delinquir. El Govern d'Espanya ara fuig d'estudi a l'hora de decidir acollides i no permet a les autoritats locals presentar alternatives per l'acollida de refugiats procedents de la diàspora de la guerra Siria o d'Irak. Es manté aïllats com en camps de concentració tota la gent que ha fugit de Siria, Afghanistan o altres països en conflicte i sotmesos a la violència i no han p0ogut anar més enllà de les fronteres mediterrànies. Europa es tanca a la acollida de nous vinguts i ara vol seleccionar els que ja hi són. Els Tractats donen flexibilitat per la seva execució. Però sense sentit humanista i de comprensió de les problemàtiques alienes, sense fer res per millorar la situació dels fugits de la persecució i dels conflictes bèlics entre radicals, dictadors i totalitaris, sense fer res per integrar-los a una nova vida provisionals fins que canviin les coses als territoris dels que van sortir, es evident que els Tractats es trenquen per incompliment. L'incompliment dels Tractats és font de conflictes com ja passa ara a Grècia amb la revolta dels refugiats que no volen tornar deportats a Turquia. La desintegració social és palesa. La imatge dels dirigents europeus de vacances aquesta setmana Santa mentre els refugiats perduts pel sudest europeu passen gana, fred i malalties només protegits per la població civil que els dona ajuda, és l'imatge de l'Europa plutòcrata incapaça de fer un sacrifici per recuperar una poblaciño que perd tota esperança en el maltractamesnt, l'abandó oficial i la misèria a la que es veuen abocats. El Regne d'Espanya hauria de canviar la seva manera de fer internacional i entendre d'una vegada que els Tractats i Convencions Internacionals s'han de complir en lloc de tancar per vacances. Al final ha sigut més senzill tractar i negociar amb una dictadura el pagament de 6.000 milions d'euros que destinar aquests diners a la integració i recuperació de refugiats arribats a territori europeu.Europa dona per bons pactes contra la llei, els drets humans i el dret d'asil. Però el negoci de compravenda d'armes continua viu i en augment.