sense ressentiment

Otegui va sortir de la presó complerta la condemna, sense ressentiments. El pluralisme polític i el debat social pacífic exclou els radicals intransigents, doncs en democràcia l'opinió és lliure. Són inacceptables en democràcia els de l'ultradreta com els de l'ultraesquerra, intolerants i veritablement intrannsigents. Aquests no creuen en el diàleg, sino en la imposició, la dominació i la repressió dels que no opinen ni pensen com ells. A Espanya ja n'hem tingut proutes experiències. Segles sense llibertat excepte un breu parentesi republicà. Són més perillosos els que prohibeixen que els que expressen i difonen el seu pensament emparats en la llibertat d'expressió, els que diuen honestament el que pensen. Cal preeguntar-se si és terrorista Otegui per voler fer un partit. S'abusa a Espanya de la semàntica del terrorisme. No s'ha dit terrorista al jove Osson, el norueg que va assassinar molts joves socialistes. Tampoc es diuen terroristes els que maten a les Universitats dels estats Unites. Per què doncs tant ús del mot terrorista a qualsevol acte violent i el permanent record en els mitjans de comunicació del passat de violència? Quin interès hi ha en recordar permanentment a la ciutadania el passat de violència traduída en terrorisme antifeixista? Quina és la sort històrica dels represaliats dels dos bandols de la Guera Civil espanyola 1936/39 afusellats i empresonats per ser desafectes del règim del moment? No fou violència empresonar i afusellar? No fou terrorisme d'estat? Hem de seguir permanentment amb l'inalterable cançó de l'ús de la violència com excusa per retallar llibertats? No hi ha alguna manera, descartada la Constitució de 1978, per superar aquests episodis històrics? POdran deixar de fer-se manifestacions i concentracions com a culte a l'odi i el desig de revenja? És això correcte en un estat laic dominat per les esglésies cristianes? Existeix una moral social adequada i cultura política per construir una societat sense ressentiments? És o seria útil la democràcia i l'exercici de les llibertats per superar aquests trangols històricvs que han afectat i dividit tantes famílies i societats? Seria possible esborrar dels diccionaris i llibres de guia d'estil dels mitjans la paraula terrorisme?