la fi del somni del món bucòlic

Veiem com esdevé impossible la governabilitat normal en el territori del Regne d'Espanya. Els partits practiquen la idolatria dels seus liders de la mateixa manera que els aparents fidels omplen els carrers de moltes ciutats per veure i aplaudir les professons de Setmana Santa. Professons de culte a les imatges, no al Deu que ha creat la imagineria per esculpir imatges. La idolatria de les imatges és una característica de la religió que dona més importància a l'aparença que a la sinceritat de l'ànima. Podriem pensar que la pau i l'amor són dues realitats possibles en el món d'avui, el món de la teconologia i la comunicació immediata, encara que no tinguin imatges per sortir en professó per Setmana Santa. Però no és aixì. Un Ministre de l'interior espanyol sortint d'una reunió pels atemptats a Brusselles ha dit l'expressió desafortunada pel moment: "no hi ha mal que per bé no vingui". Pensaria en el divendres de dolor el Sr. Ministre? Li han fet perdre els oficis amb reunions a Brusselles? El Ministre no ha fet cap crida contra la brutalitat totalitària de l'Estat Islàmic. No ha valorat suficientment que els terroristes islàmics no donen valor a la vida i prefereixen immolar-seper extendre la por i el desconcert a Europa. Els terroristes no ataquen a Europa objectius militars. Pewr afeblir i desconcertar la societat cal fer mal a la societat civil. La barbàrie del dolor i els assassinats de membres de la societat civil acaba de colpejar una ciutat, capital d'Europa,amb projecció mundial. CAp ciutat, cap país n'està exent de rebre el mateix tracte de la salutació de la violència. Els terroristes saben que la política de violència i foment del terror és una forma explosiva de reafirmar la seva presència armada i afany de dominació. Els terroristes de l'Estat Islàmic posen a Deu com excusa per extendre per on han passat la submissió al seu totalitarisme.La seva conducta éds la de la impietat, l'amoralitat, el desig de destrucció de les cultures no islàmiques, el total rebuig a les religions que parlen de pau i amor, comprensió i solidaritat. Només saben comunicar-se amb occident amb amenaces i accions terroristes. Al món occidental li cal eradiucar aquesta barbàrie, però també construir les polítiques institucionals, socials, culturals i econòmiques adients, dins i fora d'Europa, per consolidar un nou tipus de societat respectuosa amb els drets humans. amant de la pau, parrtidària del progrés social i de les llibertats. Permetre trobar cadascú el seu Deu amb llibertat. Expressions com la del Ministre espanyol haurien de ser oblidades. L'actuació de anar a la reunió i no comprometre's en res per allò de ser un govern en funcions és una demostració més de lautoaïllament del Regne d'Espanya que perd cada dia més credibilitat i pes en la política internacional i en la defensa dels principis i valors democràtics, que semblen ignorar negant-se a anar al Parlament a donar explicacions.