On som?

Hi ha gent que comença a dubtar de les nostres opcions de futur. No veuen clar que poguem forçar una ruptura democràticca amb l'Estat espanyol davant la maquinària repressiva amb la que compte l'Estat. Els que així pensen no veuen que l'Estat nació espanyol està en crisi per no adaptar-se a la cessió de sobirania a la Unió Europea i faciitar l'establiment d governances properes a la gent. L'Estat, amb una estructura inoperant no s'adapta a les noves dinàmiques. A més, per mantenir-se a la cúpula del poder, l'Estat assaja ara la via de l'autoritarisme. Basats en aquesta via que facilita la presa de decisions per un govern ancorat en el Reial Decret d'urgència, l'Estat i el govern donen vidda a la violència permanent i l'odi contra els catalans. La feble autonomia catalana segueix essent considerada una amenaça potencial contra el model espanyol, per la qual cosa li cal a l'Estat                paralitzar les lleis del Parlament de Catalunya i destruir l'estat català del benestar, aprofitant l'opinió favorable dels partidaris del règim de 1978, el que es va fer sense demòcrates, com ara no podem fer una República sense republicans. Ens cal pedagogia republicana a casa nostra, sber què és ser republicà, i perquè serveix una república. No ens ha de sorprendre per tant que les forces unionistres, defensores de la monarquia heretada de la dictadura utilitzin el que els calgui per atemorir la gent i desactivar el desig d'independència dels catalans. Servir-se de l'aparell mediàtic faciita canviar el pensament de la gent i fer política deconstructiva, a més de promoure ambient contrari a Cataluya a tota Espanya. Per si no en tenen prou, compten els unionistes amb els col·laboracionistes que trobem entre les empreses catalanes més fortes, els sindicats i també en partits polítics que podem classificar com forasters. L'Estat, però s'ha degradat i no aconsegueix la extinció del procés sobiranista ni de Catalunya com a poble. El poble no renuncia als seus drets, doncs ben al contrari els continua exigint amb voluntat de no cedir i de resistir les escomeses de l'Estat. el record de l'1 d'octure n'és la mostra de l'esperit imbatible. No es descarta a Catalunya la mobilització per guanyar qualsevol elecció. No es desarta seguir endavant amb negociació o sense negociacció. Fer un nou referèndum, aquest pactat,  ho ha ofert a l'Estat el govern i el President Puigdemont. L'horitzó és la República Catalana suspesa. Som i hem de segir sent republicans. Si l'Estat no vol negociar amb Catalunya convençut de la seva victòria davant el delicte de posar urnes, segons diu l'ex Ministre Zoido, caldrà aplicar la intel·ligència que generi noves oportunitats de ruptura democràtica o negociació fins poder aplicar el dret internacional a la secessió i la creació d'un nou Estat. El que ens cal ara mateix és eradicarla cultura autonomista i de submissió als dictats del govern central, obviar la política de Madrid i crer escenaris propis, per què per els catalans l'important és Catalunya. El futur és molt clar que el trobarem amb la mobilització permanent i la defensa de la llengua i la cultura catalanes, l'art, la mùsica, la literatura i tot allò que defineix i reforça la nostra identitat.

Un dia a Madrid

Feia setmanes que no escrivia les meves impressions del que està succeïnt. He passat per Madrid abans de reprendre la tasca d'escriure  l'article del dia al blog. A Madrid m'he trobat amb carrers bruts, plens de turistes. Molts taxistes i cotxes privats d'ús públic conduïts per gent llatina, algun que gairebé parla un mal castellà. Mendicitat als carrers, aprop del Thyssen,. Manifestació de pensionistes. Carrers tallats per la policia per dificultar l'accés dels manifestants al Congrés dels Diputats. Crits dels manifestants dient "somos pensionistas, no terroristas". Turistes fent fotos. A la porta de l'Hotel Palace porter i altres persones mirant també amb cara de circumstàncies. Els taxis tenien tallat l'accés i els clients arrossegant maletes amunt i avall. Cap policia s'oferia per ajudar gent gran. Ells darrera les tanques per parar els "iaios".  El Congrés envoltat de cotxes poicials. Els iaios esdevenen perillosos. Ara s'atreveixen a demanar millors pensions. Un helicòpter voltant constanment. Un soroll realment molest. Dificultats per parlar de política amb la gent. Hi ha qui et diu que Catalunya mai ha sigut una nació perquè sempre ha sigut territori de la Corona d'Aragó integrada a Espanya. Però el que diu això no sap contestar quan li preguntes on era la capital. Per molta gent M.Rajoy és un  heroi sacrificat  per "los rojos". Als restaurants que hi ha al barrio de las letras, on van viure i morir Lope de Vega i Cervantes,   hi ha restaurants  que fan uns menús i plats molt característic. Sobretot "cocido". En un d'ells vaig preguntar si hi anaven a dinar els diputats i la cambrera em va dir que ara menys i deixen molt poca propina, un o dos euros en una factura de sis o set menús quan i van, va reblar. La broma fou dir com a comentari: claro, están a sueldo. A l'Estació d'Atocha carreres per agafar seient esperant la sortida de l'AVE. Molta gent anant d'una banda a l'altra. Els de Barcelona a l'esquerra, primeres vies. Els de Sevilla i Osca a l'altra costat. Tots amb cara de cansats. Tornes de Madrid i a l'AVE sents parlar català. Són els catalans que han hagut d'anar a Madrid a resoldre problemes. El mateix que fa 30 o 40 anys. l'Estat ho domina tot, inclosos els partits que en formen part des del moment que  tots cobren de l'Estat. Polítics o funcionaris?  És el que et queda al pensament. Al menys a l'Ave  quan arribes a l'estació veus que et diuen adéu.  Ah, oblidava dir que a la carta del menú que serveixen a primera està en tres idiomes, català inclós.  Alguna cosa hem avançat comparat amb les revistes d'Iberia de fa uns anys que només eren en espanyol, perquè el català no estava reconegut ni com espanyol.

Enderrocar el Valle de los Caídos

El BOE del dissabte 25 s'agost publica el Reial Decret 10/2018, de 24 d'agost,, relatiu a modificar mesures en favor dels que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la Dictadura. Un dels aspectes destacats de la Llei 52/2007, de 26 de desembre,  que ara es modifica amb l'objectiu d'afermar i ampliar la retirada de símbols i momuments  d'exaltació a la Guerra Civil i la Dictadura.
La llei prohibeiz servir-se del Valle de los CAídos per actes de naturalesa política i exaltar la Guerra Civil i els seus protagonistes entre els Que es troba el General Franco. El Decret considera en la seva exposició de motius   que la presència de les despulles de Francisco Franco dificulta el compliment del mandat legal de no exaltació del franquisme i el propòsit de retre homenatge  a totes les víctimes de la guerra. La reforma per tant, només té per objectiu limitar el dret de dipòsit de restes  humanes de persones mortes com a conseqüència de la Guerra Civil. I en aplicacio d'allò decidit, es procedirà a l'exhumació i trasllat de les despulles del Francisco Franco, un cop complimentats els tràmits reglamentaris. El Reial Decret només té interès en l'aspecte de l'extracció de Franco del seu monument mortuori. Però descobreix un escas interès del govern de l'estat en restablir la dignitat de tots els republicans  que  s'hi troben en columbaris fent guàrdia forçada al dictador. Tots sabem com es va construir el Mausoleu que formava part de la politica de neteja de l'Estat totalitari franquista. Franco, mort, segueix essent el Caudillo i el símbol més important de la Dictadura i la campanya d'odi contra els demòcrates i els catalans. L'home sens dubte més rellevant del "Glorioso Alzamiento Nacional" que ens havia de tornar l'Imperi perdut un cop triomfés la creuada que va iniciar contra "el desorden i el caos de la República".  Però el Reial Decret i la mateixa llei de la Memòria Històrica són insuficients per restaurar i retornar a la democràcia i les seves institucions la dignitat perduda amb la tolerància per amnistiar tots els responsables de les barbaritats de la dictadura, a la mort del dictador i permetre les activitats dels partits que van donar suport a la Guerra Civil, participant.hi al costat de l'Alçament militar franquista per imposar un nou Estat totalitari. Una nova i més estricte legislació hauria de ser suficient per establir les regles de defensa de la democràcia i les llibertats davant de qualsevol temptativa colpista o  acció política dels que  només tenen interès en destruir la democràcia per conduir el retorn a la degradació del verticalisme i la intransigència.

el dol s'ha acabat

Avui es podien veure les platges de Barcelona ben plenes de gent. Els manters fent seu tot el Passeig de Borbó i la zona dels restaurants del port. Però també o`plien la Porta de la Pau, la Plaça de Colon. A les Rambles, davant la sortida del metro de Liceu venedors de ulleres i ventalls a poca distància dels cilindres amb flors de record i sentiment dels morts i ferits del 17 A. La ciutat ha tornat a la normalitat. L'alcaldessa  ha tornat a desaparèixer i tothom s'ha quedat tranquil, inclosos els il·legals. A les platges de la Barceloneta veiem venedors pirates de llaunes i ampolles d'aigua,. També els del mojito amb una ampolla d'alcohol a la mà.  Turistes i ciutadans baixant a la patja en el bus 59, amb les tovallolesi algun para-sol. Els veïns i veínes de la Barceloneta s'han tornat a manifestar. La Guardia Urbana no es veia aquest mogdia mentre els manters i els venedors de la platja seguien com si res. La Barcelona tercer mondista ha tornat a la normalitat. A nivell polític, la Vicepresidenta del Gobierno Sra. Carmen Calvo ha tornat a recordar que estan preparats per fer el que legalment calgui si els catalans van més enllà del que els permet la Constitució i renyen els de la dreta per manca de lleialtat, per no dir-lis que retorcen la realitat i veuen delictes on no hi són. Els presos polítics que són a Lledoners han escoltat la música del poble que cada diumenge s'aplega davant la presó per cantar.  El Conseller Joaquim Forn ha rebut l'homenatge dels presos i funcionaris  el dia d l'aniversari del 17A. Mossos d'Esquadra han identificat un grup paramilitar que operava a la zona de l'Ebre. Pere Aragonés demana al Gobierno que posi fre a aquesta gent que només pensen en la violència, inclosos els dels cossos armats. En resum, hem tornat a la normalitat del desacord i l'incivisme urbà.

Barcelona, ciutat de l'insult i l'escopinada

Ens queixavem fa uns dies de l'incivisme que es respira a la ciutat de Barcelona i en ple aniversari del 17 A, dia que s'ha volgut assenyalar amb el misatge "Barcelona ciutat de pau", el President de l egenralitat ha rebut insults i escopinades paer part d'alguns assistents a l'acte de recordatori i homenatge a les víctimes de l'atemptat terrorista del 17 d'agost de 2017.  De fet la plaça de Catalunya es veia mig buida. Només els familiars de les víctimes, les autoritats i una mica de pùblic amb banderes espanyoles i barrets de palla també amb la bandera espanyola. Han sigut els de l'odi i la ira anticatalana que han personalitzat amb el President de la generalitat. Era un dia que no s'havia d'utilitzar per marcar pisicions politiques. S'havia dit a tort i dret. Però els reaccionaris no han sabut contenir-se. Calia demostrar quye ells eren presents i adictes a la monarquia repressora. El rei ha arribat tens i ha sortit de la plaça amb més tensió de la que duia a l'arribada. S'ha donat compte del buit que l'envoltava, al bell mig dels representants d'un govern republicà. Unes poques persones cridaven "viva el rei"  i s'afanyaven per posar la bandera constitucional espanyola davant les càmeres de televisió tapant les paraules en català de a presentadora Gemma Nierga.  El rei no ha fet cap discurs. Tampoc hem sentit l'himne nacional que s'acostuma a interpretar quan el rei va a actes oficials. Ras incurt, mitja hora d'acte. Ha vingut, ha complert en l'acte d'acompanyar el dol i ha marxat.  En ocasió de complimetar-lo a l'arribada, el President Torra li ha presentat la esposa del Conseller Forn empresonat, dient-li el President al rei que és l'esposa del presoner polític Sr. Forn i la senyora jo sóc ací perquè no hi pot ser el meu marit. Dsprès  els del barret amb la bandera espanyola s'han ficat amb els del CDR i han començta a colpejar-los pel que hem vist per televisió. Kamentable espectacle que els partidaris de la reacció unionista han donat en un acte on havien d'haver callat i er respectuosos amb tothom. Els cridaners de "viva España, viva el rei, el orden y la ley" han trencat la brillantor de l'acte, més que les pancartes silencioses que penjaven d'edificis dient-li al rei que no era benvingut a Catalunya. Per la tarda, el poble ha anat a retr4e homenante a la presó on roman l'exconseller d'Interior  Honorable Sr. Forn. Del rei els mitjans nno han dit on han passat la tarda ni on han anat a dinar.

segueix el conflicte constitucional.

Sorpren com la gent de la Generalitat ha anat amb un lliri a la mà a una reunió a Palau amb Meritxell Batet  del PSOE i la seva gent per veure de normalitzar unes relacions i fer canviar de criteri l'Estat. El Govern de l'Estat ens ofereix ara diners i competències. Tot el demés està per veure. Ernest Maragall ha sortit segons ell decebut de la reunió i Elsa Artadi com sempre depenent de la veu del seu senyor.  Maragall ha dit a la sortida de la reunió que no es comparteixen les sensibilitats per la magnitut del problema i que han rebut la total negativa a la normalització, segons ell, de drets i vies de participació. Incomprensible que s'hagués pensat que anant a la primera bilateral en set anys,  amb el somriure Artadi faria canviar d'opinió els que a Madrid i des de Madrid ja havien dit que de referèndum  d'autodeterminació res de res. I Tampoc volen parlar del tema dels presos que consideren no és de la seva competència. A Madrid segueixen empenyats en dir que com la Constitució no preveu un referèndum d'autodeterminació, no hi pot haver ni hi haurà referèndum a Cataluya. El mateix plantejament del PP. i segueix el conflicte constitucional sense aportar solucions clares ni per els temes socials, d'infraestructures, d'habitatge, d'educació, d'acció exterior. Maragall diu això quan des de l'altra banda diuen que s'ha de sotmetre a la llei i a l'Estatut actual. Tiren pilotes fora a Madrid, com diu en Maragall? És aixo una reunió on es viu la negació de la bilateralitat? Coneixent i amb l'experiència de com funciona l'estat espanyol, els membres de la delegació catalana ja es podien haver pensat que això passaria i que hi han coses que no es poden portar per la via oficial. Els grans discursos i retrets no serveixen per res, perquè el mur de les lamentacions és a Jerusalem, no a Madrid. Ens quedem amb el govern autonòmic, limitats a aquesta modalitat de govern i seguirem anant a reunions sense poder parlar de vies obertes a l'autodeterminació de Catalunya. I això vol dir que tenim normalitats perdudes que s´n els drets illibertats, la situació dels presoners i les causes obertes a més de establir vies obertes d'avenç cap a l'autodeterinació. Ens quedem amb drets merament administratius, ha sigut la gran resposta del govern del PSOE a la delegació catalana. Cal no voler disfressar la jugada peruè no s'ha avançat en res. Només que anirem de reunió en reunió i tot vindrà a nivell de serveis a comptagotes. El PSOE guanya temps i saben que el govern català tant a l'interior com a l'exili no el té. Ja no són temps d'anar amb lliris a la mà ni d'anar oferint clavells ni roses a qui no reconeix ni respecte els drets nacionals de Catalunya. Seguir treballant el diàleg és important. Però guanyar totes les eleccions també.

Nou Estatut no és cap solució

El socialista espanyol Pedro Sánchez s'ha llençat a proposar des de la seva tribuna parlamentària que  cal fer un nou Estatut o  corrregir el que tenim per què  aquest no ha sigut votat pels catalans.   I proposant votar un Estatut es pensa qwue ja està tot resolt, mentre  mig govern català ñés a la presó acusat de rtebel·lió. No es pot parlar de propostes si no hi ha diàleg constructiu i aquest comença pwer    obrir les portes de la presó als presos polítics.  No vulguin fer la glorieta simbòlicca imperial intentant imposar a Catalunya una nova febre. Fer Espanya dia a dia i afeblir Catalunya forma part del joc d'aquest Estat que bomés valida el que ja està fet per l'Estat controlat per la dreta reaccionària il'Estat judidial dins de l'Estat. Fins hi tot hem de veure com la administració judicial espanyola rebutja escoltar la justícia dels estats europeus que li diuen que s'equivoca. La resposta del jutge molest que diu que la justícia alemanya vulnera l'ordre constitucional espanyol és tant com dir que Espanya és un país que viu en el retard històric de la llei i d'Europa li interessa ben poc més que les subvencions. No sé si entenen en dret espanyol que vol dir el dret a la vida i les llibertats. Però l'Estat espanyol, allunyant-se de la idea europea de la justícia, ha decidit abandonar aquest dret aabraçant la intransigència i sacrifica el prestigi de l'Espanya democràtica de que tant es va vanagloriar el 78.El dilema politic la justíicia espanyola el resolt a cop de presó contra gent honesta i possiblement innocent. Molts déus apareixen a l'hora de pensar com es reprimeix  la protesta i les reivindicacions catalanes. heroic i estrany. Però manquem dels àngels que poden moldejar la justícia.  No s'enten el perquè de les energies que esmerça l'Estat per impedir que Catalunya segueixi el seu propi destí. Tornar a parlar ara d'Estatut com alternativa sense resoldre elconflicte és un nou error del'Estat o una demostració de que els socialistes segueixen adherits a la ideologia  de l'Espanya Imperial, just com el que ha fet l'aparell judicial rebutjant el resultat contrari alemany de l'euroordre contra Puigdemont. Exigir ara que acceptem un Estatut redactat al gust socialista,  i a mida i conveniència del PSOE,  no és diàleg. És una presa de pel.