Catalunya no es trenca

Que Catalunya no es trenca ho va dir ahir per la tarda el president Mas a l'acte de presentació a Barcelona de Junts pel Si davant unes quaranta mil persones després de les entrades i registres a les seus de CDC, CATDEM i varis ajuntaments a la cerca de més proves que involucren el partit CDC en la corrupció detectada a Torredembarra. Quan això passa recorda com a Madrid va desaparèixer a la seu del PP l'ordinador de la comptabilitat de Bàrcenas i no va passar res, no es va donar valor als apunts manuals de pagaments de favor i asignacions als alts càrrecs. Ningú era responable, ningú no reconeixia haver rebut pagamanents en efectiu. A Barcelona no ha sigut el mateix, lo primer el disc dur de l'ordinador de la comptabilitat i CDC ha reconegut haver rebut diners. S'han donat xifres publicament. No entro ara a valorar l'efecte de l'acte anticorrupció produït a Barcelona ahir durant més de vuit hores quan se sabia que s'anava a fer. Però la gent no va deixar d'anar a l'acte de Junts pel Si. Possiblement més gent de l'esperada. Pot ser esperessin una trencada entre els sectors d'esquerres, ERC i CDC, però no ha passat. Grmà Bel i Raul Romeva presents i aquest extenen la mà a la gemnt de CAtalunya si. Trobo insultant i demagògic el titular del diari La Razón "Juntos por el 3%" que poenja avui al kiosc. L'espectacle mediàtic, la fanfarria no ha espantat ningú, ans al contrari es respirava una certa indignació amb l'Estat. Els catalans ja no es creuen en la inocència de la persecució judicial anticorrupció coincident amb actes polítics, digui el que digui la Sr. Soraya Saenz de Santamaria. S'ha fet antipàtic el mig somriure que deixa anar cada vegada que es ficca amb Catalunya. Per què no hi van anar als registres els Mossos d'Esquadra i en canvi ho va fer la Guàrdia Civil amb dos Fiscals? Per què la premsa va arribar inclús abans que guàrdies, fiscals i Jutjat? Això per la Sra. Saenz de Santamaria no té cap importància. L'important és el fe, involucrar CDC amb la corrupció del tot davant l'opinió pública abans de les eleccions. No s'ha de criticar el Jutge que va ordenar els registres fent la seva feina a la vista dels informes de la comptabilitat intervinguda a can Sumarroca, sinó l'ús polític i mediàtic de l'acte d'investigació. Clarament podem dir que PP i C's s'han aprofitat del treball d'instrucció judicial per altres finalitats. Perpò no per això caurà l'adscripciò nacional catalana. L'any 2007 explicava el Notari Lopez Tena en el seu llibre "Catalunya sota Espanya"que les enquestes d'opinió sobre l'adscripció nacional predominant o exclusiu català, al voltant del 45% i el predominant o exclusiu espanyol, al voltant del 15%. Durant aquests darreres vuit anys s'ha produït el reforçament de l'adscripció catalana dins de la que creix sobretot l'opció solament català, doncs recordem que el 2007 existia una tendència equidistant entre sentir-se més català que espanyol del 40% que s'ha anat reduïnt a mida que l'Estat ha anat deesenvolupant la guerra freda contra Catalunya intentant afeblir la identitat exclusivament catalana. Tot l'esforç de l'Estat ha sigut dividir i enfrontar, però sense tenir èxit conseguint promoure en canvi una polarització política més forta a Catalunya i la unitat política per la independència. L'Estat no ha volgut veure que el nacionalisme s'ha vinculat als efectes pràctics que la llibertat i l'autogovern generen en la vida de les persones. La ciutadania s'ha adonat finalment de que és inútil i estèril voler arreglar els catalans una Espanya que està disposada a fer joc brut, tractar-nos amb el cinisme de l'explotador, servir-se de l'espectacle mediàtic per desacreditar els suports del procés i llençar a la cridòria anticatalana els oradors més durs i xenòfobs, amb manca d'atractiu però, contra la immigració que haurà de decidir que ha de ser Catalunya. Però el que és clar és que la gent catalana vol alliberar-se d'aquest estat de coses. Que CDC acabi desapareixent un dia no té cap mena d'importància. També va desaparèixer la Lliga Regionalista de Cambó i Catalunya va seguir. ERC fou destruida pel franquisme i ha reixit de nou. Els partits són creacions circumstancials com les persones temporals, quan el que importa és Catalunya. Catalunya no vol joc brut, servir-se el govern conservador i centralista de l'Estat d'unes actuacions judicials per endurir a Catalunya la confrontació del procés electoral.