eleccions convocades cap una Catalunya nova

Ahir el President de la generalitat va convocar les eleccions autonòmiques pel 27 de setembre per què som en una situació excepcional, segons va dir. La oposició unionista demana fer-li front i l'acusa de dividir la societat. Però la fractura entre uns i altres ja fa temps que hi és veient el que va dient el Govern central sobre la seva posició i intencions respecte del procés català cap a la independència, doncs no hem vist cap moderació en els unionistes que parlen en espanyol i diuen coses esgarrifoses del que significaria la independència. No fan altra cosa que desqualificar el president i els primers membres de la llista unitaria que es coneix com "Junts pel Si" No es pregunten ni diuen els unionistes que faran si Catalunya acaba proclamant la independència del Regne d'espanya, i és curiós que no s'expliquin. Podem donar per suposat que algú parlant d'imparcialitat ja pensa en dur catalunya als tribunals espanyols, però no vol veure que Catalunya s'ha posat polìticament en marxa per arribar a la Catalunya real, la nova, la que vol un progrés social amb una societat lliure. Les amenaces contra la República Catalana continuen des de Espanya, no des de Amèrica ni des d'Europa. Ára s'han proposat declarar il·legal la tradicional manifestació de l'11 de setembre. Però els poders de l'Estat segueixen sense clausurar el Valle de los Caídos ni revisen les activitats de la Fundación Francisco Franco. També han permès que l'Alcaldesa de València que va perdre les eleccions el 24 de maig no retirés els símbols franquistes de la ciutat a més de designar-la Senadora les Corts valencianes a proposta del seu propi partit. I els que això toleren demanen neutralitat al president de la generalitat candidat a les eleccions, com si ho ha sigut alguna vegada algun President del Govern espanyol que s'ha tornat a presentar a unes eleccions generals. El Govern central no vol admetre que es degrada l'imperi de la llei a Espanya, doncs l'imperi que defensen des de aquest Govern és el de la lei feta a mida per blindar el poder, no el del diàleg ni l'equitat ni respectar el dret de les Nacions Unides a les que Espanya pertany. L'invent de servir-se de la llei per intentar frenar els desitjos de llibertat dels pobles va contra el dret de les Nacions Unides. El Regne d'Espanya ha passat 37 anys des de la proclamació de la Constitució de 1978 sense modificar l'article 92 i l' 1.2 referit a la sobirania que que xoquen frontalment amb l'1 del Pacte de Drets Civils i Polítics de Nova York de 1966 (BOE 30 abril 1977), com exigeix l'article 2.2 del mateix Tractat vigent a Espanya per disposició dels articles 10 i 94.1.a) de la Constitució. Estem parlant de drets anteriors a la Constitució que el franquisme no va voler reconèixer. Però ara la dita democràcia espanyola, tampoc. El Tractat fou aprovat i ratificat pel mateix Rei d'Espanya el 13 d'abril de 1977 prometent complir-lo i fer que fos observat en totes les seves parts. Però infringint l'Estat espanyol l'imperi del dret internacional, el dret de celebrar referèndums a qualsevol territori del regne d'Espanya segueix essent propietat de l'Estat espanyol negant tot dret al poble de Catalunya que representa la Generalitat i el seu Parlament elegits democràticament.