retòrica com estratègia

Els corrents enfrontats segueixen amb el seu ritme habitual. Però ha aparegut una novetat aquesta primera quinzena d'agost. Ara el President del Govern Central Sr. Rajoy i el seu Ministre de Justicia Sr. Català davant l'empenta independentista catalana ja parlen de reforma de la Constitució, encara que limitada, però sense precisar continguts. De manera que no sabem quina és la seva idea o si la dita reforma constitucional que volen pactar amb el PSOE no és més que un recurs retòric o una mortífera carga contra l'autonomia i en favor de la recentralització. Parlar de reformar una constitució sense comptar amb els afectats, el poble català, i no dir el que es proposa exactament és infravalorar l'adversari que reclama la independència d'un territori, és fer ostentaciò de complexe de poder i contestar amb simplismes legalistes. L'Estat continua infravalorant Catalunya i el seu poble seguint una estrategia ineficient d'enfrontament entre comunitats, els catalans d'origen i els anomenats "nous catalans", els immigrats a Catalunya durant el franquisme, procedents d'altres pobles d'Espanya. És clarament el poder espanyol el que està disposat a fracturar la societat civil catalana i dividir-la fent còrrer rumors, desacreditant els dirigents catalans, intentant rebaixar l'impuls de la independència. La política española no es tracta amb sabiduria com tampoc la justícia. La realitat histórica és la que compte: poder polític, poder ideològicament familiar, idees fixes per imposar als que pensen diferent i llei per substituir el poder de la religió i el caprici dels governants que no reconeixien les llibertats. Catalunya no vol aquest camí veient que el govern espanyol el que vol és excitar els sentiments dels partidaris del no a la independència de Catalunya, empenyat en fer jutge de la llibertat catalana a tota la ciutadania espanyola. D'això n'hauran parlat a Marivent el Rei i Rajoy aquests dies passats aprofitant la seva tradicional trobada estival. No necessiten inventar la història si recorden que abans dels Borbons governaven els Austrias i Catalunya existía amb drets i constitucions pròpies que ara se li neguen amb l'expressió constant de l'unitat d'Espanya, doncs encara sembla que no està clar per ells si Catalunya existeix a la història abans o desprès de Franco, si Barcelona és una ciutat cruïlla de l'història, un centre cultural i religiós, una ciutat mítica o un centre urbà per explotar econòmicament.