On és la República Catalana?

A l'exili català es parla de República Catalana, però a Catalunya es parla de constituir un nou Parlament elegit d'acord amb la normativa electoral i sota el control de l'Estat espanyol. A Catalunya seguim dins l'etapa autonòmica reduïda per  el  règim limitador  derivat de l'aplicació de les mesures acordades en base a  l'article 155 de la Constitució.  El control de l'acció de la Generalitat es preveu per temps.  La ocupació ha sigut un fet. Ara resulta que la República fou una declaració políticaa amb caràcter simbòlic. Mai hem tingut República. Hem viscut en canvi la reactivació del nacionalisme espanyol basat en el patriotisme cec i la fidelitat  a la bandera i la unitat d'Espanya, la polarització identitària de la societat no catalana fomentada des de el mateix poder central, amb afany d'humiliació dels polítics i del poble català com diu Jordi Amat que defineix el procés com una suma d'irresponsabilitats. Els catalans no han promogut cap violència mentre el President de la Generalitat perd la seva autoritat i és destituït per l'autoproclamat President Rajoy i la gestió de la  Generalitat és intervingudaq i ocupada per els Ministeris equivalents del Govern espanyol. LA República no ha existit mai en la realitat. No hi havia res de sòlid organitzat per implementar-la un cop declarada. No es va anar més enllà de les paraules. Es va deixar de fer política per passar a la resistència davant una nova realitat de frustració col·lectiva. No hi ha hagut cap reconeixement internacional, ni estructures d'Estat, ni capacitat d'imposar la nova situació   reconeguda al Parlament el 10 d'Octubre. Tot es va quedar en paraules i l'operació Catalunya que descriu Francisco Marco en el seu relat de la intervenció de Catalunya triomfava. Francisco Marco destaca com a preludi del final la Conferència donada a Madrid per Carles Puigdemont acompanyat d'Oriol Junqueras el 27 de maig  de 2017,  exposant la voluntat de dialogar amb el Govern d'Espanya per pactar la data del Referèndum, doncs no renunciarien al dret d'autodeterminació. El que es va dir a la Conferència el President Puigdemont ho va confirmar per carta al President Rajoy que va contestar amb un contundent no i es va organitzar el pla de contingencia per Catalunya. El 6 de Setembre es tramitava i era aprovada la llei del referèndum. Al dia següent M.Rajoy activava els mecanismes legals i el Fiscal de l'Estat presentava noves querelles per haver sigut signat el decret de convocatòria del referèndum. Calia desmuntar tot l'andamiatge legal de la Generalitat i aturar legalment el referèndum, d'acord amb la llei espanyola. El Tribunal Constitucional també es va pronunciar per unanimitat. Com a resposta, el President Puigdemont, en el seu missatge del 10 de Setembre, abans de la celebració de la diadda de 2017, va dir que ja estava tot preparat per anar a votar, com s'havia fet sempre, amb plena normalitat. Però l'ombra de la sedició ja planejava en el món judicial després dels fets del 20 de Setembre. El Govern espanyol l'1 d'Octubre, pel capvespre negava el referèndum celebrat i parlava d'escenificació. Millor distreure l'opinió pública espanyola i amagar que  més de dos milions de catalans i  catalanes havien pogut votar malgrat la contundència amb la que es va aplicar la policia espanyola per intentar impedir el referèndum i fer.-se amb les urnes, amb un cost de 80 milions d'euros i queixes repetides dels sindicats policials. La votació democràtica favorable a la independència de Catalunya es va conceptuar com a cop d'estat i la repressió  dirigida a empresonar els dirigents independentistes més significats i el Govern de Catalunya el 2 de novembre. Ara som en la frustració resignada  intentant recuperar les institucions   i aturar la destrossa del 155, acatant un marc de convivència legal que no ens convenç, ni s'ha complert. També, trencar la polarització entre catalans i anticatalans dirigit a produir el fracàs de la política a Catalunya  i la desfeta dels partits nacionalistes demòcrates. La sensatesa avui és diu Oriol Junqueras   que en un artiucle que publica el diari Ara ens demana que recuperem les institucions. Disposem és veritat d'una majoria parlamentària sorgida de les urnes que ens permet governar, amb dificultats, la qual cosa ens obliga a cercar aliances més transversals,  no caure en la polìtica de blocs que interessa al govern espanyol i els seus residus polítics  a Catalunya. M.Rajoy acusa, ara ja a nivel espanyol el fracàs de la seva política i el cost de la repressió, sense poder impedir l'ascens electoral dels dretans conservadors Ciudadanos que han sapigut moure molt  millor l'anticatalanisme, deixant-se de fòrmules expréss com España es la solución. Hem de retrobar els catalans la normalitat quan abans possible per què no segueixin dient que  som un país inestable i insegur. L'objectiu, segons Junqueras, és ara desfer la dinàmica de la agressivitat, l'odi i el menyspreu amb el que som tractats polìticament, treballant per la democràcia, la llibertat i la justícia social, defensant tots els avenços que haviem conseguit enm l'ordre sanitari, educatiu i de seguretat, honestedat, rigor i solvència. Com diu Junqueras, "no existeixen solucions màgiques, sinó treballar i continuar   sumant fins a guanyar". Això vol dir, com exposava també Marta Rovira al Consell Nacional d'ERC aquest dissabte, explorar la frontera de l'independentisme.  Jo afegiria, dels valors republicans i principis democràtics. Ens allunyem doncs de la utopia i l'excés de l'imaginari d'una República inexistent. La solució  és molt clar és la democràcia que no volen que existeixi a Catalunya.

ni decapitant guanyen

La política que es practica  comencem a veure-la com un fruit de l'herència de los conquistadores des del moment que es creuen que Catalunya és  "imbecilàndia", com em deia fa uns dies un bon amic. Ara s'han proposat seguir decapitant la cúpula política catalana, vist que uniolandia ha perdut les eleccions catalanes, amb l'argument  d'impedir el trencament de la convivència i els tumultes que es deriven del suport social als polítics empresonats. No entenen que el poble protesti  contra el fet de l'empresonament d'unes persones considerades promotores d'il·legalitat i perill social quan estaven  complint mandats parlamentaris. No sabem on rau ara la imparcialitat ni quin coneixement té la justícia espanyola dels antecedents de la identitat catalana i les raons ben justificades del camí sobiranista en el moment de l'esgotament  de la situació vigent amb un diàleg inexistent entre Catalunya i l'Estat. Les diferències existeixen entre les tradicions jurídiques i polítiques, i en lloc d'analitzar el per què, la resposta de l'Estat a la situació és un Codi repressor estricte. No hi ha open policy, per què el que funciona són els clans dins dels governs i dels partits, la manca de parcialitat a les institucions. Ara que ja sabem que els catalans  volen que seguim sent una minoria social a Catalunya davant la immigració i els ocupants institucionals, i per tant, després de l'acció depredadora dels partits espanyolistes, interpreten els unionistes que no tenim majoria suficient de votants avui per avui,  com van reconèixer en Antonio Baños, en Artur Mas i Clara Ponsati, veiem que no és compatible aquesta democràcia amb la república d'un país que es vol separar d'un Regne i disposa dels vots suficients. El poble evidencia la voluntat política real amb el seu vot que dona sentit a la democràcia que ha impulsat un procés frustrat d'independència. Però la lectura de les lleis feta per l'Estat des del 27 d'octubre ha sigut prou restrictiva, suficient per decapitar la cúpula   política catalana. Els partits unionistes han anat a l'assalt del poder oblidant-se dels interessos del poble que els ha votat que ara es troba amb serveis paralitzats per els nous administradors, amb una política estatal contradictòria amb allò de una vida mejor para los catalanes, un cop posat en marxa el boicot comercial, la guerra de banderes i desviar inversions fora de Catalunya. La dreta espanyola aliada, enganyan t el poble, los catalanes que deien,  va esperar a després del 21 DS per anunciar la pujada de preus de tot, com també ha fet Ada Colau a BArcelona,  deixant ridícula la pujada del 0,25%  de les pensions que també paguen IRPF, que van perdent any rere any poder adquisitiu. Avui els pensionistes d'ahir  formen part de la borsa de  gent pobre, no tindran vida nova, sinó una difícil supervivència dins de l'asfixia general. Tampoc hem vist una oposició socialista plantant cara amb fermesa  a aquest festival.  L'objectiu doncs de l'Estat, amb la complicitat del PSC-PSOE de fer-se amb el poder a Catalunya ha xocat amb les aspiracions d'un poble a l'autogovern ple i un progrés en llibertat. Ara aquestes aspiracions llargament manifestades tots els 11 de setembre serveixen per mantenir  lluny de Catalunya polítics electes privats de llibertat, fet que posa en dubte la imparcialitat en l'aplicació de les lleis. De la meteixa manera es preocupant que els pares de la Constitució diguin ara que no s'ha de reformar quan saben que és una llei obstructiva de la llibertat de tot un poble al que se li ha negat el reconeixement nacional històric d'un poble mil·lenari  que implicitament llegiem a la Constitució d'aquell 78. Però és clar que no sempre en política es diu la veritat ni tampoc està escrita a totes les lleis.

possibilisme renovable

Es deteriora el sentit de la responsabilitat pública? Es pot fer lleis i governar en democràcia sense comptar amb l'opinió pública i la participació del poble? Defugir l'opinió pública a l'hora de legislar i prendre decisions polìtiques, ignorar el drets dels ciutadans a participar en les decisions no crec es pugui considerar com un element definidor d'un sistema com plenament democràtic. Cada denegació de justícia adaptada a les circumstàncies socials, l'equitat i el dret internacional ens fa pensar que la societat ha envellit i roman en el passat del despotisme il·lustrat que vam conèixer com dictablanda. S'han proposat inculcar-nos la por a la llei que el poble considera injusta, un cert complexe de país depenent, d'una economia organitzada d'acord amb els interessos d'una classe dominant  que viu de totes les avantatges de situar-se a l'entorn del poder de l'Estat. Volen crear una societat buida d'idees, aculturalitzada, sense altra possibilitat que caminar de genolls. Ara és l'hora de la intimidació, la pressió, les accions judicials repressives, la malfiança, les caigudes en nom de la normalitat i la regeneració. Ens neguen el dret a aplicar legalmentl'autodeterminació que se'ns reconeix com a reivindicació legítima. També en nom de la Constitució de 1978 se'ns nega el dret a decidir, celebrar un referèndum de sobirania, exercitar el dret de secessió dels pobles ibèrics que havien sigut independents abans de la seva absorció per l'Estat construït per la Corona Hispànica del Duc d'Anjou, el Rei Felip V.. Que la Constitució espanyola  de 1978 no  hagi previst aquest dret, fou possiblement per dificultar el dret natural de Catalunya a recobrar el seu Estat. Cataalunya sempre ha sigut el problema més greu d'Espanya, i ni en M.Rajoy s'amaga de dir-ho en lloc de seure's a parlar amb els dignataris catalans, negant-se a tot diàleg sobre drets i reconeixement nacional de Catalunya. La via unilateral s'ha demostrat  una solució inviable en la situació actual, doncs no estem en la desintegració d'un Estat no democràtic, sinó en la oposició frontal de l'Estat a la reivindicació d'un dret històric que va més enllà de la Constitució escrita. La violència i la corrupció són la llei de l'entorn del poder que no cedeix  ni renuncia als seus privilegis llurs. Que ens segueixin dient que el dret a l'autodeterminació és impracticable a Espanya i no disposa d'arguments favorables davant la llei, que amb tant de procés hem ocasionat una fatiga empresarial i inversora que alguns consideren irreversible si no desistim de seguir intentant construir un Estat inestable i incert.  Però no parlen de la incertesa i de la inestabilitat produïda pels interessos contraris a la defensa de Catalunya com  país i les idees que van moure el procés i la fidelitat constant de tot un poble. La renovació dels dirigents polítics, l'aparició de noves fòrmules de diàleg entre el poble i el poder, la recuperació del paper de les classes trenballadores són a l'horitzó polític. La política catalana segueix inacabada com quan es va crear l'oasi català, interferida per un Govern alié, que no reconeix els seus errors, davant d'un poble que no es deixa dur pel desànim. L'orgull nacional no es deixa doblegar i magrat la actual crisi política emergeix una nova Catalunya oberta,  sense dogmatismes, però on les idees i la reflexió pesin més que els interessos, on el possibilisme no es perdi entre els articles de la Constitució i el Tribunal Constitucional.

partits morts entre continuïtat i ruptura

Hi ha gent que es creu que això de la independència seria la ruïna de Catalunya. N'hi ha que et diuen que això del procés ha sigut una pallassada de mal final. També alguns critiquen el President Puigdemont i el seu govern pe falta de previsió, ingenuïtat i precipitació pe no veure la maquinaria de l'Estat peparant la ocupació de la Generalitat. Molts estan decebuts del que consideren malbaratament polític de l'esforç continuat de tot el poble.   Però el que hem vist el 21 D ha sigut la mort dels patits tradicionals. va caure el bipartidsme amb l'aparició de Podemos i Cudadanos, i ara les oganitzacions que disposen qui pot representar i quin procés s'ha de seguir. S'ha imposat el fenòmen del 15 M 2011 que reclamava una democràcia més participativa.  Però   no podem oblidar que el novembre 2011, M.Rajoy i el PP es feien amb el poder. Fou la victòria del continuísme, facassat el socialisme de les retallades, la imprevisió i l'abandó de les classes populars. Afavorir electoralment la dreta és situa-se al costat de l'empresariat que no vol apujar salaris, ni paga més seguretat social, l'empresaiat que no té ni vol aquests partits. Hi ha una part impotant de la societat que no té pensament polític, però si vol el desenvolupament econòmic i mllora el seu nivell de vida. Poc els importa aue hi hagin polìtics electes a la presó o a l'exili. Només una minoria pateix i  pensa en la repressió. El victimisme no porta en lloc, i la història segueix el seu curs al marge de l'imaginari. L'Estat s'ha equivocat volent aïllar l'ndependentisme català  i amenaçar Catalunya amb l´ús de la força militar com ha fet la Ministra  de Defensa parlant de la unitat d'Espanya  per celebrar la Pasqua Militar amb el Rei i cap de les forces armades. Els catalans no ens inventem el passat com diu Eduardo Mendoza. Hem passat més d'una vegada del pragmatisme al col·laboracionisme i la traició, tot i que és cert que molts no han sapigut despendre's del model franquista aideològic, per què ja els anava bé i tolerava les ambicions personals. Cal no enganyar-se ni caue en més paranys, doncs la realitat no s'atura i  la democràcia no torna a Catalunya com ens haviem imaginat el 21 D. Ni pau, ni tolerància, ni comprensió. La llei marca un camí en el que la gran pejudicada és la mateixa democràcia quan l'arbitrarietat i l'abús de poder se la fan seva, la qual cosa justificqaque declarin incongruent i il·"legal tota protesta. Sens dubte ens calen noves constuccions polítiques. Això també s'ha de tenir en compte.

flama enlairada

La cadena SER i les televisions espanyoles segueixen punxant i erosionant la política espanamb muntatges i mentides. A M.Rajoy no li ha sortit el 155 com havia planejat amb els seus assessors, i ha deixat en mans dels Tribunals el Parlament català, uns Tribunals posats a jutjar la política a l'estil antic,  sense tenir compte de l'evolució política i la democràca. Han d'ensorrar partits i decapitar dirigents desafectes a la monarquia.Ho volen tot i saben que a Catalunya, fidel a la República,  ja no els és possible. No respecten Catalunya humiliar-la per què pensen humiliar-la mantenint a la presó  a l'exili els nostres dirigents electes. Ens tacten ara de  màfia del llaç groc. No els agrada el groc tot i que foma part de la bandera espanyola. El que no volen és el groc català ni la senyera ni la Creu de Sant Jordi sobre fons blanc. No reconeixen la democràcia que representa la voluntat dels catalans expessada a les urnes. Diuen uns i altres que la voluntat republicana dels catalans és un poblema greu. Què els costaria sentar-se a parlar quan encara és vigent l'ecumenisme? El tracte cordial amb Catalunya no els va. Mai els ha interessat enteses amb la gent catalana, només depredació i extracció. Ara ens acusen de proocar incertesa i pèrdues econòmiques sense mirar el món en crisi que ens envolta, mentre amaguen la crisi espanyole de la incompetència de l'Estat. Per adobar les acusacions diuen que alimentem el sectarisme, quan el que passa és que ens manen gent sectària, gent que diu que passa dels catalans "como de la mierda" i que n'estan tips de sentir parlar de Catalunya. Algú diu que Catalunya se'n vagi lluny, fora d'Espanya, molesta Espana. Ara  també s'han proposat via judicial que els nostes dirigents  empresonats o a l'exili abjurin de les seves idees. Una forma de fer que té regust inqusitorial, com diu l'ex Magistrat i jurista Sr. Pallin. Alguns semblen incapacitats pel diàleg i viuen en plena esquizofrènia anticatalana, del disbarat de negar les llibetats i el valor de la participació política. Volen crear desavinences, fer aparèixe greuges imaginaris entre polítics per dificultar la constitució del Parlament el proper 17 de gener  la investidura del President Carles Puigdemont amb el seu retorn a Palau. Es tracta ara de desacreditar tot el que es pugui, deformar la realitat arribant a negar la existència d'una cosa si convé, per què saben que és la forma de fer desaparèixer una realitat i fer aparèixer una altra. Amb la tutela de l'autoproclamat President M. Rajoy, han decidit ridiculitzar Puigdemont per fer creure que Catalunya avui es pot concebre sense el President, de manera que la política catalana es pugui dirigir des de l'Estat espanyol. Som en un any que es declara incert i amb poca esperança donada la puja de preus anunciada. La gent no vol més sacrificis forçats. Està cansada de donar i veure que només reb garrotades a canvi. La Espanya corrupta i intransigent no és guia de nacions. No concedir res al poble i aixecar l'espasa és una solució rebutjable en ple segle XXI S'han d'oferir espectatives, solucions pactades i esperances, sense injerencies indesitjables de tercers  en els mitjans de govern a Catalunya. La solució de crear crisi de lideratges i contradiccions polítiques  per fer-se amb el Parlament el dia 17, no es solució intel·ligent. No es propi dels que es diuen bona gent.

Segueix la croada antisobiranista

No ens  de soprendre que Inés Arrimadas vulgui ara se la Presdenta del Parlament per barrar el pas al separatisme com ella mateixa diu. Aquesta candidata pertany a les èlits de capitalisme pur, el nou poder mondial que se'ns presenta per l'any 2020. No és aleatori el que penso i necessiten la industriosa i comercial Catalunya per omplir el seu pojecte d'enriquir encara més els més rics. Ens han volgut com societat adormida i promoure l'alçament de la dreta col·laboracionista contra les aspiracons catalanes de llibertat  ple autogovern. La croada antisobiranista ha quedat al descobert i ha sigut un fracàs. L'impuls donat pel serf Moragas a la dreta espanyolista catalana, la col·laboracionista ndalusadel 155, amb el recolzament del  President Macron, el Vaticà i el Cardenal Rouco, ha demostrat que els grans enemics tradicionals de Catalunya, segueixen sent França, la política vaticana l'Espanya castellana i els actuals interessos oligàquics. Els missatges de cap d'any dels Presidents autonòmics gallec, aragonès, i Andalusia no han sigut més que retrets coordinats contra el sobiranisme català, el republicanisme i el desig de llibertat nacional catalana, majoritari al Parlament de Catalunya. són tractats d'il·legals i iespectuosos.   L'economia, servint-se d'aquesta gent, ha volgut violar les lleis de la de llibertat i la política democràtica, mantenint preus alts i baixos salaris, precarietat  salari mínim de ciutat sense efectivitat. El domini s'exerceix en forma oligàrquica per èlits funcionarials incomplint tots els Tractats i compomisos internacionals de respecte i garantia de les llibertats catalanes. Els catalans no volem tornar enrere, sinó anar endavant, construint futur i república al servei de tots els catalans. Els nouvinguts, de residència saben que han de respectar el fet català i no intentar canviar ni posar costums i lleis  estranyes a la civilització catalana, rebutjant a Catalunya els valors de la llibertat i la dignitat de les persones, per imposar altres lleis personals extraterritorials com va fer l'Espanya castellana el 1714. Les ocupacions són rebutjades a Catalunya amb la força del vot, el diàleg i la pau que  són valors universals com proposa Oriol Junqueras des de la presó d'Estremera. Rajoy està assetjat per els seus propis   i el seu aliat Rivera. Sap que se li acaba a ell i al seu equip que treu a la foguera cada egada que li surten alament les coses. La  Vanguardia ens proposa en el seu editorial d'ahir, canviar  de cultura política, sense  aclarir quina seria la possible. L'Estat no es proposa ell canviar de cultura política i abandonar l'absolutisme hispànic.  Ens volen assenyats dins de la normalitat sota control de la Monarquia borbònica i l'Estat que permet la rutina del poder. Però ni una paraula pels ferits per les càrregues policials de l'1d'Octubre ni per els empresonats i exiliats.  D'això en diran la recuperació de la democràcia congruent amb la Constitució intocable de 1978. Catalunya, però no pot renunciar als seus drets històrics  legitimament adquirits i conservats per recobrar l'Estat propi. Rajoy i Riera ho desprecien . Sánchez sembla ignorar-ho amb un PSC a la baixa que no li aporta vots suficients, a diferència d'Inés Arimadas amb Rivera. No veuen que Catalunya té anima i no li afecten les banderes espanyoles importades per la impulsada  Societat Civil Catalana de la família Moragas. El nostre futur saben bé és la llibertat, la dignitat i la igualtat d'opotunitats, cosa que ells no poden  oferir sense patologies.

Amor o temor.Reactivació o Reacció. Què és just i necessari?

Fa temps que des dels púlpits de les esglésies s'exigex als fidels temor de Déu, viure en el temor a Déu i seguir sense recels les estrictes regles de la seva  d'ortodòxia religiosa, excloent els que pensen diferent. Sembla que els manaments de la llei de Déu no obliguen a la Monarquia ni als seus servidors polítics assentats al poder de l'Estat. Desconeixen la llei del diàleg i de l'amor fratern. No és el mateix parlar un Arquebisbe de comprensó pels que pateixen que Rouco, el Cardenal que es fica en política en el moment de la campanya electoral del 21 D. No va tenir alta ocurrència l'home, no el capellà,  que  cridar els  catòlics a no votar independentista que considerava una heretgia. No sé que hauria pensat aquest home durant les guerres colonials,  la ocupació i conquesta  de pobles i territoris, abusos i saqueigs pels descobridos castellans.  Però l'Església espanyola estava amb els conquistadores i la jerarquia en treia profit, com també després de la Guerra ivil 1936/39. Éra adequada aquesta manera de fer? La moderna teologia, la de l'alliberament segur que dirà que no. El poble ja no és ignorant, hem superat fa segles la vida rural i la sotmissió dels vassals sota els capricis dels senyors feudals i  els reis absolutistes. Som ciutadans  amb drets humans fonamentals reconegutss per les Nacions Unides  el Consell d'Europa i la Unó Europea. Aquests drets també estan escrits a la Constitució de 1978 i la seva aplicació ha passat pel Tribunal Europeu de Drets Humans que acabava  tombant moltes vegades el criteri defensat per la Justícia espanyola en multitud de causes judicials. A Catalunya han vingut a operar eoure del despatx ni va anar al lloc dels fets ls senyorets de Madrid instal·lats al PP i a C's. Han vingut per llana i han sortit esquilats. Omplir Barcelona de banderes espanyoles  enfrontant  patriotes unionistes espanyols, cecs d'odi al món  català i catalans fou idea del Sr. Javier Moragas, assessor facassat del president M.Rajoy que ha deixat el PP amb 4 diputats a Catalunya. Moragas, l'acòlit  l'impulsor del camí antiestètic i repulsiu  de entitats hispanòfiles radicals i del fracàs polític de M. Rajoy a Catalunya, és  la primera víctima de M. Rajoy que marxa en silenci, però sortint-ne amb un bon retir. M.Rajoy va seguir una mala via, la pitjor: la de la intransigència i la violència, orquestar el descrèdit del contraopinant i la repressó. Ho han intentat tot: violència policial, intervenció de la Generalitat, destitució  del Govern legítim de Catalunya per Decret aprovat per el Senat espanyol, dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i convocatòria d'eleccions autonòmiques per  tornar Catalunya a l'ordre constitucional i la llei espanyola interpretada per l'Estat. Van promoure enfrontaments amb rerafons de conflicte, Van animar empreses a treure les seus socials de Catalunya per poder dir que el pocés empobria el poble, que hi hauria atur amb la marxa d'empreses. També van intentar que Seat anunciés la marxa a un altra territori per generar de crisi.  Han començat a eliminar el català d'on poden, començant per la Justícia. Els polítics catalans empresonats  ja han passat Nadal a la presó  i  també hi celebraran cap d'any. És un càstic amb vocació d'escarmentar la joguesca republicana delarada il·legal, doncs sembla que el vigent Codi Penal considea rebel·lió el declarar la independència d'una part del territori nacional, alçats violenta i públicament per aquesta finalitat, La situació   no s'ha produit com narrava el Fiscal  de l'Estat seguint uns informes que són discutibles per redactat tendenciós gens objectiu.  No s'entén que el Fiscal de l'Estat  no es va moure del seu despatx en rebre les primeres alarmes. No hi estan acostumats la gent que arriba a aquests càrrecs a verificar personalment els fets quan els càrrecs són tan geus. Tampoc estan acostumats a portar a la butxaca un bloc de notes que sempre és útil per qui treballa en el món de la delinqüència, que és com han tractat  la proclamació parlamentària de la República catalana. Però si no hi ha violència, no hi ha delicte. I el que és injust s'ha de provar en política. I aquesta realitat pesa de cara al futur immediat. Ni amb els polítics privats de llibertat per atemorir la gent i desmotivar han pogut fer altra cosa que perdre les eleccions peparades per fer guanyar la dreta espanyolista  en les que el poble ha parlat. Qui ha perdut és M.Rajoy i no ho reconeix. Catalunya no ha anat avall, ans al contari, l'economia catalana funciona, la massa treballadora troba feina, les empreses giren , tenen beneficis,  i som de nou els primers en exportació. Tenim superàvit malgrat la intervenció i el poble i les empreses no es deixen influir per  l'apocalipsi inventat per la conspiració anticatalana de les dretes espanyoles que ens escridassaven constanment des dels mitjans de comunicació, dient que ésser independentista és una manifestació d'odi a Espanya. La festa segueix i saben que no s'ha produit el al de la generalitatsobre restabliment proizsionLlei delicte. Tampoc el de sedició per què tampoc hi ha hagut alçament tumultuari ni cop de força per impedir l'aplicació de les lleis. No es pot considerar cop de força signar un document en un Parlament després d'una votació legal  i assumir el mandat del poble expressat en un referèndum d'autodeterminació tal com recomanen les Nacions Unides i el Relator independent Alfred de Zayas. El Rei Felip VI fou mal assessorat i el 3 d'Octubre va  donar llum a la bestiesa aprovant en un missatge televisat les mesures repressives decidides contra els pojectius.lìtics i el poble. Els nens pregunten a les escoles  als pares perquè els pegaven els policies que els havien de protegir el dia 1 d'Octubre català. La indignació catalana ha anat en augment i el Govern ja ha vist el resultat i les recomanacions de la Unió Europea. I ara no volen fer marxa enrere per què la candidata Arrimadas vol ser Presenta  i li han d'aplanar el camí, mentre el seu cap, el jove en Rivera, ja instal·lat  a Madrid, amic ara d'Aznar i pot ser també de Felipe Gonzàlez i  Susana Diaz, li fa el llit a M Rajoy i el seu PP. Aixecar l'espanyolisme cec i ranci contra les tradicions, llengua i cultura, governança moderna i democràcia catalanes ha sigut el pitxor remei per parlar després de convivència i  cordialitat, quan el que volien és la submissió. Farsa i mentida en la política espanyola. Despotisme i antidemocràcia. Això no pot seguir. El dia 17 de gener, abans de constituir-se el Parlament han d'estar tots en llibertat i les causes arxivades. Deixin  actuar lliurament els diputats, sense pressions ni amenaces de presó.  Catalunya s'ha guanyat el dret  al ple autogoven en forma de república. La repressió tots sabem no aturarà la democràcia. I la democràcia farà nèixer la República Catalana més tard o més aviat. Històricament la reclamació està escrita i no pot impedir-ho un Govern malsonant i hipòcrita, amb un cinisme desmesurat. Llegeixi M. Rajoy el BOE del 5 d'octubre de 1977. Hi trobarà un Reial Decret Llei sobre el restabliment provisional de la Generalitat que li permetria començar a fer la pau política. Podria  servir-li d'exemple, donant-li a més totes les competències sobe les Diputacions i no impideixi que el Parlament català prengui acords democràtics. Busqui un pacte amb la República Catalana. Deixis de despotisme i repressió. No vulgui fer a Catalunya com Sèrbia a Kosovo.  La Unió Europea no s'ho pot permetre. Deixin d'indignar i molestar més aquest poble català fidel als valors democràtics i a Europa. Les èlits funcionarials no han de pretende governar generant enfrontament entre comuntats i famílies per acomplir els seus objectius de poder. Recomano a M. Rajoy faci un millor balanç i no eludeixi fer-lo doncs va camí de caure de la balança. Catalunya no li permetrà. La seva política està en qüestió, va equioca el dagnòstic com diu avui Manel Pérez a La Vanguardia. Li recomano fnalment que es llegeixi el missatge d'ahir del President Puigdemont i no el porti a consulta dels seus  assessors que el comencen a abandonar avantçant-se a la caiguda que li espera. Decideixi per vosté  mateix un futur de pau, entesa i prosperitat per a tots. Alliberi presos, no impideix el retorn del President Carles Puigdemont, deixis d'Arrimadas i Bon Any Nou. I sobretot, digui-li al Rei que canvii d'actitut envers Catalunya. L'estil de poder  borbònic, conegut com conspirador i militarista, mai ha anat bé per Catalunya ni per Espanya. Hem malfiat de la Corona des del primer moment. El discurs del Rei el 3 d'Octubre va demostrar que teniem raó en malfiar de qui va donar llum verda a la repressió reaccionàia . És hora de començar a pensar en canviar comportaments i tractes. Els catalans som un poble fidel a les llibertats i no volen que ningú ens les prengui.