possibilisme renovable

Es deteriora el sentit de la responsabilitat pública? Es pot fer lleis i governar en democràcia sense comptar amb l'opinió pública i la participació del poble? Defugir l'opinió pública a l'hora de legislar i prendre decisions polìtiques, ignorar el drets dels ciutadans a participar en les decisions no crec es pugui considerar com un element definidor d'un sistema com plenament democràtic. Cada denegació de justícia adaptada a les circumstàncies socials, l'equitat i el dret internacional ens fa pensar que la societat ha envellit i roman en el passat del despotisme il·lustrat que vam conèixer com dictablanda. S'han proposat inculcar-nos la por a la llei que el poble considera injusta, un cert complexe de país depenent, d'una economia organitzada d'acord amb els interessos d'una classe dominant  que viu de totes les avantatges de situar-se a l'entorn del poder de l'Estat. Volen crear una societat buida d'idees, aculturalitzada, sense altra possibilitat que caminar de genolls. Ara és l'hora de la intimidació, la pressió, les accions judicials repressives, la malfiança, les caigudes en nom de la normalitat i la regeneració. Ens neguen el dret a aplicar legalmentl'autodeterminació que se'ns reconeix com a reivindicació legítima. També en nom de la Constitució de 1978 se'ns nega el dret a decidir, celebrar un referèndum de sobirania, exercitar el dret de secessió dels pobles ibèrics que havien sigut independents abans de la seva absorció per l'Estat construït per la Corona Hispànica del Duc d'Anjou, el Rei Felip V.. Que la Constitució espanyola  de 1978 no  hagi previst aquest dret, fou possiblement per dificultar el dret natural de Catalunya a recobrar el seu Estat. Cataalunya sempre ha sigut el problema més greu d'Espanya, i ni en M.Rajoy s'amaga de dir-ho en lloc de seure's a parlar amb els dignataris catalans, negant-se a tot diàleg sobre drets i reconeixement nacional de Catalunya. La via unilateral s'ha demostrat  una solució inviable en la situació actual, doncs no estem en la desintegració d'un Estat no democràtic, sinó en la oposició frontal de l'Estat a la reivindicació d'un dret històric que va més enllà de la Constitució escrita. La violència i la corrupció són la llei de l'entorn del poder que no cedeix  ni renuncia als seus privilegis llurs. Que ens segueixin dient que el dret a l'autodeterminació és impracticable a Espanya i no disposa d'arguments favorables davant la llei, que amb tant de procés hem ocasionat una fatiga empresarial i inversora que alguns consideren irreversible si no desistim de seguir intentant construir un Estat inestable i incert.  Però no parlen de la incertesa i de la inestabilitat produïda pels interessos contraris a la defensa de Catalunya com  país i les idees que van moure el procés i la fidelitat constant de tot un poble. La renovació dels dirigents polítics, l'aparició de noves fòrmules de diàleg entre el poble i el poder, la recuperació del paper de les classes trenballadores són a l'horitzó polític. La política catalana segueix inacabada com quan es va crear l'oasi català, interferida per un Govern alié, que no reconeix els seus errors, davant d'un poble que no es deixa dur pel desànim. L'orgull nacional no es deixa doblegar i magrat la actual crisi política emergeix una nova Catalunya oberta,  sense dogmatismes, però on les idees i la reflexió pesin més que els interessos, on el possibilisme no es perdi entre els articles de la Constitució i el Tribunal Constitucional.