Oasi sense palmeros

La condemna del cas Palau feta pública avui, que estableix una veritat judicial, assenyala clarament l'existència de corrupció polìtica a Catalunya. Però encara no se sap tot  del que va passar, doncs sembla que el Govern Aznar també posava diners al Palau. Però d'això no se'n ha parlat.  L'oasi català s'ha quedat ara sense palmeros, perduda en l'abstracció de l'actual estat de dret. Hem subestimat tots plegats la capacitat de l'Estat  i el sentiment anticatalà de l'electorat espanyol. A Catalunya encara  no hem sigut capaços encara d'exigir el reagrupament socialista en defensa de la nació catalana,  partint d'una necessària refundació. Ens cal definir quina nació volem, quin Parlament i quina política seguirà el proper Govern de la Generalitat.  No cal fer desafiaments a la legalitat, només exigir que la legalitat es compleixi protegeixi els diputats i diputades, presents, a la presó o a l'exili. L'ex Jutge Elpidio Silva, ocurrent ell, ens recorda que el Codi Penal té un parell d'articles, el 499 i el 500, entre altres, que són molt millors i més contundents que el 155 de la Constitució que no permet infringir-los. Efectivament, el Codi Penal defensa la inviolabilitat dels parlamentaris contra les intimidacions, les amenaces, els que els impideixin assistir a les seves reunions, impideixin l'exercici del vot,  a més de les detencions i inculpacions sense els requisits establerts per la legislació. La potestat de coacció que té l'Estat no és il.·limitada. Ni honor ni reverència als que demostren l'avaricia del poder i el menysteniment del poble traint les llibertats. Com diu Carl Schmitt, parlant de la vol,untat de la llei, una decisió judicial és correcte quan ha sigut prevista per el legislador en el dret positiu, doncs les Sentències s'originen en la font de la llei, no en altres criteris. Cal saber sempre quina és la voluntat del legislador que fa la llei, per evitar interpretacions allunyades, contradiccions i inconseqüêncies. Ara importa més el fet a regular que el contingut mateix de la regulació legal, doncs moltes decisions es prenen successivament perquè sempre s'ha decidit de la mateixa manera i no es descobreix la raó per canviar de criteri legal. Però la llei no pot anar contra el dret, poguen el dret ser autònom de la llei i la praxis judicial, deixant a la praxis o administració de Justícia formar els seus propis criteris, sabent que la legalitat no és un concepte suficient. La corrupció política destapada amb el cas Palau, és evident que no respecta la moral, ni la legalitat ni el dret. Res no li dona empara.