De pronunciaments, restabliments i pèrdua de credibilitat

La situació creada en la política catalana i en la política espanyola per la Resolució del Tribunal Constitucional d'aquests passat dissabte, indicant que el President Puigdemont per ser reelegit President de la Generalitat ha de passar per l'autorització del Tribunal Suprem que el té reclamat i a més ha de ser present a l¡'acte d'investidura, es pot considerar de les preocupants en l'actual escenari social. Aquest Tribunal que ara Vilaweb informa fou pressionat pel Govern espanyol, va adoptar unes mesures cautelars inaudita parte  que no li havien sigut demanades, no va admetre i rebutjar el tràmit del recurs del Govern espanyol i ens va deixar a tota la classe política amb el dubte més anguniós.  La situació creada per aquesta interlocutòria política pot derivar cap a noves eleccions a Catalunya i la crida de la gent catalana a mobilitzar-se massivament, sense tumults ni desconcert per anar a votar.  Aquesta possibilitat és veu propera amb la àmplia operació de cerca a tot el territori del President exiliat per detenir-lo i impedir que es pugui presentar al Parlament per ésser investit President de la nova etapa. Novament es tornaran a fer discursos i retrets. Uns intentaran guanyar vots per ampliar l'espai monàrquic constitucionalista i els altres, els republicans de Catalunya, seguiran clamant per la llibertat i contra l'intervencionisme de l'Estat a l'Administració pública catalana. Una aristocràcia del poder amb esperit de casta, dirigida des de una seu central, procurarà aconseguir el vot d'una societat desarrelada de Catalunya, vinculada al patriotisme conservador, el de la unitat d'Espanya de la llei franquista de Principios del Movimiento Nacional que reprodueix la Constitució de 1978. Seguiran els conservadors espanyols i alguns radicals parlant de la bondat de l'ordre constitucional que es fonamenta en la anomenada indissoluble unitat d'Espanya com a pàtria única. Fonamentar la Constitució en un fet territorial fou i és un greu error, doncs la Constitució s'hauria de fonamentar en la democràcia, el pluralisme, la llibertat i la igualtat com a mínim, que són els veritables valors fonamentals. Extreure de la Constitució obligacions sense suport jurídic és obrir la porta a invalidar i prescindir  des de qualsevol poder dels principis i valors  que han de respectar totes les instàncies de l'Estat, donant peu a interpretacions arbitràries excessives de l'ordenament jurídic que posen en entredit el principi democràtic que és un principi de significació jurídica que també ha de respectar el Tribunal Constitucional encara que no figurés a la Constitució. Els Tribunals no poden substituir el legislador ni extralimitar-se en les seves funcions buscant solucions salomòniques prioritzant l'interès de l'Estat. És un principi general que quan la inconstitucionalitat no és clara o no existeix, com deia la Sentència del mateix TC 108/86, s'ha de presumir la constitucionalitat de l'acte en discussió, doncs la Constitució, segons la Sentència de 2 de febrer  i 8 de juny de 198,  no és una norma reglamentària que estigui per damunt dels principis i dels valors democràtics.