ni decapitant guanyen

La política que es practica  comencem a veure-la com un fruit de l'herència de los conquistadores des del moment que es creuen que Catalunya és  "imbecilàndia", com em deia fa uns dies un bon amic. Ara s'han proposat seguir decapitant la cúpula política catalana, vist que uniolandia ha perdut les eleccions catalanes, amb l'argument  d'impedir el trencament de la convivència i els tumultes que es deriven del suport social als polítics empresonats. No entenen que el poble protesti  contra el fet de l'empresonament d'unes persones considerades promotores d'il·legalitat i perill social quan estaven  complint mandats parlamentaris. No sabem on rau ara la imparcialitat ni quin coneixement té la justícia espanyola dels antecedents de la identitat catalana i les raons ben justificades del camí sobiranista en el moment de l'esgotament  de la situació vigent amb un diàleg inexistent entre Catalunya i l'Estat. Les diferències existeixen entre les tradicions jurídiques i polítiques, i en lloc d'analitzar el per què, la resposta de l'Estat a la situació és un Codi repressor estricte. No hi ha open policy, per què el que funciona són els clans dins dels governs i dels partits, la manca de parcialitat a les institucions. Ara que ja sabem que els catalans  volen que seguim sent una minoria social a Catalunya davant la immigració i els ocupants institucionals, i per tant, després de l'acció depredadora dels partits espanyolistes, interpreten els unionistes que no tenim majoria suficient de votants avui per avui,  com van reconèixer en Antonio Baños, en Artur Mas i Clara Ponsati, veiem que no és compatible aquesta democràcia amb la república d'un país que es vol separar d'un Regne i disposa dels vots suficients. El poble evidencia la voluntat política real amb el seu vot que dona sentit a la democràcia que ha impulsat un procés frustrat d'independència. Però la lectura de les lleis feta per l'Estat des del 27 d'octubre ha sigut prou restrictiva, suficient per decapitar la cúpula   política catalana. Els partits unionistes han anat a l'assalt del poder oblidant-se dels interessos del poble que els ha votat que ara es troba amb serveis paralitzats per els nous administradors, amb una política estatal contradictòria amb allò de una vida mejor para los catalanes, un cop posat en marxa el boicot comercial, la guerra de banderes i desviar inversions fora de Catalunya. La dreta espanyola aliada, enganyan t el poble, los catalanes que deien,  va esperar a després del 21 DS per anunciar la pujada de preus de tot, com també ha fet Ada Colau a BArcelona,  deixant ridícula la pujada del 0,25%  de les pensions que també paguen IRPF, que van perdent any rere any poder adquisitiu. Avui els pensionistes d'ahir  formen part de la borsa de  gent pobre, no tindran vida nova, sinó una difícil supervivència dins de l'asfixia general. Tampoc hem vist una oposició socialista plantant cara amb fermesa  a aquest festival.  L'objectiu doncs de l'Estat, amb la complicitat del PSC-PSOE de fer-se amb el poder a Catalunya ha xocat amb les aspiracions d'un poble a l'autogovern ple i un progrés en llibertat. Ara aquestes aspiracions llargament manifestades tots els 11 de setembre serveixen per mantenir  lluny de Catalunya polítics electes privats de llibertat, fet que posa en dubte la imparcialitat en l'aplicació de les lleis. De la meteixa manera es preocupant que els pares de la Constitució diguin ara que no s'ha de reformar quan saben que és una llei obstructiva de la llibertat de tot un poble al que se li ha negat el reconeixement nacional històric d'un poble mil·lenari  que implicitament llegiem a la Constitució d'aquell 78. Però és clar que no sempre en política es diu la veritat ni tampoc està escrita a totes les lleis.