obsessió malaltissa

No han aconbseguit un Govern monàrquic a Catalunya, la qual cosa els porta a allargar ls ocupació institucional i l'extracció fiscal. És impossible considerar i qualificar d'antidemocràtic investir Preesident de la Generañlitat un demòcrata republicà que pugui formar govern. L'Estat no té cap facultat democràtica per impedir la investidura al Parlament de Catalunya a qui decideixi el Parlament en seu parlamentària. Cada dia el republicanisme guanya més força a Catalunya. El 21 D en fou una demostració. Ara defensem la República Catalana, mentre els monàrquics aliats i conxorxats volen generar crisi a Catalunya i atribyuir al cas català tots els problemes del deute espanyol, de la perdua de pes econòmic i falta de economia productiva. Necessiten que hi hagi enfrontaments socials entre catalans i gent  resident a Catalunya que no es considera catalanista per què també se sent espanyola. Per això els convé crear mal ambient i un clima hostil espanyolitzador. Catalunya ha superat tots els boicots d'Espanya. Des de l'operació Garzon pels jocs olímpics i encara que Europa no respongui a l'obligació de defensar la minoria catalana, seguim essent l'adversari preferit d'una part de l'Estat que té molta pressa en mantenir el monopoli de la força i de la llei. No volen debatre amb el poble, no escolten cap recomanació ni presenten alternatives viables. Saben però que el canvi serà inevitable si es correspon amb la voluntat general, si el poble l'exigeix. El conflicte democràtic existeix a Espanya per molt que el vulguin disimular i tapar-se uns i altres. Ara el President Puigdenmont ha tornat a donar una lliçó de politesse envers la bandera espanyola a un provocador, el que fa cada cop més incomprensible l'actitud espanyola d'acusar-lo de pròfug i col`pista. Llegeixo a El Nacvional que l'ex ministre danès d'Exteriors Sr. Holger K. Nielsen ha dit que la democràcia és parlar amb qui no estàs d'acord. D'altra banda, Alega Hammond, ex primera minisrtra de Groenlàndia ha dit que la UE té un problema democràtic. El té amb Espanya que s'allunya de la democràcia i contagia la situació de la prioritat dels Estats limitant les minories i els seus drets. Els catalans exigim polìtica transparent, neta al servei de les persones i de la dignitat del poble. No és raonable la desorientació i la obsessió dels representants del Govern espanyol per imposar un president de la Generalitat que no sigui el que decideixi la majoria parlamentària. En democràcia s'ha d'acceptar els acords  polítics de les majories i la realitat. Voler crear noves realitats  figuratives des del poder   buidant la cvompetència indiscutible d'un Parlament democràtic és quelcom inacceptable. Menys amenaces de recursos i més polìtica i diàleg, doncs. En democràcia les exigències i imposicions són inadmissibles tan com les ocupacions d'institucions per  funcionaris aliens.