On és la República Catalana?

A l'exili català es parla de República Catalana, però a Catalunya es parla de constituir un nou Parlament elegit d'acord amb la normativa electoral i sota el control de l'Estat espanyol. A Catalunya seguim dins l'etapa autonòmica reduïda per  el  règim limitador  derivat de l'aplicació de les mesures acordades en base a  l'article 155 de la Constitució.  El control de l'acció de la Generalitat es preveu per temps.  La ocupació ha sigut un fet. Ara resulta que la República fou una declaració políticaa amb caràcter simbòlic. Mai hem tingut República. Hem viscut en canvi la reactivació del nacionalisme espanyol basat en el patriotisme cec i la fidelitat  a la bandera i la unitat d'Espanya, la polarització identitària de la societat no catalana fomentada des de el mateix poder central, amb afany d'humiliació dels polítics i del poble català com diu Jordi Amat que defineix el procés com una suma d'irresponsabilitats. Els catalans no han promogut cap violència mentre el President de la Generalitat perd la seva autoritat i és destituït per l'autoproclamat President Rajoy i la gestió de la  Generalitat és intervingudaq i ocupada per els Ministeris equivalents del Govern espanyol. LA República no ha existit mai en la realitat. No hi havia res de sòlid organitzat per implementar-la un cop declarada. No es va anar més enllà de les paraules. Es va deixar de fer política per passar a la resistència davant una nova realitat de frustració col·lectiva. No hi ha hagut cap reconeixement internacional, ni estructures d'Estat, ni capacitat d'imposar la nova situació   reconeguda al Parlament el 10 d'Octubre. Tot es va quedar en paraules i l'operació Catalunya que descriu Francisco Marco en el seu relat de la intervenció de Catalunya triomfava. Francisco Marco destaca com a preludi del final la Conferència donada a Madrid per Carles Puigdemont acompanyat d'Oriol Junqueras el 27 de maig  de 2017,  exposant la voluntat de dialogar amb el Govern d'Espanya per pactar la data del Referèndum, doncs no renunciarien al dret d'autodeterminació. El que es va dir a la Conferència el President Puigdemont ho va confirmar per carta al President Rajoy que va contestar amb un contundent no i es va organitzar el pla de contingencia per Catalunya. El 6 de Setembre es tramitava i era aprovada la llei del referèndum. Al dia següent M.Rajoy activava els mecanismes legals i el Fiscal de l'Estat presentava noves querelles per haver sigut signat el decret de convocatòria del referèndum. Calia desmuntar tot l'andamiatge legal de la Generalitat i aturar legalment el referèndum, d'acord amb la llei espanyola. El Tribunal Constitucional també es va pronunciar per unanimitat. Com a resposta, el President Puigdemont, en el seu missatge del 10 de Setembre, abans de la celebració de la diadda de 2017, va dir que ja estava tot preparat per anar a votar, com s'havia fet sempre, amb plena normalitat. Però l'ombra de la sedició ja planejava en el món judicial després dels fets del 20 de Setembre. El Govern espanyol l'1 d'Octubre, pel capvespre negava el referèndum celebrat i parlava d'escenificació. Millor distreure l'opinió pública espanyola i amagar que  més de dos milions de catalans i  catalanes havien pogut votar malgrat la contundència amb la que es va aplicar la policia espanyola per intentar impedir el referèndum i fer.-se amb les urnes, amb un cost de 80 milions d'euros i queixes repetides dels sindicats policials. La votació democràtica favorable a la independència de Catalunya es va conceptuar com a cop d'estat i la repressió  dirigida a empresonar els dirigents independentistes més significats i el Govern de Catalunya el 2 de novembre. Ara som en la frustració resignada  intentant recuperar les institucions   i aturar la destrossa del 155, acatant un marc de convivència legal que no ens convenç, ni s'ha complert. També, trencar la polarització entre catalans i anticatalans dirigit a produir el fracàs de la política a Catalunya  i la desfeta dels partits nacionalistes demòcrates. La sensatesa avui és diu Oriol Junqueras   que en un artiucle que publica el diari Ara ens demana que recuperem les institucions. Disposem és veritat d'una majoria parlamentària sorgida de les urnes que ens permet governar, amb dificultats, la qual cosa ens obliga a cercar aliances més transversals,  no caure en la polìtica de blocs que interessa al govern espanyol i els seus residus polítics  a Catalunya. M.Rajoy acusa, ara ja a nivel espanyol el fracàs de la seva política i el cost de la repressió, sense poder impedir l'ascens electoral dels dretans conservadors Ciudadanos que han sapigut moure molt  millor l'anticatalanisme, deixant-se de fòrmules expréss com España es la solución. Hem de retrobar els catalans la normalitat quan abans possible per què no segueixin dient que  som un país inestable i insegur. L'objectiu, segons Junqueras, és ara desfer la dinàmica de la agressivitat, l'odi i el menyspreu amb el que som tractats polìticament, treballant per la democràcia, la llibertat i la justícia social, defensant tots els avenços que haviem conseguit enm l'ordre sanitari, educatiu i de seguretat, honestedat, rigor i solvència. Com diu Junqueras, "no existeixen solucions màgiques, sinó treballar i continuar   sumant fins a guanyar". Això vol dir, com exposava també Marta Rovira al Consell Nacional d'ERC aquest dissabte, explorar la frontera de l'independentisme.  Jo afegiria, dels valors republicans i principis democràtics. Ens allunyem doncs de la utopia i l'excés de l'imaginari d'una República inexistent. La solució  és molt clar és la democràcia que no volen que existeixi a Catalunya.