Puigdemont President, per què no?

Com explica el Catedràtic Antón Costas de la Universitat de Barcelona, una bona democràcia està fundamentada en la ciutadania activa. Diu Costas que la democràcia pot ser vista com un experiment per tractar de combinar la llibertat indivisual i l'ordre social., una combinació de deures i de drets, tolerància i autodeterminació dels altres ciutadans i grups socials. La democràcia és també una visió pluralista del poder polìtic i de la organització social.  Costas considera millor una democràcia amb forta densitat d'institucions intermediàries entre governants i ciutadania. No n'hi ha prou amb un Estat eficient i democràtic, doncs les institucions intermediàries són necessàries per transformar amb més eficàcia el creixement econòmic en progrés social. La democràcia governada per una jerarquia recentralitzadora perd en democràcia, progrés i innovació, crea incertesa, impedint el creixement de potencialitats renovadores. Comparteixo aquest diagnòstic i ens adonem que el President Puigdemont espera el seu moment per reclamar la Presidència de la Generalitat sota el 155 que ha assumit. L'Estat li nega aquest dret com a diputat electe. L'amenacen amb noves euroordres de detenció. Li diuen que inviolabilitat no equival a impunitat, cosa que és cert, però només per allò que no és polític. El Codi Penal el persegueix en el que es diu Espanya plural. El socialista Pedro Sánchez., ben replicat per Ernest Maragall,  li retreu que vulgui continuar sent el President i li diu que ja és història. Mendez de Vigo considera immoral que  se sustregui a l'acció de la Justicia espanyola i el repte a tornar i deixar-se detenir. No el volen com nou President de la Generalitat. No volen fer les paus i aplicar criteris d'amnistia per tots els perseguits. El Rei ja va  posar-se el mèrit de dividir la societat amb el seu discurs del 3 d'Octubre. Ara es tracta de imposar  un Govern descafeïnat a Catalunya. De moment ja han vist que la Presidència del Parlament se'ls ha escapat i saben que no tindran mai la de la Generalitat. I comença el camí per decidir qui serà President de la Generalitat. Dir M. Rajoy que si surt Puigdemont seguirà el 155, és una amenaça inadmissible. Les eleccions van donar un resukltat i  el Gopvern espanyol l'ha de respectar. O no som democràcia només que pel que convé? Carles Puigdemont pot ser investit legalment, doncs l'any 1977 el Govern d'Espanya va legitimar amb bun Decret el sistema d'elecció a distància amb el reconeixement i retorn a Catalunya del President a l'exili Josep Tarradellas com President de la Generalitat. Tarradellas havia sigut elegit a Mèxic per uns vots presencials i altres per correu dels diputats exiliats  que van sobreviure. Però Tarradellas no era a Mèxic, era a França.  I la seva legitimitat d'un President elegit a distància fou  legalitzada per una naixent democràcia. Aquest precedent i el dret a l'ús de les modernes teconologies de la llei de Presidència de 1983, són suficients per admetre com legal l'elecció d'un President a distància i la telegovernança. Com explica Antoni Batista al diari Ara en el seu article de dissabte, una democràcia no pot permetre's presos polítics que s'intenta convertir en comuns. Recorda Batista el cas Josu Ternera que fou elegit diputat al Parlament de Gasteiz el 1998, era a la presó i se li va permetre el trasllat al Parlament amb plena normalitat i llibertat de moviments.  La llei no ho prohibeix, i menys a gent pacifista.