canvi de títol, obstinats en el futur

La constitució del nou Parlament ens ha reconduït a l'autonomia qualificada politicament  de regressió continuísta. La nova presidència ha oblidat tota forma republicana de poder com deia ahir  l'escriptort Julià de Jòdar en el seu article a El Punt Avui.  Aquest Parlament no va camí d'implementar la República fallida, però sí de fer política republicana en el sentit social i d'apropar els bens socials a tota la societat., començant per els més desfavorits. Sembla que aquesta sessió d'apertura ha sigut una sessió de contenció i prudència en el nou camí de recuperar les institucions i acabar amb la acatalanització creixent.  Tant sols en Ernest Maragall ha practicat  amb contundència verbal la honorabilitat  i el reconeixement del President i del Govern de dubtosa legal destitució. Anem ara cap a la investidura de President de la Generalitat que és el que toca, amb un President a l'exili no cessat d'acord amb l'Estatut,  i per tant amb plenes facultats de govern. Avui és possible governar a distància, doncs aquesta es mideix en temps. De fet ara Catalunya està governada des de Madrid que es troba a 650 km de Barcelona i a 45 minuts d'avió. Però conectats per skype el contacte és immediat, la qual cosa significa que és possible el govern a distància, agradi o no a M.RAjoy i Felip VI. Els que no coneixen ni estimen Catalunya, no respecten les seves lleis i tradicions volen impedir que el President legítim sigui restituït en el seu càrrec legal. L'acusen de moltes coses i estan disposats a practicar la seva detenció si apareix a l'acte d'investidura, que és el que voldrien i el repte que repeteix el portraveu del Govern espanyol cada divendres. Un cop detingut serià immediatament inhabilitat, per què no el volen. El President Puigdemont és la representació del diable i cal foragitar-lo, silenciar-lo o fer-lo desaparèixer de l'escenari de la política. Carles Puigdemnont en la seva funció de President de la Generalitat, es va atrevir a proclamar una República Catalana i a plantar cara al Rei. Això la dreta espanyola i la Monarquia creada pel dictador no ho perdonen. I de cap manera volen que el Rei hagi de signar el Decret del seu nomenament a que l'obligaria la llei uncop elegit Puigdemont nou President d'aquesta Generalitat obstinada que3 té com huimne Els Segadors en lloc de l'Himno Nacional. Puigdemont ha sigut classificat per l'Estat espanyol com enemic de la pàtria i per tant precondemnant a l'ostracisme o a l'exili. Els papers per impedir la investidura  ja són a punt: acord de Conzsell de Ministres, recurs, reunió del TC i suspensió. Tot en qüestio d'hores per impedir la presa de possessió si Puigdemoint és elegit President de la Generalitat d'acord amb la nova situació. La posició espanyolista és molt clara: o ens sometem a la Constitució interpretada per el Govern Central i el Tribunal Constitucional, admetem que tot el que s'ha fet és il·legal i molt greu de cara a la llei, o continuem amb el desafiament a la llei de l'Estat i per tan sota la aplicació del 155 aprovat pel Senat el 27 d'Octubre de 2017 d'acord amb les mesures aprovades en Consell de Ministres del 21 d'Octubre que van decidir la ocupació total de Catalunya i convertir-la en el problema més greu d'Espanya, amagant la situació real de l'economia espanyola, la corrupció en que està implicat el partit popular igual que Convergència democràtica de Catalunya, global i generalitzada, potenciant el creixement del partit Cidadanos que es perfila com possible successor del PP en un nou govern si el PP perd les futures eleccions generals, cosa que és probable.  Hi ha i és  més que cert, demostrat a les eleccions catalanes del 21 D, un ampli grup social que s'ha deixat seduir pel sentiment  de la pàtria constitucional i la unitat d'Espanya com a únic tema a decidir amb el vot. No els van dir que continuaria la precarietat, ni els baixos salaris, ni la depreciació de les pensions, ni la manca d'habitatges socials i de residències de la anomenada tercera edat, ni les puges de preus de tots els serveis de  llum, aigua, gas, energia, també dels peatges d'autopistes, ni de les retallades que pateixen els serveis públics, la cultura, les entitats no governamentals. L'important per aquesta gent era serveir-se de la bandera d'Espanya per fer-se amb el poder. Però han fracassat a Catalunya i saben que no aniran a millor en el futur. Les veritats han saltat totes desprès de les eleccions i això té un preu en un electorat que no es va moure per fidelitat a unes idees sinó per una conveniència del moment i una forta campanya mediàtica destinada a desacreditar el republicanisme i l'antimonarquisme, els partits no unionistes, el catalanisme sobiranista. I del greu problema català irresolt en fan bandera també per justificar  problemes econòmics, mentre es va descobrint el que s'ha gastat l'Estat  per impedir que Catalunya sigui reconeguda com Estat, des de la compra d'avioins a moure un cos d'exèrcit a Letònia i un disbarat de diners mobilitzant policies i guardia civils a Catalunya per l'1 d'Octubre. Ara alguns ens preguntem si el referèndum era il·legal i per tant segons el Govern espanyol no havia de tenir efectes jurídics, però els votants no són presumptes delinqüents, per quina raó l'encarnissament de les forces de l'Estat amb la gent que esperava per votar o protegia els col·legis electorals. Si les votacions no eren vàlides, no calia tant d'espectacle i repressió. En declarar la nu·llitat del vot era suficient. Però no va ser així. Van preferir  la imatge de Estat dur i fort, dilapidar 87 milions d'euros i apujar els sous de les forces equiparant-los amb els de Mossos, però mantenint tots els privilegis de que no gaudeixen mossos, com la vivenda. En aquesta mateixa linea les constants amenaces contra la política a Catalunya, les alegries de la frractura social provocada per SCC, PP i C'S, bandera espanyola en mà, aprofitant la ignorància i manca de cultura política de la gent,  i les lleialtats derivades dels llocs de treball. Les espectatives són de paciència i esperança, però tot a llarg termini.  El procés tal com estava dissenyat  és mort. Ara ha de començar un altra procés, no escrit, sense bocamolls, efectíu en el temps.  I ara anar fent polìtica d'acord amb els principis i valors republicans. Serà un bon primer pas cap a la normalització del sobiranisme democràtic. Poc imnporta el títol, doncs el títol no fa la cosa. El que importa és la voluntat del poble, mestre del seu destí, com deia en Ernest Maragall en la sessió constitutiva del Parlament.