Dret a reformar i abolir formes de govern

Ens pensem que tot s'arregla amb manifestacions i repressió, quan el que convé és conèixer les causes per les que un poble vol la independència o reformar la forma de govern. Quan un poble es troba sotmès a un sistema polític que no és el seu per què se li aplica desconeixent els seus drets com a poble i és un entrebanc per les llibertats,  la seguretat i la felicitat del poble, no es pot excloure, com deia Thomas Jefferson, el dret a protegir les necessitats de la ciutadania dissolent la connexió política amb l'estat. No és bon conductor l'alè pessimista   que obre la porta a l'oportunisme i a l'autoritarisme. Millorar la vida del poble contra l'economia depredadora que alimenta la corrupció, és un dels objectius de qualsevol organització social demòcrata basada en la defensa dels Drets Humans i la democràcia. No és cap solució superposar l'estat al poble, un  estat allunyat de les seves necessitats, tolerant amb les desigualtats socials, afavorint l'acumulació de riquesa dels més rics. L'estat hauria de cooperar amb el poder social per promoure el redreçament, la modernització permanent de la indústria i les noves tecnologies, fugint del desenvolupament i de les dependències     pròpies de països tercers. l'estat ha de procurar no endeutar-se més, doncs el que s'ha de fer és potenciar les idees i la voluntat de desenvolupament, la formació i la difusió del coneixement, font de progrés. Hem de ser conscients que ha aparegut una nova dinàmica econòmica patrocinada pels Estats Units, Xina i Rússia, mentre molts països encara viuen del passat i de les idees polítiques antiquades que separen el poble de l'avenir. Som dins d'una nova civilització que exigeix canvis fonamentals i més llibertats i competències als territoris que ara estan en plena paràlisi política. L'estat no ha de voler ser la mateixa societat, confondre's amb les nacions que conviuen sota el seu territori, deixar de fer una política d'arrel no democràtica. Cal per tan sortir de la imprecisió i la equidistància que generen incertesa i confusió. Cal adoptar un possibilisme pragmàtic, crear i oferir nous paradigmes, obrir-se a les utopies humanistes. S'ha de fer una legislació adaptada i adequada a les necessitats del poble en lloc de perseguir el pensament de la contra cultura, la diversitat, la singularitat, i deixar de banda les necessitats de les societats rurals ben diferents de les societats industrials del mateix territori. Cal tenir present, però, que el desenvolupament de les llibertats i de la idea de progrés del segle XXI per millorar la vida humana no la trobarem en aquells territoris    en els que imperen els poders de l'economia depredadora protegida per una mal dissimulada autocràcia i la corrupció política, doncs únicament un pensament social demòcrata    allunyat del conservadorisme estatal pot realitzar en els nostres dies l'ideal de reforma asocial i transformació dels sistemes, com va  plantejar sense adonar-se Thomas Jefferson redactant   la Declaració d'Independència dels estats Units d'Amèrica, en defensa dels drets inalienables a la llibertat, la vida i la cerca de la felicitat, instituint un govern que es fonamenti en aquests principis. Carles Puigdemont, avui rebutjat pel Govern espanyol com a candidat a Persident de la Generalitat. és un  diputat electe  no inhabilitat i pot optar a la presidència de la Generalitat. Només el Parlament de Catalunya pot decidir el seu futur polític, no el Govern d'Espanya minoritari a Catalunya en quan a representació política, ni els Tribunals. Aquesta és la gran realitat de la feble democràcia resultat d'una ocupació i usurpació política del càrrec del President en base a unes mesures anti republicanes de difícil encaix en un sistema democràtic presidit pels valors de la tolerància, el diàleg, la comprensió i el respecte a les majories parlamentàries. Les polítiques excloents són de fet l'antítesi de la democràcia. El paral·lelisme entre personatges i plantejaments no deixa de ser curiós.