seria possible una altra política

La nostra societat s'ha caracteritzat per construir-se com una societat de senyors ben relacionats amb el poder i el sector financer. L'important és i ha sigut  els privilegis, els favor deguts, establir un cert caciquisme, mantenir afeblides les reivindicacions laborals. La democràcia l'entenen els que manen. Els governants no saben res del que es cuina als secretariats dels partits.  Però la democràcia ha de facilitar als ciutadans aquest caràcter, sortir dels mono temes i de la lectura estricta de les lleis amb esperit regressiu. Aquest conservadorisme noi ajuda a construir futur, frena tota innovació i el perfeccionament del sistema democràtic, impedeix repensar la democràcia i fer nova política, experimentar noves solucions. L'objectiu és superar la vella societat i crear una societat de persones lliures que vegin com s'estableix   una política real de protecció de la dignitat humana i els drets humans. No pot haver-hi renovació de la democràcia si no cauen les muralles de la vella societat i de la vella política. La regeneració és impossible si encara són al poder els involucrats amb la corrupció, els interessos dominants i els que no creuen en la llibertat  de la ciutadania, el dret a decidir a les urnes el futur polític.Les dictadures provoquen depressió en el poble i eufòria en els partidaris de l'autoritarisme, provocant la decadència del sistema i les democràcies sense llibertat davant l'evolució que genera un món canviant, construït a partir de la llibertat i el pluralisme. La política o és una eina de transformació doncs de la realitat o per impedir tota evolució en nom del poder convertit en autoritat. La evolució exigeix assumir el risc dels esdeveniments, allunyar-se de la mediocritat, apostar pel canvi social, l'aprofundiment de la democràcia i els seus valors.  Ara quan ens diuen que el Govern Central no vol acceptar que el diputat electe Carles Puigdemont no pot ser President investit per la Generalitat, atribuint-li una inhabilitació política que no apareix en cap procediment judicial, i a més ho porten al Tribunal Constitucional, no podem menys que mostrar la preocupació que aquest acte significa com acte de frau a la democràcia. Van convocar unes eleccions anormals i irregulars, excepcionals a les que es va sotmetre tota la classe política catalana, però no volen acceptar el resultat i que les institucions tornin a ser governades pels que van destituir. No hi ha joc net ni acceptació dels resultats electorals. No hi ha democràcia. Posen en perill l'estabilitat política i la credibilitat de tot el sistema. La societat de senyors està acabada, els privilegis cauran amb el sistema, les xarxes d'interessos i favors deguts, la política de caps de colla  i cacics locals està arribant al seu final més tràgic, amb un partit assetjat per la Justícia per corrupció i pràctiques no democràtiques, el que se'n diu males pràctiques. No costa res tornar el poder a la societat, en lloc de voler enganyar, prometre i no complir. Seguim sense cap alternativa a la situació creada per el Govern del Regne d'Espanya. És el moment dels independents, com va fer Pasqual Maragall amb Ciutadans pel Canvi innovant la política i construir noves aliances, una nova esquerra, diversa, sense limitacions, sense domini d'aparells de partit. L'objectiu és també poder tirar endavant accions de govern positives, no quedar-se en el debat i l'especulació de les idees. El Govern d'Espanya ha de tornar a la sensatesa i avenir-se a seure amb els seus actuals enemics i odiats adversaris a l'exili o a la presó, negociant una sortida política per fer créixer la riquesa per distribuir i pagar el deute bilionari de l'Estat, reduir l'atur, protegir la dignitat salarial i de les condicions laborals, estimular la innovació i potenciar les inversions productives.