Companys segueix al mateix lloc

Ha passat el moment de les desfilades i discursos a la premsa d'aquest matí davant la tomba del M H president Lluís Companys, afusellat avui fa 78 anys. El primer president democràtic  acusat de rebel·lió militar pels que es van alçar en armes contra la República segueix  364 dies desconegut a la seva tomba de Montjuic, excepte fa tres dies quan uns quans feixistes van intentar accedir-hi, no sabem per què i els ho van impedir.  La guàrdiia d'honor ha desapaegut de davant la tomba, igual que l'any passat, només han passat les "autoritats". Companys segueix sense guàrdia d'honor, mentre es critica el govern de l'Estat per què encara no han condemnat el fet del sumaríssim militar i la seva execució al Castell de Montjuic. La seva cel·la segueix sense ser recuperada. Es va esborrar de la història convertida en magatzem. Hem vist també dos guàrdies urbans de gala quan ha arribat la alcaldessa amb el seu grup polític dels comuns i regidors i regidores. El que era desagradable era veure com s'acostaven a la tomba, amb tot el cerimonial, xerrant i sonrient com si fos una festa la passejada.  L'acte consistia en depositar unes flors i desprès de les fotos fer un discurset als mitjans dient el mateix de cada any. Acabat tot els guàrdies urbans de gala també han desaparegut. Molt diferent ha sigut la arribada del  M H President Joaquim Torra, seriós, amb cara de preocupació i força sentiment.  Havia de pensar mentre abaixava el cap davant la tomba que no és rebel·lió defensar la democràcia, com també és cert que portem un any més sense Estat propim sense valors republicans presidint l'acte. El president es mostra indignat davant la injustícia  i els silencis i oblits del podert central. Ara hem de considerr lamentable a més que els nostres dirigents processats i empresonats siguin tractats com a presos 'per rebel·lió'  quan el 2005 es va derogar el delicte d'organitzar un referèndum sense permís. També resulta estrany que el 1987 el Tribunal Constitucional declari no ser rebel·lió ni terrorisme a qui no utilitza armes ni explosius amb la finalitat de produir la destrucció de l'ordre constitucional. Com deiem l'any passat, queda molt per fer per que acabi la injustícia. També queda molt per fer per què el president màrtir no segueixi abandonat en la soletat de la seva tomba durant 364 dies l'any. Quan li posaran una guàrdia d'honor 365 dies l'any? I el President Macià, que anirem a veure el proper Nadal, pensa algu que no meréixeria també un tracte honorable en lloc de l'actual de president mediàtic un cop a l'any?

LA CATALUNYA REBEL

Demà és el 78 aniversari de l'assassinat per afusellament del President de la Catalunya republicana  M H LLuís Companys.  Al Predident màrtir li hem de retre tots homenatge i mostrar respecte davant la seva tomba al Fiossar de les Moreres de Montjuic. Fou el nostre presixent màrtir de l'odi i el feixisme. Ara molts volen que la política caigui en la decadència sota la influència de la política espanyola. Encara ressonen els ensenyaments d'Eiximenis, l'autor de "Regimen de la cosa pública". El movient nacional a Catalunya no ha sigut ni és excloent, pèrò si eternament discrepant de la tesi de la unitat heogràfica de la Península Ibèrica per justificar  la unitat dels pobles ibèrics sota un mateix Estat despreciant la expansió mediterrània de Catalunya. La influència del castellanisme  a Catalunya ha sigut negativa des de el compromñis de Casp. Ferran d'Antequera va arribar a Catalunya més com vencedor que com a rei disposat a acceptar les decisions de les Corts catalanes i sotmetre's al dret català. Catalunya va soportar excessos i ofenses fins la guerra dels Segadors  que va acabar amb un tractat de respecte a les llibertats interiors catalanes. malgrat que el Rosselló va passar a pertànyer a França i Portugal guanyava la seva guerra de la independència de Castella. el 1714, el rei Borbó va abolir totes les llibertats  catalanes imposant el règim unitari i una terrible venjance. Les armes van guanyar Catalunya. Les Corts de Cadiz de 1812 no van reconèixer als catalans les llibertats perdudes el 1714. En plena reconstrucció nacional i superació de la crisi a la que Castella la va sotmetre, Catalunya i enple segle XVIII va poguer començar a comerciar amb Amèrica. Catalunya va recuperar forces, va lluitar contra la despoblació  les dificutats d'entesa amb la política feta a Madrid contrària a reconèixer les aspiracions catalanes. També fou necessari defensar el dret civil propi de Catalunya davant la temptativa d'imposicio d'un Codi Civil espanyol únic el 1889. Fou Prat de la Riba qui va dir el 1890 que "la pàtria catalana, petita o gran, és la nostra pàtria única". El separatisme com a sentiment  es mantenia dins d'un moderat regionalisme que evolucionava cap el nacionalisme davant la manca de comprensió d'Espanya, situació en la que ens tornem a trobar. Espanya ens exclou de la llibertat nacional, amb el retorn de l'autoritarisme que ens obliga a treballar de nou contra la dictadura d'Estat. En cap casa el nou catalanisme democràtic és partidarin d'actes violents, doncs es dona prioritat als valors democràtics i la cultura del vot. La democràcia contra la no democracia i la manca de diàleg Estat/Catalunya per resoldre les diferències. Són doncs més de doscents anys reclamant els drets de Catalunya a la seva llibertat com a poble. El socialisme republicà no pot estar absent d'aquesta reclamació, doncs es pot considerar indigne que ens enviin partits com agents provocadors a Catalunya i que pretenguin destruir l'educació i la immerssió i fer viiure el poble català en la anormalitat. El tema català sembla ser la sola raó de l'existència dels constants atacs  a la via catalana cap a la democràcia. Malgrat la important arribada de migració castellanoparlant a Catalunya des del final de la guerra civil 36/39, Catalunya continua presentant  característiques ben oposades a les d'Espanya, la qual cosa impideix  al poble català viure sota un règim veritablement foraster. Més aviat s'ha produit l'assimilació dels nouvinguts per la via dels fets i les relacions. Aquesta és la Catalunya que diuen rebel, però de la mà de la no violència.

10 d'octubre

Ara fa un any que es volia posar en marxa la República Catalana.  Però seguin essent una autonomia  intervinguda per l'Estat.  Dies més tard, el 27 d'ctubre el desenllaç fou destitucions i querelles. Algú a Madrid es va creure que no resistiriem l'escomesa. Però la paciència és una virtud catalana, com també el pragmatisme i el possibilisme.  Oriol Junqueras,  des de la presó ens dona lliçons de confiança en el futur. Mostra paciència infinita. No s'aferra a cap cadira. No vol poder. Vol que Catalunya vagi endavant i prosperi. Vol que els catalans estiguem units i treballem per fer república cada dia. És considerat ja com el líder de Catalunya, doncs sabem que sortirà un dia o altra de la presó i no se'l quedaran. Junqueras és ara la peça clau de la nova política republicana catalana. El seu paetit ha de fer pinya i no deixar-se portar per les presses i les inprevisions. La defensa de la personalitat nacional de Catalunya té les seves exigències. Però l'acció s'ha d'adaptar a cada moment. No podem demanar a la dreta catalana que faci cas a la gent d'esquerra doncs no forma part del seu tarannà. Però si alguna cosa no qualla és el conservadurisme català que no pensa en millorar les condicions laborals dels treballadors, ni els salaris. Però si li sembla bé l'especulació i disposar del poder de la Generalitat, encara que sigui en diferit. La dreta catalana s'ha d'amotllar als nous temps, acceptar que durant anys el govern és cosa del poble organitzat, i no voler jugar amb aparences de progressisme creient que els treballadors els faran cas en un moment electotral, ni proposar-se explotar el vot de la por i la decepció confusa de la gent. A la dreta catalana cal demanar-li també joc net i que no vulgui enganyar amb primàries que no ho són tant  quan els promotors apareixen ara que ja saben qui és la competència. No vulguin dividir més per afeblir la política d'esquerra. El seu tempus ha passat.

On som?

Hi ha gent que comença a dubtar de les nostres opcions de futur. No veuen clar que poguem forçar una ruptura democràticca amb l'Estat espanyol davant la maquinària repressiva amb la que compte l'Estat. Els que així pensen no veuen que l'Estat nació espanyol està en crisi per no adaptar-se a la cessió de sobirania a la Unió Europea i faciitar l'establiment d governances properes a la gent. L'Estat, amb una estructura inoperant no s'adapta a les noves dinàmiques. A més, per mantenir-se a la cúpula del poder, l'Estat assaja ara la via de l'autoritarisme. Basats en aquesta via que facilita la presa de decisions per un govern ancorat en el Reial Decret d'urgència, l'Estat i el govern donen vidda a la violència permanent i l'odi contra els catalans. La feble autonomia catalana segueix essent considerada una amenaça potencial contra el model espanyol, per la qual cosa li cal a l'Estat                paralitzar les lleis del Parlament de Catalunya i destruir l'estat català del benestar, aprofitant l'opinió favorable dels partidaris del règim de 1978, el que es va fer sense demòcrates, com ara no podem fer una República sense republicans. Ens cal pedagogia republicana a casa nostra, sber què és ser republicà, i perquè serveix una república. No ens ha de sorprendre per tant que les forces unionistres, defensores de la monarquia heretada de la dictadura utilitzin el que els calgui per atemorir la gent i desactivar el desig d'independència dels catalans. Servir-se de l'aparell mediàtic faciita canviar el pensament de la gent i fer política deconstructiva, a més de promoure ambient contrari a Cataluya a tota Espanya. Per si no en tenen prou, compten els unionistes amb els col·laboracionistes que trobem entre les empreses catalanes més fortes, els sindicats i també en partits polítics que podem classificar com forasters. L'Estat, però s'ha degradat i no aconsegueix la extinció del procés sobiranista ni de Catalunya com a poble. El poble no renuncia als seus drets, doncs ben al contrari els continua exigint amb voluntat de no cedir i de resistir les escomeses de l'Estat. el record de l'1 d'octure n'és la mostra de l'esperit imbatible. No es descarta a Catalunya la mobilització per guanyar qualsevol elecció. No es desarta seguir endavant amb negociació o sense negociacció. Fer un nou referèndum, aquest pactat,  ho ha ofert a l'Estat el govern i el President Puigdemont. L'horitzó és la República Catalana suspesa. Som i hem de segir sent republicans. Si l'Estat no vol negociar amb Catalunya convençut de la seva victòria davant el delicte de posar urnes, segons diu l'ex Ministre Zoido, caldrà aplicar la intel·ligència que generi noves oportunitats de ruptura democràtica o negociació fins poder aplicar el dret internacional a la secessió i la creació d'un nou Estat. El que ens cal ara mateix és eradicarla cultura autonomista i de submissió als dictats del govern central, obviar la política de Madrid i crer escenaris propis, per què per els catalans l'important és Catalunya. El futur és molt clar que el trobarem amb la mobilització permanent i la defensa de la llengua i la cultura catalanes, l'art, la mùsica, la literatura i tot allò que defineix i reforça la nostra identitat.

Un dia a Madrid

Feia setmanes que no escrivia les meves impressions del que està succeïnt. He passat per Madrid abans de reprendre la tasca d'escriure  l'article del dia al blog. A Madrid m'he trobat amb carrers bruts, plens de turistes. Molts taxistes i cotxes privats d'ús públic conduïts per gent llatina, algun que gairebé parla un mal castellà. Mendicitat als carrers, aprop del Thyssen,. Manifestació de pensionistes. Carrers tallats per la policia per dificultar l'accés dels manifestants al Congrés dels Diputats. Crits dels manifestants dient "somos pensionistas, no terroristas". Turistes fent fotos. A la porta de l'Hotel Palace porter i altres persones mirant també amb cara de circumstàncies. Els taxis tenien tallat l'accés i els clients arrossegant maletes amunt i avall. Cap policia s'oferia per ajudar gent gran. Ells darrera les tanques per parar els "iaios".  El Congrés envoltat de cotxes poicials. Els iaios esdevenen perillosos. Ara s'atreveixen a demanar millors pensions. Un helicòpter voltant constanment. Un soroll realment molest. Dificultats per parlar de política amb la gent. Hi ha qui et diu que Catalunya mai ha sigut una nació perquè sempre ha sigut territori de la Corona d'Aragó integrada a Espanya. Però el que diu això no sap contestar quan li preguntes on era la capital. Per molta gent M.Rajoy és un  heroi sacrificat  per "los rojos". Als restaurants que hi ha al barrio de las letras, on van viure i morir Lope de Vega i Cervantes,   hi ha restaurants  que fan uns menús i plats molt característic. Sobretot "cocido". En un d'ells vaig preguntar si hi anaven a dinar els diputats i la cambrera em va dir que ara menys i deixen molt poca propina, un o dos euros en una factura de sis o set menús quan i van, va reblar. La broma fou dir com a comentari: claro, están a sueldo. A l'Estació d'Atocha carreres per agafar seient esperant la sortida de l'AVE. Molta gent anant d'una banda a l'altra. Els de Barcelona a l'esquerra, primeres vies. Els de Sevilla i Osca a l'altra costat. Tots amb cara de cansats. Tornes de Madrid i a l'AVE sents parlar català. Són els catalans que han hagut d'anar a Madrid a resoldre problemes. El mateix que fa 30 o 40 anys. l'Estat ho domina tot, inclosos els partits que en formen part des del moment que  tots cobren de l'Estat. Polítics o funcionaris?  És el que et queda al pensament. Al menys a l'Ave  quan arribes a l'estació veus que et diuen adéu.  Ah, oblidava dir que a la carta del menú que serveixen a primera està en tres idiomes, català inclós.  Alguna cosa hem avançat comparat amb les revistes d'Iberia de fa uns anys que només eren en espanyol, perquè el català no estava reconegut ni com espanyol.

Enderrocar el Valle de los Caídos

El BOE del dissabte 25 s'agost publica el Reial Decret 10/2018, de 24 d'agost,, relatiu a modificar mesures en favor dels que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la Dictadura. Un dels aspectes destacats de la Llei 52/2007, de 26 de desembre,  que ara es modifica amb l'objectiu d'afermar i ampliar la retirada de símbols i momuments  d'exaltació a la Guerra Civil i la Dictadura.
La llei prohibeiz servir-se del Valle de los CAídos per actes de naturalesa política i exaltar la Guerra Civil i els seus protagonistes entre els Que es troba el General Franco. El Decret considera en la seva exposició de motius   que la presència de les despulles de Francisco Franco dificulta el compliment del mandat legal de no exaltació del franquisme i el propòsit de retre homenatge  a totes les víctimes de la guerra. La reforma per tant, només té per objectiu limitar el dret de dipòsit de restes  humanes de persones mortes com a conseqüència de la Guerra Civil. I en aplicacio d'allò decidit, es procedirà a l'exhumació i trasllat de les despulles del Francisco Franco, un cop complimentats els tràmits reglamentaris. El Reial Decret només té interès en l'aspecte de l'extracció de Franco del seu monument mortuori. Però descobreix un escas interès del govern de l'estat en restablir la dignitat de tots els republicans  que  s'hi troben en columbaris fent guàrdia forçada al dictador. Tots sabem com es va construir el Mausoleu que formava part de la politica de neteja de l'Estat totalitari franquista. Franco, mort, segueix essent el Caudillo i el símbol més important de la Dictadura i la campanya d'odi contra els demòcrates i els catalans. L'home sens dubte més rellevant del "Glorioso Alzamiento Nacional" que ens havia de tornar l'Imperi perdut un cop triomfés la creuada que va iniciar contra "el desorden i el caos de la República".  Però el Reial Decret i la mateixa llei de la Memòria Històrica són insuficients per restaurar i retornar a la democràcia i les seves institucions la dignitat perduda amb la tolerància per amnistiar tots els responsables de les barbaritats de la dictadura, a la mort del dictador i permetre les activitats dels partits que van donar suport a la Guerra Civil, participant.hi al costat de l'Alçament militar franquista per imposar un nou Estat totalitari. Una nova i més estricte legislació hauria de ser suficient per establir les regles de defensa de la democràcia i les llibertats davant de qualsevol temptativa colpista o  acció política dels que  només tenen interès en destruir la democràcia per conduir el retorn a la degradació del verticalisme i la intransigència.

el dol s'ha acabat

Avui es podien veure les platges de Barcelona ben plenes de gent. Els manters fent seu tot el Passeig de Borbó i la zona dels restaurants del port. Però també o`plien la Porta de la Pau, la Plaça de Colon. A les Rambles, davant la sortida del metro de Liceu venedors de ulleres i ventalls a poca distància dels cilindres amb flors de record i sentiment dels morts i ferits del 17 A. La ciutat ha tornat a la normalitat. L'alcaldessa  ha tornat a desaparèixer i tothom s'ha quedat tranquil, inclosos els il·legals. A les platges de la Barceloneta veiem venedors pirates de llaunes i ampolles d'aigua,. També els del mojito amb una ampolla d'alcohol a la mà.  Turistes i ciutadans baixant a la patja en el bus 59, amb les tovallolesi algun para-sol. Els veïns i veínes de la Barceloneta s'han tornat a manifestar. La Guardia Urbana no es veia aquest mogdia mentre els manters i els venedors de la platja seguien com si res. La Barcelona tercer mondista ha tornat a la normalitat. A nivell polític, la Vicepresidenta del Gobierno Sra. Carmen Calvo ha tornat a recordar que estan preparats per fer el que legalment calgui si els catalans van més enllà del que els permet la Constitució i renyen els de la dreta per manca de lleialtat, per no dir-lis que retorcen la realitat i veuen delictes on no hi són. Els presos polítics que són a Lledoners han escoltat la música del poble que cada diumenge s'aplega davant la presó per cantar.  El Conseller Joaquim Forn ha rebut l'homenatge dels presos i funcionaris  el dia d l'aniversari del 17A. Mossos d'Esquadra han identificat un grup paramilitar que operava a la zona de l'Ebre. Pere Aragonés demana al Gobierno que posi fre a aquesta gent que només pensen en la violència, inclosos els dels cossos armats. En resum, hem tornat a la normalitat del desacord i l'incivisme urbà.