com exèrcits medievals

Els analistes polìtics espanyols no han parlat  del que va passar fa un parell de dies al Parlament britànic. Ha passat gairebé desapercebut que una bona part dels diputats del partit del Govern hagi votat amb la oposició contra la proposta d'acció militar proposada pel Primer Ministre. No hi ha disciplina de vot. Els diputats tenen llibertat d'expressió i de vot, cosa que no passa als nostres Parlaments, ni l'espanyol ni el català. També m'arriben notícies que abans de prendre possessiò dels escons els nous diputats  d'algun partit que es diu d'esquerres, encara signen documents de renúncia anticipada al seu escó que és una bona manera d'assegurar la disciplina de vot del que ordeni el partit. Sigui o no sigui veritat el que em deien ahir nit uns joves queixosos del joc brut intern dels partits polìtics, després de la cadena humana de la Plaça de Sants, mentres comentavem la situació polìtica catalana, els diputats espanyols i catalans són com soldats, no polítics lliures com els britànics. I aquesta diferència és fonamental, com ho és també que al Parlament britànic hi hagin menys escons que diputats, la qua cosa fa que siguin puntuals i no s'allunyin a l'hora d'escoltar discursos i de votar. La democràcia té unes regles que no són les establertes a Espanya principalment per controlar la vida política, practicar la censura prèvia als partits limitant la llibertat d'expressió dels diputats al discurs preestablert, el que convé. Excepte els fanàtics, els votants no són soldats de partit. Poden canviar el seu vot,  criticar i manifestar-se contra les manifestacions i accions dels seus  liders. En una democràcia, els votants poden exigir dels diputats i governants que respectin el dret a decidir, el dret del poble a l'autodeterminació permanent. Les minories nacionals han de ser respectades en tot règim democràtic, cosa que tampoc passa a Espanya on un règim neocentralista fa tot el possible per anorrear legalment Catalunya amb lleis injustes, amb lectures restrictives i contradictòries amb l'esperit de la Constitució i del canvi polìtic ioniciat amb les eleccions generals de 1977. La Constitució, la llei de partits, els reglaments dels Parlaments ja no serveixen per garantir la llibertat dels ciutadans. Els nous exèrcits polítics l'han substituït amb la seva dictadura de grup. La política de la por a perdre el càrrec, el lloc de treball i la coacció permanent a la disciplina desvirtuen les bases i valors de la democràcia que voliem implantar a Espanya i a Catalunya aviat farà 40 anys. Els partits tampoc poden ser empreses jerarquitzades esdevenin el secretari el cap de recursos humans. Estem molt lluny del model britànic de democràcia liberal. No som un model de democràcia per la Unió Europea.

Pensar en el demà igualitari i no en l'abisme

Ara que ja sabem que el col·lectivisme no estimula el progrés social més que el neoliberalisme, cal plantejar,nos si hem de reorganitzar la democràcia amb reformes que permetin la evolució de la societat cap a la igualtat d'oportunitats, la igualtat davant la llei, la complerta realització de la justícia malgrat les jerarquies, les noves  aristocràcies, els aforats i la categoria de Rei o príncep. Fer una democràcia mediatitzada per l'absolutisme al poder és ferir la dignitat dels treballadors que pateixen les conseqüències dels errors i manca de visió dels governants. La Constitució és un instrument per a la cinvivència i la pau, però les llibertats constitucionals el resultat de la seva aplicació amb criteris democràtics es converteixi en un somni irrealitzable. Podem trobar-nos davant d'uns quants conjurats disposats a enderrocar l'obra catalana, Podem arribar a creure que patim una conspiració disposada a reventar la societat i consumir les nostres llibertats i drets. No permeten la llibertat de pensament ni la de consciència, menyspreant la crítica amb criteris anticonsticionals cinvençits de que el poder no tornarà als progressistes. Tal cim van no becessiten nova llei electoral, ni oarlar de la financiació dels partits ara que ja han esborrat el disc dur de l'ordinador prova. La centralització en serà mostra de les novescadenes amb l'excussa de presentar un nou sistema financer. Ara diran que la seva politica està feta per defensar els interessos dels ciutadans, incolora, amb l'aprovació de la Conferència episcopal espanyola.  L'abisme entre institucions governades per l'absolutisme  i la societat està obert ara per ara. Ens cal la recuperació civil de la consciència crítica.

malnutrició, desnutrició, fam i misèria

Rafael Ribó ha donat l'avís d'una emergència  social que comparteixo. No em puc creure que no tinguem gent  mal alimentada a la nostra terra quan ens diuen que apareixen més casos de tuberculosi. No em opuc creure que no hi hagin nens malnutrits o amb alimentació deficient quqn cada dia  son més les parròquies que demanen llet i ous per distribuir entre els necessitats. Sembla que els Diputats del Parlament, Govern i oposició col·laboradora, no vulguin veure el que està passant realment. Ja no es tracta tant sols dels nens blancs que tenim a Catalunya. També hem de comptar amb els immigrants de tiotes les nacionalitats que en temps electoral constin nacionalitzats i amb dret de vot, és quan els candidats els aniran a veure  i fent-se fotos amb ells prometen el benestar inimaginable i impossible. El probolema s'agreuja quan passa com a la planta Alstom de Sabnta Perpétua que perd la fabricació del metro de Ryad quan l'empresa exigeix la rebaixa de sous entre un 20% i un 30%. Menys sou vol dir menys aliments. Quantes empreses més seguiran aquesta conducta en el país que cobra menys per salari mínim, mentres la gent d'esquerres sembla no veure res? Els que ja no cobren l'atur i tenen fills es troben en aquesta situació d'insuficiència. No arriben a poder alimentar els fills i els vells en condicions.. Qui comptabilitza els pobres? Quina informació real tenen els nostres diputats? Com s'atreveixen a discutir l'informe del Defensor del Poble, el Síndic de Greujes? És que el que els metges no veuen no existeix? Encara som en aquestes maneres de fer pròpies  de la dictadura del passat? És hora de començar a pensar en fer una llei per obligar les institucions públiques a alimentar tots aquells infants i gent gran que es descobreixin malnutrits, desnutrits, passant gana i misèria.El servei públic és pot finançar imposant un impost sobre les benzineres marítimes dels ports esportius, els lloguers de botigues  i vivendes superiors a 4.000 euros mensuals, els espectacles amb preus de les enrades superiors a 10 euros perr persona, fitxatges  i sous esportius superiors a 20.000 euros anyals , festes i espectacles musicals de masses, discoteques i restaurants de luxe i per grups amb preus superiors als 30 euros menú, com també als vins, xampanys, liquors i caves amb preus superiors als 5 euros l'ampolla. On és la iniciativa dels polìtics que es diuen d'esquerres? No ens cal anar a fer reportatges  de la misèria infantil a terres africanes per veure que l'egoìsme i la misèria humana també són a casa nostra.

la excusa de la legalitat

El Govern espanyol no s'ha pronunciat inicialment com FRança en el cas de Siria. La única explicació la ha donat el Ministre d'assumptes exteriors Sr. Garcia Margallo dient que Espanya s'atindrà a la legalitat que resideix en les Nacions Unides. I dit això mo movem fitxa i venem avions militars a Egipte malgrat l'acord de suspendre'ls tot subministrament d'armes. Altres països entenen que s'ha violat el Tractat de peobhibició d'armes químiques de 1993 que Siria no va voler signar. Però a més diuen que si no es fa res l'escalada pot seguir, doncs no ha sigut un cas aïllat. La prova de la responsabilitat del Govern sirià l'han donat els serveis secrets d'Israel interceptant una conversa entre militars de Siria, mentres el Govern de Siria nega tota responsabilitat en l'ús de bombes amb càrrega química en el bombardeig de la població civil als suburbis de Damasc. L'OTAN ja ha plantejat el que s'ha de fer, mentres la institució internacional de les Nacions Unides demana temps y acció diplomàtica en lloc de la força militar. La legalitat sembla trontollar segons els interessos dels Estats del Consell de Seguretat, el consell d'administració del món, el Consell de trobada de les grans potències. La legalitat segons el Govern espanyol que sembla ignorar els crims de guerra, estarà en els acords i desacords del Consell de Seguretat, amb indeoendència del Tractat de no ús d'armes químiques i dels Tractats Internacionals sobre els Drets Humans que Siria tampoc respecta. Com diu el Secretari d'Estat Sr. Jhon Kerry, la immoralitat està servida a Siria. Cal veure quin paper jugarà Espanya si finalment Siria no capitula i s'ha intervenir per crims de guerra. El paper de neutrals no ens ajudarà en res. Espanya no pot ignorar que forma part de la OTAN. On rau doncs la legalitat? O es que no tenim res a veure amb el Tractat de Versalles de 1919, els posteriors Protocol de Ginebra de 1920 i el Tractat de prohibició d'ús d'armes químiques de 1993?

Manning, Assange, Snowden, llibertat compromesa

El cas wikileaks ha posat en el nivell informatiu de primer ordre la transparència informativa a travers internet, posant en entredit les democràcies representatives  que manipulen les informacions en nom de la seguretat. Wikileaks significa ara la lluita per la transparència i lña desaparició de les informacions secretes i reservades. Internet ha construït un nou ciutadà vigilant de les institucions i dels actors de la llei. Com diu el Professor Ramón A. Feenstra de la Universitat  Jaume I de Castelló en el seu llibre <<democràcia mototoritzada>>, (Icaria editorial, Barcelona,2012) s'han produït canvis a la democràcia amb el flux d'informacions que circulen entre la ciutadania a casa fet trencant moltes vegades amb les versions oficials com està fent el Jutge de Santiago amb l'accident ferroviari d'Angrois, coim va passar en ocasió de l'atemptat de l'11 de març de 2004.Les noves tecnologies de la informació permeten qüestionar directamenmt el poder sense passar per les estretes organitzacions partidistes. El cas wikileaks filtrant informacions confidencials i secretes ha posat de relleu la possibilitat de que es formi una ciutadania amb opinió pública crítica i participativa, contra la opinió resyrictiva dels que creuen que tant sols va posar en perill la seguretat nacional i internacional. El poble ja pot seguir per mòbil els debats parlamentaris, les discussions polítiques. Feenstra apunta que la relació  directa entre galaxia mediàtica i democràcia monotoritzada apunta cap un reforçament de la societat civil i de la ciutadania emn els sistemes democràtics. Julian Assange per la seva banda en el llibre <<Cypherpunks. La libertat y el futuro de internet>> (Deusto, Barcelona 2013), dicutiendo que los recortes de los sistemas totalitarios a la información hayan pasado a las democràcias, señala la importancia de la mayor comunicación, combatir la vigilancia total con las leyes, poniendo en entredicho las informaciones quie se mantienen secretas de las antiguas agencias de seguridad de los estados totalitarios. Denunciando la vigilancia de los estados sobre el ciberespacio insiste en que podemos construir una nueva democracia con la ciencia y la tecnología que no son algo neutral y pueden suministrar estos derechos y libertades fundamentales tan anhelados  des de hace tiempo (pág. 159).

la informació del silenci

Ens pensavem que tot el problema de la informació està basat en la desinformació, les pressions, la informació construïda artificialment i la mentida. Però ara resulta que a més tenim la informació del silenci. Convé a molts grups d'interés que el regne del silenci guardi de les coses que no interessa se sàpiquen, es diguin o es comuniquin. El silenci permet la mentida. Però el silenci  comunica el missatge del que s'amaga darrera l'espai buit, el texte modificat, la imatge distorsionada. El silenci pot ser por a expressar-se o indiferència envers els individus i els fets que no convé es difonguin pels mitjans. El silenci orgaitzat dels mitjans també permet que un escritor sigui allunyat del lector, que no tingui públic ni possibilitat de seguidors. El silenci forçat o imposat incita a  la comunicació alternativa. Norbert Bilbeny en la seva <<ética del periodismo>>, (UB, Barcelona, 2012) defensant l'interés pùblic per mitjà d'una informació lliure, veraç i justa, recorda que sense informació no és pot accedir al coneixement. Per Bilbeny, el dret a la informació és el seu instrument de garantia, mentres que Alex Grijelmo en el seu estudi sobre <<la información del silencio>> (Taurus, Madrid, 2012), recorda que en la filosofia i en la literatura dels nostres temps s'ha produït una exaltació del silenci parlant de secrets. misteris, mons desconegutsl.  La  acció de callar o el mutisme de les realitats que no convé divulgar al gran públic donen peu a l'aparició de la informació del silenci introduïda en el periodisme actual com a nova forma d'omplir continguts que alguns volen mantenir en el secret o el desconeixement dels molts. Però silenci tampoc és equivalent d'impunitat, i la percepció de la veritat per part d'una societat informada des d'el silenci permet superar totes les limitacions del dret a rebre informació.

construir la democràcia sense rigorismes

És indubtable que existeix una esquerra quan existeix una dreta. Però des de que molts dirigents d'esquerres van renunciar al marxisme com a ideologia i com a mètode, és evident que  ja no hi han ideologies, sinó interessos. No és més d'esquerres qui defensa els febles que qui defensa les llibertats públiques amb determinades limitacions. La desfeta dels règims comunistes de l'est d'Europa no pot ser passada per alt en els moments actuals, transcorreguts uns quans anys des de que es va començar a parlar de <<glassnost>>, el que avui diem transparència. Cal preguntar-se que queda darrerament de l'esquerra dita progressista contraposada a la dreta conservadora quan aquesta dreta s'atribueix el poc progrés econòmic dels països en crisi com passa a Espanya. Norberto Bobbio deia que el que habia caigut era una esquerra  històricament delimitada, tirànica, obrint el debat sobre l'esquerra. doncs no existeix una única esquerra com preteneien els règims dictatorials de la dreta i de la mateixa esquerra en els països comunistes. Les democràcies occidentals han demostrat l'existència de  moltes esquerres amb diferent tendencies. Les primeres eleccions als països de l'est van fer-se amb normalitat. Els partits no es deien ni de dretes ni d'esquerres.  Fou una transició democràtica poc estudiada del totalitarisme a la democràcia. Finalment dretes i esquerres com passa a Espanya acaben dient les mateixes coses, fent desaparèixer la contraposició clàssica que passa a ser en tot cas artificial. Davant el poder les esquerres s'autoanulen més que les dretes defensant idees de la dreta amb l'excusa de renovar-se sense debat. La igualtat continua essent un ideal com ho és la llibertat El problema es planteja quan l'esquerra no troba solucions per corretgir les desigualtats. quan l'exercici de les llibertats genera desigualtats socials, quan a travers la llibertat s'imposen despotismes, quan igualtat i llibertat poden colisionar frontalment.