el sentit d'estat del PP

Lo difícil és governar. La competència no té experiència no estan preparats per governar. No han aprés a govrnar des de l'oposició. Totes les eleccions són un referèndum de futur. Són alguns dels missatges i de les expressions llançades desde la direcció de la campanya electoral del PP que ara es volen fer realitat. No ha sigut la polìíica de la por a l'escalada comunista tant sols el que els ha donat la victòria, ha sigut el saber presentar-se amb una escenografia activa i creativa. Han sabut donar la volta a la situació creada per les anteriors eleccions del 20 D. La feina del marketing aplicat a l'acció política és ha donat resultat. Però el teatre no és la solució per comunicar a la gent la veritat de la seva verdadera política que s'han callat. Però el seu sentit d'estat passa per supeditar-se al seu dictat. Un pacte que no toqui res del'essencial de la política seguida. Aquest és el sentit d'estat del PP: l'immobilisme, l'estat de dret segons definició pròpia, practicar el qui dia passa any empeny. Per arrodonir aquesta manera de pensar cal fer creure a l'opinió pública que els demés no tenen sentit d'estat. Només el PP el té. Només el PP mereix governar. Intentaran pactar la investidura de Rajoy perquè faci govern ràpidament no perjudicant cap dels interessos que sempre l'han recolzat. El problema és el paper que farà el PSOE en aquesta història, que s'aventura dividit. Però els síntomes no adverteixen d'una oposició absoluta i total del PSOE a la investidura. La fòrmula abstencionista i el prèstec de diputats poden ser la solució per no tenir que anar a unes terceres eleccions generals. El que està clar és que el PP no cedeix i vol mantenir-se en el poder com sigui, encara que sigui negant la Constitució que tant bé els ha anat per condemnar la política catalana. Però les lleis restrictives i limitadores de drets i llibertats seguiran, doncs no voldran negociar canvis, ni reformes ni derogacions de les normes que molesten les esquerres. Llavors el PSOE serà reconegut tenir sentit d'estat. El sacrifici del PSOE no servirà per res.El canvi, el que seria segur si no hi ha canvi de criteris, queda alentit fins les properes eleccions generals. L'afebliment del PSOE després d'un pacte subterrani amb el PP és més que segur. L'esquerra quedarà en mans d'un Podemos recomposat, recuperant els valors del marxisme. El PP sap que si compta amb l'abstenció del PSOE no marxista, sense tenir que fer una gran aliança, té la feina feta. Podemos també sap que tot és una qüestió de temps. El problema segueix sent quan ens deixaran fer un referèndum de futur a Catalunya.