ésser trascendents, evitar l'irracional

Cap trascendència té pels dirigents de la nova CDC que els vots dels seus diputats al Congreso de los Diputados hagin anat a parar a favor de la Sra. Anna Pastor candidata del PP a Presidenta, exministra de foment, és a dir de les obres públiques i primera reponsable de les inversions en ferrocarrils. Tots recordem la seva tasca de distracció en el cas de l'accident del tren Alvia a Santiago de Compostela que va deixar un grapat de morts. Tots sabem que ha intentat per activa i pder pasiva que la Unió Europea li pagui el corredor ferroviari central, o sigui sortint de Madrid cap la frontera amb França que el corredor Mediterrani que ha d'enllaçar trens de mercaderies des de Algeciras a la frontera amb França, per conectar amb Europa, seguint el traçat actual de l'AVE. Han deixat penjat el sector ferroviari a Catalunya, paralitzant obres indispensables o fent-les malament com el cas de la nova estació de Girona inundable. També han deixat amb via única la linea de l'Euromed que conecta amb traçats de via única viatgers entre Barcelona i Alacant, amb els retards corresponents que s'evitarien amb un servei AVE com han fet el de Madrid a Màlaga, Madrid a València o el de Madrid a Valladolid. La feina mal feta, la feina discutible en el PP pel que es veu dona lloc a l'ascens polític. I no parlem de la seva tasca amb les autopistes i els aeroports. El que és més greu envara és que vots de suposats polítics independentistes vagin a parar per promocionar qui, amb sonriure inclòs ens ofega ens fa viure en el retard i parla de la sagrada unitat de l'Estat al dictat del discurs oficial de la Constitució. Ens cal evitar l'irracional en política, més que la utopia realitzable. El progrés i la modernitat no els trobarem mai en actituds de submissió, suposadament pactistes, amb vots irracionals. Cada dia compartim desenganys i veiem la manca de respecte als valors del catalanisme identitari que necessiten d'un cert radicalisme patriòtic. Aquest trasvàs de vots ha sigut detonant d'un nou desengany de l'actuació de la dreta catalana. Com diria el Conseller Santi Vila, La política actual no permet navegar en l'ambigüitat. Era necessari impulsar abans que res una decidida política de reformes per què Catalunya pugui ser Catalunya i no cedir, tot al contrari del que fa el PP, el partit conservador per excel·lència o el que pugui fer la gent del PNB als que amb el seu concert fiscal ja els va bé viure en l'insensibilitat nacional. Votar càrrecs a favor del PP és trascendent per la política catalana i una mostra de desafecció del procés, diguin el que diguin ara els diputats que no volen dir que han votat favorablement un càrrec del PP gens solidari amb Catalunya. Millor que reflexionin sobre el que han fet i dimiteixin com a diputats. Amb la seva dimissió evitarem l'irracional del futur. Aquest vot no ha sigut més que el començament d'una nova etapa de pactisme. Cal sortir-ne quan abans d'aquest oasi d'ambigüitat irracional. Cal que els càrrecs no siguin eterns, doncs ara per estar situat cal haver passat per molts càrrecs, demostrar disciplina i silenci, no ser crític, viure de l'Estat, que és com es considera favorablement haver fet carrera política. Són necessaris polítics nous alliberats de tots els complexes d'aquesta dreta que no aporta res al progrés social. La cessió de vots al PP estil pujolisme per evitar que el President fos algú d'esquerres afecta a la dignitat dels diputats que han donat recolzament a qui no reconeix Catalunya com a nació. El més lamentable ha sigut que ho hagin volgut amagar