Rajoy no vol plegar

El Sr. Rajoy ja no pot amagar que la governabilitat serà a costa del poble, de la llibertat, de la Justícia i del progrés social. Enrocat en si mateix no vol donar cap pas al costat i deixar passar una altra persona a la Presidència del Govern d'Espanya. Rajoy parla d'aliança amb els partits constitucionalistes per fer govern. No li interessa res més. El seu constitucionalisme és el de no canviar res i mantenir una política absolutista a cop de llei. Rajoy diu que vol proposar una reforma del sistema de financiació de les autonomies sense compta5r amb l'opinió de les autonomies com és naturtal en el seu estil de forma de governar. Diu qure vol fer un govern per complir amb els seus compromisos i fert front al desafiament separatista, doncs el que més li interessa és la unitat d'Espanya. Es resisteix de nou d'anar a la investidura tot i que es qualifica entre els moderats. Vol unir constitucionalistes per tirar endavant el mandat del rei de formar gpovern. Totes les pressions van contra Pedro Sanchez, el dirigent socialista que diu no a Rajoy. Però Rajoy no escolta Miguel Angel Revilla que en el programa "al rojo vivo" del passat 2 d'agost va declarar que Espanya no depèn d'una sola persona, que una persona no pot estar per damunt d'un país. Al final Rajoy queda com un enigma ple de vanitat personal que fa que els focs els apaguin altres. Seria molt senzill canviar de candidat que no precisament ha de ser socialista. Ara diran que el poble està cansat de polìtica, que ningú no vol unes terceres eleccions, com també ningú es vol rtesponsabilitzar del bloqueig actual. En cap cas es parlarà d'un arbitratge de la ciutadania. No es pregunten que s'ha de fer amb la llei electoral, ni amb la Constitució que s'ha quedat curta i amb una visió històricament endarrerida. No es pregunten ni aclareixen com s'ha de consolidar una democràcia representativa que segons el Tractat de la UE tamnbé ha de ser participativa. El poble no està esperant un pacte d'Estat contra l'independentisme, doncs el que està esperant el poble es que no segueixin buidant la caixa de la Seguretat Social per tapar forats, no tallin la despesa pública indispensable pel funcionament de la sanitat, obrin un període de col·laboració social i de socialització de la riquesa, acabin amb els fraus i la corrupció. No plantegen cap altra pregunta. Sembla que ens trobem entre botiguers i firaires venen un reformisme de paper. Com poden parlar de pacte social i enfortir les institucions sense concretar continguts?. Presenten enunciats sense desenvolupament en propostes clares i concretes. Propostes buides de contingut no justificaran mai cap govern, doncs s'exigeix una democràcia radical que posi en marxa una alternativa racional i pragmàtica, allunyada de teixits d'interessos, de clientelismes, no renovació de dirigents. La nova democràcia exigirà que els treballadors a l'atur també puguin seure a un escó del Parlament, que els estudiants de families amb dificultats econòmiques no hagin d'anar a la brema a Françaper pagar-se la matrícula mentre els senyorets espassegen per les platges de moda amb el cotxe nou. L'apatia de tot pensament, el consumisme i la forma de vida burgesa atrau els treballadors fent inexistents i inútils les propostes de qualsevol esquerra. Tenim molt a aprendre encara de les crisis del passat per superar la crisi d'aquest règim i fer una autèntica defensa de la democràcia davant la crisi de la democràcia política actual a Espanya. Comencem per preguntar-nos a qui hem de responsabilitzar de les desigualtats socials, si als empresaris, si a l'Estat, si a la forma de vida de la ciutadania.