abolir el presidencialisme encobert

Ningú ens podrà discutir que el que estem vivint són moments de presidencialisme absolut aprofitant l'existència d'una societat vulnerable. No ens parlen encara d'austeritat, la de les retallades d'altres deu mil milions d'euros del dèficit, és a dir de la nova supressió de despesa pública que exigeix la Comissió de la UE que segurament no afectarà el Ministeri de Defensa ni la banda de música de la Guàrdia reial. Serà selectiva?, de què i per qui? El que és segur per què tampoc en parlen és que no reclamaran les pèrdues de diners de Caixes i Bancs que van ser rescatats de la fallida i venuts per no-res. Amb aquests diners podriem salvar l'actual situació. Però a més no parlen dels baixos salaris de 400 euros o menys per treballar 10 hores diàries. Estan disposats a seguir generant treballadors pobres amb salaris baixos, tornant a l'edat mitjana, mentre els nous nobles, els empresaris més enriquits amb la crisi, disfruten dels seus baixells, bons restaurants i maravelloses vacances amb els seus nous vehícles. Aquest episodi no ha sigut previst en el paper que C'S ha presentat al Sr. Rajoy. Estan empenyats en suprimir les diputacions i el Senat la qual cosa vol dir fulminar les possibilitats dels municipis que precisen financiació i serveis, però no parlen d'una llei electoral justa, la de les llistes obertes, la de districtes electorals en lloc de provincies, la del sistema majoritari a dues voltes en lloc del proporcional actual que prima més els llocs menys poblats que les grans capìtals. Només els mou fulminar l'oposició d'esquerres i els independentistes catalans, als que hauran d'afegir els del país Basc que també s'han posat en marxa. Amb enunciats de propostes de les que no aclareixen el contingut, tampoc valoren el principi de l'igualtat que reconeix l'existència de diferències. No parlen del mal repartiment fiscal qu'afavoreix unes regions empenyades en crear força places de funcionaris i en perjudica els territoris que més paguen i reben menys inversió de l'Estat. Regeneració dit així a seques, queda molt bé a les orelles dels que no volen deixar càrrecs, quan del que es tracta és de renovar els quadres i la forma de fer política. Santi Vila, Lluís Foix i Toni Aira, entre altres, reconeixen que els partits de la transició estan esgotats. Cap proposta per facilitar la investidura del candidat Rajoy permetrà dignificar la política si no s'assegura una mínima preparació professional i cultural dels elegibles, amb una administració amb càrrecs pensats en horizontal en lloc de en vertical per premiar fidelitats, i es deixa de potenciar funcionaris de partit o funcionaris de l'Estat en excedència fent inatacable l'aparell de que se serveixen per imposar la seva polìtica que no sintonitza amb les conviccions qwue el ciutadà té i espera. Com diu L'Honorable Santi Vila,l actual Conseller de Cultura de la Generalitat, el que volenels actuals titulars del Poder de l'Estat és mantenir el nonopoli de l'activitat política aprofitant l'arribisme de Ciudadanos. La proposta doncs del candidat no és renovar, sinó evolucionar sense obrir-se a la transparència, la participació i l'aprofondiment democràtic. No volen ciutadanas lliures, cultes i fraternals com Catalunya, gent que treballi per preservar i construir un futur millor.