estabilitat, moderació i eficàcia, on?

El debat polític actual no es fixa en que la ciutadania és diàleg social i compartir els problemes de tots. Els polítics actuals haurien de saber que el talent ha d'estar al servei dels demés, no del clan governant. Cal veure que la gent se sent desmotivada pel trist espectacle que està donant un candidat que ja hauria d'haver plegat. La gent vol una vida tranquila i no té cap interès per la polìtica. Cada vegada menys. La desafecció és de la polìtica i dels actuals polìtics i això s'ha de veure i cercar les solucions. Rajoy no pot aportar cap estabilitat, cap moderació i cap eficàcia com no sigui en la retallada de les llibertats i dels medis econòmics dels ciutadans que vol convertir en vassalls sota un nou feudalisme econòmic. El candidat no amaga ésser un neoconservador acompanyat d'un equip que no aporta moderació ala vida polìtica excepte la seva autoafirmació. L'absolutisme no és forma de governar, doncs s'han servit del Reial Decret per legislar des del govern impedint el debat parlamentari. Espanya necessita un canvi profund i un alliberament de la paraula i les institucions dels controls i submissins. LA modrració es produeix quan s'escolten i s'atenen totes les causes. Excloure dela polìtica els que no pensen el mateix és discriminar a l'hora de voler trobar la manera de sortir de la crisi que encara fractura la societat. Però Rajoy ha preferit proclamar la ruptura amb Catalunya com a medi per guanyar-se el vot dels espanyols en una nova comptessa electoral. Més que discurs d'investidura sembla que ens hagi fet un miting electoral. La resposta ha sigut contundent, amb un estil directe i clar. La oportunitat és l'entesa de tota la oposició per canviar les coses. Ruptura amb la democràcia inspirada en el Tractat de la UE promoguda des de la capcelera de l'estat, és violència moral. Catalunya, com a conseqüència, te ara tot el dret a obtenir el seu reconeixement com estat lliure de l'espanyol. Rajoy, parlant com polític que porta anys al poder de l'Estat només genera desafecció i més desig d'indeoendència, sense angoixa, però desig ferm de recuperar drets i llibertats arrebassades per la força de les armes i ara a cop de Recurs davant el Tribunal Constitucional, començant pel mateix concepte de nació catalana que ens ha sigut negat.