El RUI més a prop

Malgrat les declaracions en contra, amb l'excusa de la prudència, sembrant dubtes, que llegim de notables i prestigiosos personatges de la societat catalana i la política, la possibilitat d'incloure un RUI al full de ruta és cada dia més a prop, vista la vulnerabilitat jurídica de les lleis i actuacions del Parlament de Catalunya davant la interpretació desconstructiva de l'Estat central. La situació actual era d'esperar doncs era impossible cvreure que Espanya s'estaria de braços creuats sense reaccionar a les declaracions catalanes.El gran plantejament és trobar noves alternatives, pot ser les primeres que haurien d'haver decidit al Parlament de Catalunya en lloc de la consulta no vinculant del 9N. Som a temps de definir d'una vegada si és o no legal fer un RUI. La legalitat espanyola no el declara incompatible des del moment que no s'ha eliminat del BOE la ratificació del Pacte de Drets Civils i Polítics fet a les Nacions Unides el 1966 que admet la celebració d'un referèndumk d'autodeterminació dels pobles com un dret indestruible. És el dret a la dignitat humana que mencionaba el Professor Vilasojana de la UPF a la Universitat Catalana d'Estiu, defensant el perquè Espanya no pot decidir la independència de Catalunya.Tampoc la Constitució espanyola de 1978, feta després de la ratificació, es pronuncia contra el dret a l'autodeterminació de les nacions històriques. Seria doncs il·legal i contrari al dret de les Nacions Unides oposar-se l'Estat espanyol a la celebració d'aquest referèndum. Catalunya, agradi o no agradi és una nació. Joan Comorera, estudiant la definició de Lenin, la va considerar la més complerta coneguda: Nació és una comunitat històricament desenvolupada, estable de llenguatge, de territori, de vida econòmica, de formació psicològica manifestada en una comunitat de cultura, a la que si afegim el fet històric viscut al llarg dels segles des de l'existència de Catalunya i la resistència permanent a l'assimilació de l'actual Castella que s'ens vol imposar amb lleis, llengua i cultura de la manera que sigui, per llei, per via judicial, per aldarull al nostre propi territori de gent que es nega a acceptar, residint i treballant a Catalunya, que formen part de la societat catalana, fent adhesió als criteris de domini lingüístic, fiscal sense voler veure que són tan oprimits com els catalans perquè formen part de l'enemic a abatre que és el desig de llibertat del poble català. Han volgut separar el món del treball de la burgesia dirigent sabent que llur destí no és comú excepte que s'enderroquin els murs existents entre poders i cultures per construir un món nou basat en la igualtat i la llibertat, de veritable fraternitat entre tots els pobles residents al territori català. La cultura i la vida diària, el passat històric i la forma de ser del poble no permeten considerar que els interessos de partit són els interessos nacionals si els partits no interpreten els veritables interessos de reconstrucció social de la nació catalana suplint el dèficit de la manca de diàleg de l'Estat espanyol que ens impedeix decidir el nostre destí polític, imposant-nos per la força una unitat dirigida per una classe dominant que només els mateixos pobles hispànics poden enderrocar. L'autonomia actual és una concessió tan feble com ho fou l'Estatut del 32 que va impedir a Catalunya exercir el dret a l'autodeterminació, doncs no era l'expressió de la voluntat catalana, sinó -en paraules deJoan Comorera- el bon voler de les Corts espanyoles, com ha sigut amb l'Estatut de 1979 i amb el de 2006.