Rajoy o la unitat neoconservadora

Rajoy, després de fer l'abraç de l'os a Ciudadanos és ara l'empeny de forçar la unitat del destí dels interessos que representa amb l'evolució neoconservadora dels dirigents històrics del PSOE. Volen convertir el socialkisme espanyol en una força polìtica neoconservadora allunyada de la política d'esquerres. Volen aprofitar la irrupció del neoconservadurisme a l'esquerra. El Candidat a President del govern espanyol sap que haurà de donar moltes explicacions sobre l'augment pendent dels impostos per poder complir els compromisos amb la UE. Per aquesta raó RAjoy té pressa per formar govern sense tenir que discutir cap programa i afiança la política del poder fort i centralitzat i el rebuig del decliu de l'excel·lència del conservadurisme que defineix el Partit Popular. El Govern espanyol paralitza pagaments de l'administració no compromesos, però no parla de tallar les subvencions excessives a fundacions de clara inutilitat. Es criminalitza la pobresa per raons d'ordre i de defensa dels valors occidentals i la propietat, i d'altra banda es tolera l'economia submergida dels sense papers, molts professionals i discos de moda estiuenca i restaurants. Continuem fent de les relacions Catalunya/Espanya dues visions antagòniques de la democràcia. Gent coneguda i dirigents conservadors catalans encara assumeixen el paper de victimisme per la por d'incomplir la llei quan parlem de Referèndum Unilateral per l'Independència. No volen saber que el referèndum està reconegut com a legal per les Nacionas Unides en un Tractat ratificat pèr Espanya i del que l'Estat no va fer reserva alguna en relació al seu exercici a Catalunya. Segueixen dient que el referèndum es cosa de tots els espanyols i Catalunya no pot decidir per si mateixa, a més de recordar-nos a cada moment que la independència de Catalunya és inviable. Tot s'arregola dient no sense preguntar-nos quina societat volem. Saben que volem una clara defensa de la democràcia davant la crisi de la mateixa democràcia política actual.La volem reequilibrada, lluitant contra la apatia i l'allunyament de la gent dela vida política. Saben que existeix solució a tots els problemes, però els interessa que el poble segueixi sense distingir alternatives i es deixi atemorir. La dreta, no ens enganyem, està contaminant l'esquerra guanyant la guerra de les idees i seguint el mateix sistema econòmic, supoerant el debat de les esquerres. És el camí necessari per un nou absolutisme compartit entre conservadors i neoconservadors, el de la restricció de les llibertats fonamentals.