exigeixen governar, ens volen vassalls

El candidat Mariano Rajoy, fallit a la primera votació d'avui, vol governar sigui com sigui, cremant qui faci falta com està fent amb Ciudadanos que no veu clar com s'en sortirà d'aquesta. El candidat no ha dit la veritat del que passa, ha amagat les males pràctiques del seu govern en funcions i no ha donat cap mena d'importància a la manca de planificació real dels canals de transports ferroviaris, per carretera i aeris. Tampoc dona solucions a la greu situació de la sanitat, ni a la manca d'ensenyants o als que acomiaden el juny per tornar-los a contractar el setembre. Així fem que l'atur pugi i baixi com èxit del govern. Rajoy està disposat a provocar una crisi institucional i segueix tapant la precarització del mercat laboral de que parlen els diaris que sembla no haver llegit. Parla de creixement de l'economia, però no aclareix els llocs i sectors, no li interessa que se sàpiga qui treballa per tirar endavant, qui reb inversions estrangeres i qui s'esforça per fer crèixer la riquesa. No valora la iniciativa privada i com a candidat de govern sortint s'atribueix tot el mèrit del que fan les empreses privades. Rajoy gaudeix, com escriu Carlos Elordi a El Periòdico, de la supèrbia de l'immobilisme i improvitza donant voltes i repetint tot el seu discurs de sempre, exigint poder i que els sociaolistes li facilitin sense més, per què ho diu ell. Són molts els joves que han hagut de marxar de casa seva patint allò de la mobilitat exterior per no trobar oportunitats de feina a la seva terra i cap possibilitat de regeneració ni de recuperació.I això passa en nom del'interès general i aquest jovent desapareix de les llistes de l'atur, la qual codsa permet presentar més bons resultats. El sou mitjà que permet a la gent marxar de vacances i no escoltar els discursos delspolìtics. El candidat Rajoy ha equivocat els seus càlculs com també diu Joan Tapia en la sevas crònica a El Periódico el passat 30 d'agost. Rajoy va contra la història i apel·la a la Constitució de 1812 oblidant que les Espanyes van desaparèixer amb el Tractat de pau signat amb els estats Units després de la guerra de Cuba. Espanya va deixar de traficar amb esclaus, però també cal recordar els liberals afusellats a Palma quan el rei tornat de França va implantar l'absolutisme monàrquic.La història d'Espanya és plena de contradiccions, doncs per exemple la Inquisició encara va sobreviure a la invasió napoleònica. Interessos dominants, repressió, manca de llibertats i societat del silenci imposat és la realitat que Rajoy oblida en el seu discurs. El candidat no ha parlat de les energies netes, les renovables, ni de les centrals nuclears. No analitza com conseguir una societat igualitària més enllà de la paraula, doncs permet el deteriorament democràtic amb formacions polítiques piramidals. La funció de Rajoy és posar un freals socialistes, culpabilitzar-los de la manca de govern i de la ben segura no presentació dels pressupostos ala UE. La regeneració democràtica, sens dubte, passa per lluitar contra les desigualtats, fer real la transparència, donar resposta a les necessitats socials més urgents. Rajoy no aporta cap solució constructiva i el pacte establert amb Ciudadanos per facilitar la seva investidura tots sabem que és paper mullat, que l'únic que li interessa és conseguirla seva consolidació en el poder sense explicar quines persones seran els futurs Ministres del seu nou govern ni quines polítiques seguiran. El secret ja és un mal auguri i impossibilita donar-li la confiança. Hauria de parlar més clar i donar més informació que es pugui contrastar i analitzar. Els catalans, a més veient com se serveix de una fractura política i l'asfixia financera de les institucions catalanes provocada desde l'Estat d'Espanya amb Catalunya. Per Rajoy el gran Problema és Catalunya que amenaça la Unitat d'unes Españas que no vol reconèixer ja no existeixen, com tampoc la Constitució de 1812. Elspruners a marxar foren els portuguesos, però no interessa parlar d'aquesta primera separació de territoris ibèrics. Podria haver aprofitat el seu discurs per parlar de les demés Constitucions fins la de 1876 i la Republicana de 1931 que tan bé analitzava el Professor Tierno Galvan en els seus cursos. És evident que Cuba com molts d'altres països es va emancipar d'Espanya, i d'aquestes realitats tampoc en parla, per allò de la farsa de los 300 millones ni de les dictadures llatinoamericanes amb les que Espanya no trencava relacions. És en definitiva una política que no té res d'estrany. És política conservadora que no afavoreix l'interès general per molt que el candidat Rajoy digui que la seva polpìtica és la bona menystenint les propostes d'esquerres també conegudes com progressistes. El neoconservador Sr. Rajoy ha deixat abandonada la llei de memòria històrica, sense demanar perdó ni reparar els danys morals soferts per les famílies que encara no han recuperat els seus morts des de la guerra civil. Un poble que abandona la seva pròpia història és un poble que ha de desaparèixer. El Sr. Rajoy, desmemoriat en allò que no li convé a ell ni als que li donen suport, no és el candidat apte doncs per parlar de regeneració ni de fer avenços en la nostra història moderna. El problema és saber quan s'adonarà de que el que ha de fer és plegar com a responsable polític màxim de les males pràctiques i de la corrupció destapada sota el seu règim de govern. Els catalans no volem ser vassalls del règim neoconservador espanyol. Tehnim il·lusió de futur en llibertat cpm el Xile de Salvador Allende.