temps d'indignació

No ens podem creure que la polìtica sigui només una forma de fer coses amb paraules. La retòrica i l'escenografia sense debat ni escoltar uns als altres és una demostració d'aculturalitat política. Seguim veient que quan parlen els de l'esquerra i els indeoendentistes despareixen de llurs escons els diputats comntraris. Per què han d'escoltar el que no acceptaran ni votaran? És més profitòs sortir a fumar una cigarreta o prendre un café o esturar una mica les cames quan esporten moltes hores de sessió parlamentària. La política no és polèmica fosca, és d'escandols i de desprotecció de les institucions democràtiques amb una legalitat forçada per donar empara efectiva als que exerceixen el poder. No volen que els seus canviin d'opinió. Ells tampoc canviaran a més de no escoltar els contraris. El que diguin els altres no interessa, el que escriguin els contraris que ho llegeixi qualsevol altra. Els pensaments, les opinións, les reflexions crítiques queden per els articulistes i el periodisme. No volen veure que la política no serveix per justificar qualsevol cosa, sinó que és una activitat noble i generosa si es treballa pensant en el bé comú. I l'interès general. Un partit que no té majoria d'escons no ha guanyat les eleccions. Ha de pactar amb altres per poder formar govern. Si el pacte no és possible els seus dirigents s'han de retirar i deixar pas a altres en lloc d'anar estirant el temps de que disposen d'acord amb el Reglament. Posen la seva actuació sota sospita i generen desconfiança en el ciutadà normal que no es vol complicar la vida amb tan sentir parlar del mateix cadadia. Malmeten l'opinió pública i sembla que vulguin provocar l'abstenció.La política deixa de ser racional quan es converteix en un escàndol permanent de ganivetades i joc brut per fer-se amb el poder. Amb aquestes males pràctiques no és fa política i esconfòn l'opinió pública. Alguns espreocupen de no parlar d'ideologies i arriben a celebrar la seva mort, i no pensen que són mitjans d'integraciódela societat i dels seus grups pèr configurar la voluntat política. No es tracta de parlar de veritats o presentar les ideologies com veritats absolutes i intocables, sinó que donen pas als dubtes, proporcionen sentiments de pertinència a identitats polítiques, com diu el professor Daniel Innerarity, doncs es refereixen a questions pràctiques. Han de tenir una funció de simplificació i esquematització del món social. Pervertir la informació, amagar les realitats a l'hora de presentar propostes i silenciar el que no convé dir és senzillament crear més dubtes i confusió de la que ja patim dirigida a desordenarla vida política catalana i augmentar els desafectes a l'exercici del dret d'autodeterminació abans que descobreixin les mentides difoses i reaccionin fen cospolìtic amb el govern català assetjat per la polìtica espanyola per què representa vot, voluntat i decisió política basats en els valors democràtics que reconeixen i garanteixen els Tractats Internacionals que estan per damunt de les antigues constitucions individuals dels Estats.