quin paper davant la història?

El nostra actual rei que constitucionalment no disposa de facultats per governar, ha dit a l'Assemblea General de les Nacions Unides davant la que s'ha presentat representant l'Estat espanyol, que som en una "conjuntura complexa". El rei parla d'acords, diàleg i responsabilitat quan sap que el govern en funcions no sols no vol parlar amb Catalunya sinó que a més es persegueix judicialmenty els seus càrrecs institucionals del 9N. Com si estigués programat, el PP va i proposa ara al Parlament espanyol un "Pacte per la Unitat d'Espanya". No podem considerar Espanya com un enigma històric com feia el Professor Claudio Sánchez-Albornoz. Espanya ha sigut una construcció de l'imperi de la dominació castellana. Espanya va marxar d'Europa en perdre les seves possessions de Flandes.Nàpols I Sardenya a més d'entrar sota el control de l'absolutisme dels Borbons. Espanya ha caigut sempre en el pragmatisme racionalista de censurar els altres, no acceptar la diversitat. La civilització imperial espanyola ha sobreviscut segles superant crisis, però també es va esgotar superada per la seva pròpia problemàtica, el que ara diu el Rei és una conjuntura complexa, la qual està mancada de diàleg i de respècte i tolerància a la diversitat nacional del seu territori. Catalunya a diferència d'Espanya, com diria en Manuel Serra i Moret, no va caure mai en el pecat de la subordinació, actuant amb instint democràtic. Catalunya, en paraules de Serra i Moret, ha tingut "una faisó pròpia de fer història. Catalunya amb el seu sentit d'expansió per la mediterrània, no ha sigut mai central i radial, realitat i comportament que no ha trobat reciprocitat a Espanya", tot i que era ben sabut el seu estatut confederal amb la Corona d'Aragó. El poble català sempre ha posat la seva força en arrelar institucionsn lloc d'enlairar homes i crear cabdills, segons deia Valentí Almirall en "Lo Catalanisme". El resorgiment català es troba en la inclinació igualitària i democràtica dels catalans i contra aquest resorgiment de res no valen els atacs impositius dels que fan de Catalunya l'enemic a abatre del que queda de les Espanyes. Catalunya és una comunitat lliure, pacífica i pacient, plural i oberta al món. Que el Rei ignori Catalunya pensant que només existeix la artificial nació espanyola és un greu error polìtic i històric que consisteix en la lluita per la supremacia que el PP, residual a Catalunya com el mateix PSOE, vol materialitzar en un pacte per la unitat d'Espanya contra el procés de la independència de Catalunya. Patrocinar pactes per la unitat d'Espanya i contra la independència de Catalunya és una demostració més de la manca de diàleg i de responsabilitat política que contradiu el discurs del Rei a les Nacions Unides. No hi ha altra pacte possible en ple segle XXI que el de facilitar fer a Catalunya un referèndum en exercici del dret a l'autodeterminació reconeguda per l'Estat espanyol en transició cap una democràcia formal ben abans de la Constitució i amb el reconeixement de la Generalitat històrica al exili.