eliminar la brossa política

Pels vells partits constitucionalistes PP i PSOE, sembla que el bipartidisme o la política unitària de les forces homòlogues és la única possibilitat de fer possible la estabilitat dins d'un marce conòmic desestabilitzador. El partit neoconservador espanyol que vol seguir en el poder ho sap molt bé i promociona la violència moral amb tot el joc brut possible perconseguir el seu objectiu. Cansar l'elector, promoure la desafecció abstencionista és el que interessa als conservadors, quan l'esquerra i els nacionalismes saben que la mobiolització general serà necessària a les properes eleccions si no prospera una candidatura alternativa que reconegui el dret a decidir dels pobles dela Península Ibèrica que són i se senten europeus des dela seva propia identitat nacional despreciada i menystinguda pels actuals governants conservadors.Fa temps que han obert ferides que no es tanquen i no són capaços de crear un model que consolidi les formes polítiques participatives i representatives que recomana la Unió Europea. Amb les seves provocacions i amenaces constants no entenen que la via pacífica, la del diàleg, la del vot és la facilita el canvi polític o el país corre el ris d'una implosió o crisi institucional, la paràlisi de les insitucions. El candidat fracassat a President de govern espanyol que es nega a retirar-se o donar un pas al costat, sap que tot canvi polític adquireix el caràcter de ruptura i que moltes decisions i activitats passaran a ser brossa com a conseqüència d'una reforma evolutiva que només precisa en aquest moment de transició d'una lectura diferent i renovada de la legalitat vigent supeditant-la al concepte de la dignitat humana i el dret públic de la Unió Europea que està per damunt de la nostra Constitució i tot el dret intern. Cal no oblidar, però, que en tot procés de canvi no existeix un Estat neutre, la qual cosa obliga a no tractar els canvis amb visions simplistes ni banals. El PP però, aposta per unes noves eleccions a l'espera d'absorbir els vots i escons que ara té ciudadanos. Tot elque hamn dit i fet fins ara ja forma part de la seva campanya electoral. Els discursos al Congreso de los Diputados els facilita l'aparició als canals informatius sense cost. Però no compten amb la pobresa creixent, la deflacció, elretorn del'atur acabades lesfeines temporals i la caixa buida de les pensions ales que han d'afegirles retallades exigides per la UE. Fins i tot en Felipe Gonzalez reconeix ara que s'ha de netejar la brossa política del mateix PPper evitar el risc de la contaminacií i la generalització de la malaltia que pateix el no voler reconèixer que el joc del poder se'ls ha acabat...