Catalunya se'n va i Espanya no es dissolt.
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 11 de setembre del 2016 /
Posted in
independència,
nació catalana,
pagar deute públic,
referèndum
El Sr. Garcia Margallo no ha dit la veritat afirmant que la dissolució d'Espanya amb la separació de Catalunya és irreversible. Ens ha atribuït mals majors que el terrorisme i segueix anunciant que no ens voldran a la ONU perquè el Consell de Seguretat on és ell representant Espanya no ho aprovarà, i tampoc Europa on posarà el veto. Amb la declaració unilateral d'independència, segons un Garcia Margallo que no veu altra figura i amaga el que és possible fer per defensar el dret internacional i la mateixa Carta de les Nacions Unides que va inspirar la creació de la Unió Europea. L'economista Sr. MiquelPuig ahir ho explicava clarament en un extens article al diari ARA, doncs és veritat que per molta independència que declarem, si no ens reconeix ningú com a nou Estat, segim essent espanyols i seguim a la Unió Europeaamb els mateixos drets i obligacions que la resta dels espanyols. Garcia Margallo vol ignorar i calla que la via del referèndum Unilateral amb pregunta inequívoca és la correcta, és la via democràtica i pacífica que atorga plena legitimitat internacional a un nou Estat. I per fer aquest Referèndum, el poble representat per un Parlament democràtic que vol saber si la ciutadania vol ser un nou Estat com a poble, no cal demanar permís a l'Estat del qaue es voldria marxar. Els ciutadans i pobles del'Estat que no reconeix la nació catalana en aquest cas, no tenen dret a pronunciar-se sobre la independència o no del poble català, doncs la decisió és i serà sempre del poble que vol decidir el seu futur. Si el problema per Espanya és pagar el deute públic, sap que amb un aco5rd de traasferència d'actius i passius Catalunya assumirà el pagament de la seva part de la mateixa manera que Espanya ha de transferir a Catalunya tot allò que li correspon. I si aquest és el dany que veu irreversible l'actual Ministre d'Exteriors, hauria de pensar que Catalunya no és un poble vassall obigat a posar la seva riquesa a disposició del Govern de l'Estat espanyol per anar pagant la despesa que l'Estat genera mentre a Catalunya se'n ressenteixen els serveis pùblics, les infraestructures, les beques i tantas i tantes coses que l'Estat està obligat a protegir, començant per la llengua i la cultura catalanes en lloc de proposar-se espantar la gent i espanyolitzar Catalunya. Només el trencament de relacions i ruptura provocada des de l'Estat faria que ens possessim d'esquena uns als altres. Malgrat que el Govern de l'Estat ja ho ha fetenvers Catalunya. En canvi, a Catalunya, segueix viu l'esperit de germanor i solidaritat amb els altres pobles d'Espanya sotmesos al poser de l'Estat, Castella inclosa. Però un cop fet el trànsit, els espanyols han de saber que ells decideixen el seu propi futur, no el govern de torn que pensa per ells i els fa la propaganda que convé als interessos que representa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada