política entre malicia i ambició

Els resultats alectorals a Galiza i Euskadi han donat xifres, però també orientacions pel futur polític. S'han anotat abstencions superiors al 36% de l'electoral i nombrosos vots en blanc i nuls. L'abstenció i el vot en blanc com a vot de rebuig i protesta són l'avís d'un descontentament i desconfiança que els guanyadors ara no tenen en compte a l'hora de gaudir de l'èxit electoral. Els grans perdedors, el Partit vestit de liberal que volia ser frontissa centralista i impositiu de Ciudadanos que no ha conseguit entrar a cap cambra legislativa, i el PSOE, cada dia més escorat al neoconservadurisme, que ha vist aprimar-se la seva representació, reben el missatge de que les posicions que discuteixen els drets locals no són ben rebudes als territoris forals. Descobrim llavors a la política un cert tradicionalisme que frena les ambicions desestructurades i antipopulars. Descobrim també que els escàndols de corrupció no són l'element pèr determinar guanyar o perdre unes eleccions. Espanya, com diu Gregorio Morán en un article publicat a La Vanguardia el passat dissabte, és el país més corrupte d'Europa. La veritat és que molts han sapigut fer un ús positiu de la informació privilegiada a la que han accedit dres de la Transició. La política s'ha convertit en el negoci inapropiable d'uns quans. La ciutadania, il·luminada per la por a tot el que li és desconegut, s'ha acostumat a la corrupció, i la corrupció ja es va convertint en un mal menor assumible mentre la justícia fa la seva feina, davant d'altres problemes que centren ara la vida política de l'Estat. El joc més viu i dirigit a l'èxit, no hi ha dubte que és el del PP que especula amb la possibiitat de guanyar més vots en unes terceres eleccions. El PP ha sapigut esperar i dirigir els tempos de la seva actuació cremant l'adversari. Ara ha conseguit que el socialisme espanyol implosioni i els dubtes envers el seu actual Secretari general apareixin publicament. No fa cap servei al progressisme que Felipe Gonzalez antic president de govern espanyol es posicioni publicament contra Pedro Sanchez tractant-lo de informal. Però Gonzalez oblida que ell no fou formal amb Catalunya i incomplidor igual que Rodríguez Zapatero. Els catalans sabem que les ambicions de poder desfermades i incontenibles de Susana Diaz, apretada per un PP i Ciutadans a Andalusia, l'han dut a posar en dubte la capacitat de Pedro Sanchez. Els dos dirigents socialistes coincideixen en el pensament i en les linees vermelles contra Catalunya, però ara conscient o inconscientement li estan netejant la roba al PP mentre embruten la del PSOE. La política està encara a l'estadi de la lluita entre la malicia i l'ambició personal. En unes terceres eleccions si el PSOE no s'acaba plegant davant el PP veuren apujar l'abstencionisme entre l'ectorat d'esquerres, descontent i molest per l'actuació dels dirigents ara dit barons del PSOE, aquell vell partit republicà que ara no s'aparta dela via neoconservadora, l'abstenció i el vot en blanc. La situació no canviarà fins que la polpìtica no deixi de ser un plat d'ambicions i malicia i el negoci privat d'uns quans aspirants a seguir llaurant-se grans fortunes fent negocis pagats amb els de diners públics mentre els partits no es preocupen d'acabar amb aquesta delinqüència instal·lada en la política.