qui és il·legal?

Els dirigents més coneguts i televisius del PP exploten ara el victimisme i fan la demagògia característica dels episodis de la por al desgovern, del que passarà demà si no hi són, a més de seguir la seva política de fractura social sense atacar les bases de la desigualtat social, la precarietat laboral i l'exclusió, posant els espanyols contra els catalans per justificar la seva posició i intentant posar tots els entrebancspossibles a la política parlamentària catalana i crear enfrontaments a la societat catalana posant en contra dels nacionalistes demòcrates catalans la posició repetitivament negacionista dels partits espanyols que han conseguit representació parlamentària a Catalunya i el nacionalisme espanyol i amor per la bandera d'Espanya. No els importa que fruit de la seva accció la gent senzilla se senti amenaçada pels explotadors empresaris catalans. La formulació final és la no acceptació i rebelió contra la independència de Catalunya si es produeix després de que el poble català hagi votat a favor. Aquesta qualifico de desafortunada afirmació dels nacionalistes espanyols és demostrativa de gent que no vol dialogar, sinó que està políticament situada per imposar i exigir que es faci el que ells diuen encara que el poble digui o decideixi el contrari. Contradieuen els altres catalans que representava i significava Paco Candel atiant la fractura i l'anticatalanisme a Catalunya i a Espanya. Mirant una mica més, descobrirem que els que ho neguem tot o s'oposen a tot el que planteja la majoria parlamentària al Parlament de Catalunya i no van més enllà. La realitat és que els partidaris del nacionalisme espanyol neguen la diversitat reconeguda per les Nacions Unides a la Conferència de Viena de 1993 i per la UNESCO el 2005 en un Tractat com també el dret dels catalans a decidir la seva nacionalitat que li reconeix la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, feta quan Espanya estava absent de les dites Nacions Unides.El victimisme és una farsa organitzada des del per conseguir el vot a les properes eleccions generals de desembre presentant l'oposició com el caos. Dit això, cal preguntar-se si no és l'il·legal el que persegueixz la política de la dominació i l'ofegament financer del que no se li sotmet a les seves banderes. Recordem qui va estar recollint signatures contra l'Estatut català de 2006, qui va presentar el recurs d'inconstitucionalitat, qui va decidir unilateralment, sense l'acord del poble català, que catalunya no és una nació malgrat ser històricament i abans de la Constitució una nació que no necessita justificació de la seva existència.