partits democràtics o senyors feudals

Molta gent dubte sobre quin tracte s'ha de donar a la dreta radical instal·lada en el Partit Popular, Molta gent a Espanya prefereix seguir en la ignorància de les coses i no entrar en discussions amb gent extranya als valors republicans, és a dir els principis i valors democràtics.LA dreta a Espanya es pensa conseguir millors posicions en unes terceres eleccions vist el resultat de les segones i que les esquerres no s'entenen. Els partits però són com senyors feudals que tenen vassalls que canvien de senyor qquan els desagrada qualsevol cosa que no serveixi llurs interessos. Aquests vassalls desprès s'enfronten com explicava Maquiavel amb els anteriors senyors feudals, ara partits. S'han combatur els cabdills, però no les formes de fer, les idees. Ens hem quedat tots amb la denuncia de la corrupció i eols lligams dels cabdills amb la dilapidació i desaparició del diner públic. La oposició a la dreta conservadora no domna una resposta clara i eficaç a les propostes dels conservadors. La població dubte de la capacitat de l'Estat en els moments que baixa la producció industrial i comença una lleugera recessió, amb precarietat laboral, atur creixent de nou, un deute pùblic desbordat a més d'haver buidat el fons de pensions de jubilats i aturats que l'Estat, seguint les indicacions del Govern espanyol ha destinat a la compra del seu propi deute. Els ciutadans hem de decidir en qauè creiem, si en el progressisme o en el neoconservadurisme, i de quina manera el progressisme no acabi amb la identitat catalana i el nostre Estat de dret segons com vagin les terceres o quartes eleccions. Ha quedat molt clar que les solucions no es trobaran avui a la dreta que amaga la veritat i no sap com sortir-ne dela mentida p´`ublica i els silencis informatius imposats. El futur no es trobarà en elpopulisme, sinó en una polìtica organitzada, planificació dels recursos, llibertat pels emprenedors, crèdit als empresaris, estudiar per què cauen les empreses quan presenten concurs de creditors i perquè s'hi ha arribat a la caiguda. Cal que la ciutadania sàpiga que la dreta radical controla el conservadurisme que encara governa impedint la renovació política i el desenvolupament de lleis noves per fugir de la demagògia d'unes lleis que no són mñes que el reflexe d'una cultura verbalment violenta i, amb l'excusa de defensar valors contra l'esquerra sense valors. Aquest conservadurisme cada dia més radical i dominant es presenta com l'èlit salvadora i intocable de l'unitat d'Espanya que ja no volen plural, però no dialogant amb les nacions històriques com la Catalunya milenària que reivindiquen la seva llibertat i autogovern com a poble dins d'Europa i Estat propi. El president candidat del Partit Popular encara no ha entés que Catalunya va nèixer abans que Castella, que la Confederació del Regne d'Aragó i el Comtat de Catalunya es respectaven llibertats tradicionals, drets i institucions fins que la revenja per la guerra de successió en ple segle XVIII va mal aconsellar a la nova monarquia espanyola incarnada en la dinastia dels Borbons destruir Catalunya. Tres segles després CAt5alunya segueix viva i indestructible. La Constitució de 1978 s'ha utilitzat com estri de combat contra Catalunya sense llegir-la d'acord amb el dret internacional superior a l'espanyol al que aquest s'ha de sotmetre. El que Espanya està conseguin és no destruir Catalunya, però si allunyar-se de les democràcies europees a diferència del Regne Unit de la Gran Bretanya que amb Brexit i tot segueix en el seu lloc internacional. En política sobren les mentides, els eslogans i manquen solucions a més de dir la veritat al poble del que passa. Els partits, el del govern espanyol el primer, han d'abraçar la democràcia participativa i deixar de ser senyors feudals dels vassalls que se'ls apunten.