L'Europa dels pobles per la millora social

L'Europa actual segueix sent l'Europa feta els anys 50 decidint les fronteres mundials deia aquest dissabte l'exeurodiputat Corse Sr. François Alfonsi a La Dintrada del partit occitanista celebrada a Port Leucate aquest cap de setmana. Països com França es creien que serien eterns i ara s'han de plegar al reconeixement de la diversitat, pobles amb característiques identitàries ofegats pel centralisme radial, com passa a Espanya. Quelcom similar passa Espanya en el moment en el que apareix a la dreta un fort sentiment antieuropeu. Curiosament són les noves esquerres les que entenen el significat del dret a decidir davant les situacions egoístes existents a cada Estat que impossibiliten la creació d'una Europa Social. La eurodiputada del BNG Sra Ana Miranda deia que som a Europa més de vuitanta milions d'habitants que pensem de la mateixa manera. Les institucions no donen solucions comunes malgrat la Carta Social Europea i les obligacions assumides amb el Tractat de 2007 de Funcionament de la Unió. Les institucions europees tampoc semblen estar disposades a entendre els grans problemes. A Espanya ja no dubten que segueix al poder el franquisme sociològic disposat a no retrocedir i no canviar res. El Rei també ha volgut ignorar en un recent discurs al plenari de les Nacions Unides com el Ministre Sr. Garcia Margallo, que Gibraltar va decidir en referèndum el 1967 seguir sent una colònia britànica, situació ratificada el 2002 en noves votacions, com recorda la periodista Gemma Aguilera en un article que publica el diari digital El Món.. Contra aquestes decisions democràtiques no tenen res a fer les reivindicacions esbombades pel govern espanyol i la actual Monarquia arrossegada al ridícul pels seus assessors. La Monarquia hauria de saber que és la democràcia la que permet definir les lleis i les llibertats, en lloc dels agris plantejaments antihistòrics. El veritable problema europeu i també espanyol en aquest context de devaluació i desentesa, és fer front als desafiaments de la dreta més conservadora que allà on opera practica el caciquisme i el poder oligàrquic més descarat que tant bé definia el pensador Joaquim Costa, permetent aquesta nova dreta concentrar el poder econòmic en unes poques mans en nom de l'ordre. Les dretes europees, com també l'espanyola, no hi ha cab dubte que no estan per una Europa política descentralitzada, l'Europa dels pobles, amb un millor repartiment de les riqueses. Els partits actuals no s'han de tancar en ells mateixos i han de desenvolupoar polítiques de millorament social i de l'entorn. Amb l'exemple del cooperativisme com procés de col·lectivisme voluntari per fer front al populisme de les dretes contràries a tot canvi de progrés i al populisme de les d esquerres irracionals. En aquest procés cal tenir cura d'acabar amb l'atomització política de les esquerres, doncs les dretes aparentment separades per qüestions personals acaben sempre unides i concentrades en una força tendent a conservar les avantatges del poder. Cal tenir compte que a la dreta, per mantenir-se com partit d'ordre, no li interessa desenvolupar la democràcia participativa i la transparència que exigeix el Tractat de la UE.