Salvador Puig i Antich
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 21 de setembre del 2016 /
Posted in
centralisme,
classe obrera,
garanties jurídiques,
moviment obrer
Fa quaranta anys que un jove partidari del comunisme llibertari fou condemnat a mort i executat a Barcelona en un procés sense garanties jurídiques. Sense entrar en les motivacions de la seva execució conforme a la llei de la dictadura que fins al final i sense demanar perdó ni retornar la dignitat als executats, seguia aplicant la pena de mort per remprimir l'oposició, sobre tot la revolucionària, la dels treballadors contraris a seguir sotmesos als dictats de la dictadura econòmica i social. Ahir a l'Ateneu Barcelonès es va fer un acte de recordatori del jove revolucionari integrat al moviment obrer. També el judici de Burgos fou mostra de la crueltat del règim encara no desaparegut del tot, doncs quedaren intocables gràcies a una llei d'amnistia general els seus hereus i col·laboradors. La poesia de Josep Miquel Servià i la música il·luminaven la tarda del record. Varem poder sentir dels vells companys d'en Puig Antich les crítiques més dures a l'acció dels partits dits demòcrates nascuts sota la Constitució de 1978. Aquells lluitadors de la classe obrera volien un món nou, lliure de l'opressió. Reivindicaven els drets dels treballadors, els assalariats. Coneixem i recordaven les morts de treballadors enfrontats a la policia franquista en vagues a diferents indrets. Tan al Besós com a Galicia. La història dels vells lluitadors ens fa repensar la situasció de la societat capitalista avançada actual amb governs que decideixen el que els recomanen institucions no electes. Les reformes dutes a terme només han dilatat l'explosió de la crisi, la desintegració d'un sistema agònic. L'objectyiu és la submissi´ço dels treballadors al treball precari i baixos salaris són agressives amb les llibertats fonamentals i els drets col·lectius per crear un mur de contenció a les reivindicacions obreres. Les lleis impoedeixen l'aparició de models alternatius vinculats als principis d'emancipació social i igualtat. La solució no és l'abolició de l'Estat, però si que l'Estat perdi el centralisme econòmic i social.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada