Puigdemont, investit amb honor

El President Puigdemont va treure ahir endavant amb el vot favorable de la majoria de diputats al Parlament de Catalunya la moció de confiança a la que havia decidit sotmetre el futur de la seva presidència i del propi Govern de la Generalitat. Tan sols la roda repetitiva de la demagògia anticatalana de Ciutadans i Partit Popular fou la oposició a quelcom tant a prop del dret a decidir que Catalunya vé reivindicant quinze vegades des de fa uns quans anys com és un referèndum. La novetat ha sigut la presentació de la proposta de celebrar un referèndum clar, vinculant i amb eficàcia jurídica sobre la independència de Catalunya. La resposta del Govern espanyool li ha arribat immediatament abans de demanar hora per anar a parlar-ne. Com sempre, un no a un referèndum que es considera il·legal per la Sra. Soraya Rodriguez de Santamaria ha sigut la resposta donada a un diàleg inexistent, en ocasió de la roda de premsa posterior al Consell de Ministres drels divendres. La premsa espanyola no s'en fa gairebé ressó. És més important el que passa al Partit Socialista on les ganivetades es reparteixen a dreta i esquerra sorprenent propis i estyrtanys, excepte el PP que ja esperava li aplanessin el camí a la investidura del Sr. Rajoy amb alguna història com aquesta. Trist favor el de l'esquerra tradicional espanyola a la democràcia amb temptatives de ressuscitar la tècnica del cop d'estat per apoderar-se de la direcció d'un partit que de socialista no cpmpromés amb la classe obrera ha passat a arrenglerar-se amb el neoconservadurisme. A Espanya, aquesta guerra interna en el PSOE per forçar l'esperada caiguda del lider, és el que més entusiasme els mitjans de comunicació que han trobat un bon element d'entreteniment. També els diaris. I els mitjans defugen i silencien parlar de Catalunya, quan en canvi la premsa internacional s'en fa ressó, tot i que sembla no impartar-lis perquè ja són tantes les vegades que Catalunya ha demanat fer un referèndum que no vé d'una més, sabent com sabem tots la resposta de Madrid que tampoc aquesta vegada s'ha fet esperar. El que està per veure és siel referèndum és il·legal com diu el Govern espanyol, perquè amb el dret internacional a la vista no ho és, i el que resultaria il·legal davant dels drets reconeguts per les Nacions Unides als pobles amb característiques identitàries seria precisament impedir la celebració del referèndum que Catalunya demana per resoldre el conflicte d'acord amb les regles del dret internacional. Espanya no hi guanya res oposant-se per sistema a la legítima reclamació del poble català que avui representa el President Puigdemont basat en el mandat democràtic rebut a les urnes. No s'entèn en una sana democràcia que es discuteixi per un Estat radial el dret dels pobles perifèrics a decidir per ells mateixos el seu futur polític, en pau i llibertat, si volen crear el seu propi Estat o si el que prefereixen és seguir sota la dominació de partits disposats a ressuscitar els cops d'Estat en qualsevol moment per tenir poder de domini i de coerció contra el somni dels pobles que reclamen el seu dret a la llibertat nacional perla via pacífica i mitjançant el que decideixin les urnes. Aquesta vegada doncs, el President Puigdemont ha sigut investit amb honor.