partits i principi democràtic
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 2 d’octubre del 2016 /
Posted in
beneficis empresarials,
ignorància,
inconsciència,
monetarisme,
realitat
Parlar de partits sembla que vulgui dir parlar de democràcia. Però quan en un partit es produeixen enfrontaments per conseguir el poder, caldria valorar fins a quin punt el vot intern apuntat a la conspiració de l'enderrocament del Secretari general es pot considerar un acte democràtic. Bé és veritat, com diria en Santiago Carrillo, que tots els partits revolucionaris o que tenen sentit d'esquerres, estan pel canvi i la transformació social, han de estar fent exament permanent de la seva linea política i tàctica tenint en compte les experiències viscudes i els canvis produïts. Aquesta feina exigeix un esprit crític amb la realitat. A les esquerres res és permanent, ni els càrrecs. És l'acció política la que permet entendre la realitat social canviant que el partit ha d'interpretar d'acord amb la seva línea partint d'uns principis de defensa i servei a l'interès general i el bé comú de la societat d'acord amb el principi democràtic i els drets humans. No hem de confondre un partit que forma part de la Segona Internacional socialista amb un sindicat avui replegat a l'ambit estatal. Podriem considerar facilment que el partit socialista espanyol és mort per causa de les seves batalles internes. La mort li ha arribat per no saber donar una imatge diferent a la guerra pel poder que hem viscut al PSOE la darrera setmana. El partit no ha impulsat una dinàmica de confiança als seus propis militants negant-se a seguir un paper central en la política de l'Estat i la democràcia. Donen ganes d'oblidar-se dels partits i posar-se a treballar en ONG's abans que seguir afiliats a partits que es desfan per raons de poder o cauen en mans d'absolutistes intolerants. Aquesta situació desvetlla la inconsciència general dels dirigents que posen en marxa el procés d'enderrocament quan es parla de possibles enteses de suport dels partits nacionalistes per què un referèndum decisori democràtic resolgui un conflicte de segles entre Catalunya i Espanya mai tractat democràticament. Però aquesta inconsciència també apareix davant l'augment de la violència al carrer, la droga, la pobresa, les discriminacions socials, la caiguda del servei sanitari, els barris refugi d'immigrants que no s'integren a la nostra cultura i manera de viure, la destrucció del'entorn i medi ambient. L'esquerra treballa sense fer una anàlisi de la realitat i reflexionar del per què d'aquesta violència surgida de la humiliació de ésser pobre o d'haver sigut colonitzat, com diria Michel Rocard. L'esquerra té l'obligaciò d'aportar alternatives fiables tant davant el populisme com davant el continuísme de la dreta que s'aprofita de la ignorància de la gent i la manca de la cultura del vot a Espanya. La democràcia ha de fer front a les amenaces del populisme tant de dretes com d'esquerres, la proliferació dels paradigmes falsos, el monetarisme i l'increment del dèficit públic orquestat pels poders conservadors. Ens cal doncs reconstruir la democràcia per superar la implosió dels partits d'esquerres i la verticalitat piramidal de la dreta. Els militants o afiliats han d'aprendre a conviure i respectar-se en lloc de trencar les regles socials i imposar-se a cop de llei com fa la burgesia del poder i a lluitar per que s'acabi el desvaloritzar la persona, sigui la que sigui la seva formació, per afavorir els beneficis empresarials.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada