Empecinado, tossuderia i cabut

Ara que ja sabem que la democràcia, com deia Salvador Giner, és part essencial de la nostra civilització. Els pobles moderns es defineixen com a democràtics. Hom pensa que qui no ho és no acaba d'ésser modern. Quan es parla de qui mana en una democràcia s'ha de preguntar qui i a qui beneficia i serveix el seu poder. Una part important dels ciutadans espanyols va preferir el partit conservador que a les darreres eleccions es va convertir en un partit minoritari, però el que més vots havia tret entre els altres partitr també minoritaris, uns més que els altres. S'havia acabat el bipartidisme aquell 20 de desembre de 2015. Però fins avui no hem pogut veure com es presentava publicament el pacte subterràni d'investidura d'un president ja exercent en funcions disposat a impedir que Catalunya tingui un Estat propi, tot i que als estats Units, s'ha fet públic un informe del Congrés americà sobre la indeoendència de Catalunya que els mitjans de comunicació espanyols silencien. Els Diputats dels eatats Units entenen que Catalunya té dret a l'autodeterminació, sense que la Constitució espanyola tingui cap valor davant la decisió dels catalans que a més tenen dret a seguir com a membres de la Unió Europea. L'informe es pot llegir http://docs.house.gov/FA/FA14/20160315/104672/HHRG-114-FA14-Wstate WilliamsP-20160315.pdf. I amb aquest ambient extern ocult s'ha produït aquesta tarda la investidura del nou president del Govern amb el vot en contra dels diputats del PSC i alguns independents del PSOE. Els representants dels militants socialistes de Euskalerria, Balears i el mateix Madrid consideraven el NO per ser fidels als votants. Aquests dirigents no duiputats demanaven que els militants pogyuessin votar, mentre Iceta qualificava la renúncia al seu escó aquest matí de Pedro Sánchez com un acte d'honor, dignitat i coherència. El PSC ha sigut conseqüent i ha actuat amb dignitat davant la baixada de cap d'un PSOE que necessitava temps i no podia anar a unes noves eleccions a perdre encara més vots, si no és que ja els ha perdut tots després de permetre la investidura de Rajoy. La confiança que mereixien els socialistes espanyols ha quedat al marge de la seva pròpia realitat. Molts eren al carrer protestant i fent cridòria. El candidat s'ha presentat dient que Espanya necessita un govern que estigui en condicions de governar, no dre ser governat. Li ha soretit de nou el toic de l'absolutisme doncs no reconeix que està en minoria i demà passat hauria de disoldre les corts i anar a noves eleccions si no s'en surt amb la seva. Ara designarà i nomenarà ministres d'un nou govern, dels que només sabrem els noms el dijous, però no les pressions i negociacions i ganivetades pel càrrec que és el que ara s'estila. El candidat a president ha dit i repetit que té uns límits que no varien o sigui la unitat d'Espanya, la igualtat entre els espanyols i els compromisos amb la Unió Europea. Perpo no ha aclarit com efinirà la igualtat i de quina manera, doincs hi han terruitoris com Andalusia que reculen més aturats i fracassos escoloars de tota Europa, o Canaries, Extremadura i Castella la Manxa amb una xifra d'aturats ben considerable com per entendre que no es pot equiparar el 33% d'aturats i gent sense pensions contributives amb una Catalunya que té un atur inferior al 15%. I ha plantejat que hem de fer quer les coses vagin lo millor possible. També que governarà pels que l'han votat i pels que no l'han votat a més de voler una oposició responsable que suposem volia dir subordinada a no canviar res de que ja té fet el PP. I això és tenir un govern capaç de governar. Crear doncs la majoria absoluta en base a l'abstenció dels demés. S'ha mostrat cpomntgrari a la sortida a negociar el referèndum, a discutir sobre la sobirania, i ha dit que "no vull, no puc ni dec". Tot i així ha dit que arriba amb un projecte de govern i no farà qualsevol polìtica ni tirarà enlaire el ja fet, ni liquidarà les reformes fetes que considera bones, afegint que el seu projecte polític fou el més votat pels espanyols. Pablo Iglesias li ha dit que anuncia una legislatura epíleg després d'articular una destroça per destroçar per dins el PSOE. Iglesias li ha dit que hi ha una nova Espanya a la que li ha tocat `patir l'atur, els desninaments, la manca de sanitat, a la que no es respecta el fet plurinacional. Una Espanya, deia Iglesias, que no tolera la corrupciò que entén no és inevitable. El diputat d'ERC Sr. Rufian amb el seu peculiar estil telegràfic, ha recriminat al PSOE, amb força duresa el pas donat vers l'abstenció dient que no tenien vergonya d dir-se socialistes doblegant-se als designis d'una cacic que governa andalusia i acabemn per donar el poder a la dreta. És evident que les coses han canviat i com deia Ridao l'any 2011, parlant de l'impossible enccaix entre Catalunya i Espanya, Catalunya no tornarà a ser com la d'abans de la guerra civil. Ara ens pertoca seguir l'informe del Congrés dels estats Units. Si els americans tenen raó, Espanya ja no té res a fer i menys amb la declaració feta avui pel nou president del govern que no està disposat a permetre la sortida de Catalunya d'Espanya per què pensa que amb algunes reformes ja estarem prou contents i res no haurà passat ni passarà. El president no vol veure que no hi ha llei democràtica si no hi ha democràcia i la ciutadania no pot decidir i votar el que vol. Novament la polìtica espanyola queda fora de joc.