L'Estat rebel i desobedient

Tenim notícia deque l'Estat espanyol incompleix Directives i Reglaments comunitaris en un nombre prou important com per començar a preocupar-se de la gestió del Govern Central. El diari Expansión parlava ahir de la paralització de la transposiciò a dret intern de 20 Directives, no explicant però que arribada la data límit per la transposició les Directives europees són directament aplicables en el dret intern d'Espanya. Però és que hi han més coses que posen en evidència l'Estat davant el Dret Internacional. La negativa dela Fiscalia General a facilitar la tasca investigadora de la Jutgessa argentina Sra. Servini que segueix al seu jutjat un procediment contra els crims de guerra del franquisme i els crims de lesa humanitat fins la implantació de la democràcia formal de 1978, posa en entredit tota interpretació sobre la posició de l'Estaten el tractament d'aquesta mena de delictes no coberts perles successives amnisties de 1969, 1976 i 1977, només previstes per l'oposició al franquisme, excloent a més els delictes amb violència contra la integritat física de les persones. Es vol deixar sense investigar els bombardeitjos de Gernika i Barcelona pels aliats nazis i feixistes del bàndol nacional. Aquesta posició contrària del'Estat i el Govern Central a admetre avui que aquests delictes son imprecriptibles i que la Justícia Universal és "erga omnes", ve avalada per la interlocutòria del Tribunal Suprem de 7 d'octubre de 2010 que va conduir la condemna per prevaricació del Jutge del'Audiencia Nacional Baltasar Garzón per haver obert una investigació judicial contra els crims del franquisme deixant de costat la Llei d'Amnistia 46/1977. Però els crims van des de la desaparició forçada i involuntaria de persones, els afusellaments incontrolats, les violacions a dones republicanes per part de les tropes franquistes, els robatoris de nou nats, els expolis de bens i els empresonaments per desafectes al nou règim totalitari o simplement per haver sigut republicans, entre altres actuacions delictives considerades en l'Estatut de la Cort Penal Internacional de Justícia de 1998 auspiciada por las Naciones Unidas. España va ratificar l'Estatut i passà a ser part a l'Estatut l'any 2000. Tot i axí, l'any 2009 el Comité de Drets Humans de la ONU va recordar a l'Estat que aquests crims són imprecriptibles, si bé l'Estat espanyol es va aferrar ara a la llei d'amnistia de 1977 i als plaços de prescripció dels delictes previstos en el vigent Codi Penal. Ara, a més el Govern Central s'oposa frontalment a que Catalunya celebri un referèndum d'autodeterminació deixant de banda com si no afectés a Espanya els acords de la Conferència de Helsinki de 1975 a la que va participar el president Arias navarro, El Pacte de Drets Civilos i Polìtics de Nova York de 1966, ratificat per Espanya el 1977, la Conferència de Viena de 1993, la Resolució de les Nacions Unides 48/121, de 1994, reconeixent el dret dels pobles a l'autodeterminació, sense excloure els que es troben dins de les fronteres de l'Estat del que volewn marxar, a més de la Resolució del Consell d'Europa de 9 octubre 1993 condemnant els nacionalismes agressius i la intolerància com també l'odi i el totalitarisme.L'Estat s'oposa a la aplicació a Espamnya del Dret Internacional que ha reconegut aplicable a Espanya a la mateixa Constitució que esgrimeix a conveniència com a mur salvador. D'altra bvanda, és prou evident que l'Estat espanyol incompleix també el Reglament CE de 20 de desembre de 2006 per la promoció de la democràcia i els drets humans a nivell mundial, tot i sabent que el Dret de la UE és prevalent i preferent sobre el dret espanyol com va senyalar la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 28 de Juliol de 2016, doncs els drets humans i entre ells el d'autodeterminació formen part de l'ordinament jurídic protector de les llibertats i els valors superiors al'ordinament de qualsevol Estat membre de la UE. Si a Espanya no li interessa aquest règim de Drets Humans, val més que es doni de baixa del club Europeu per seguir portant una conducta contrària als principis de la Carta Fundacional de les Nacions Unides de 1945 i la Convenció Interncional sobre Tractats feta a Viena el 23 de maig de 1969, ratificada per Espanya i publicada però al BOE del 13 de juny de 1980, amb 11 anys de retard.