investidura contra Catalunya

Susasna Diaz ho ha dit clarament quan s'ha manifestat per l'abstenció favorable a la investidura de Mariano Rajoy com President del Govern Espanyol. El pacte ja està fet perquè preocupa a tots els partidaris de la Unidad de España como una sola nación, que Catalunya segueixi endavant amb la independència. De cara al que defensava el PSOE en temps de la República a la actitud d'avui, sembla paradoxal el que ha passat. El PSOE ha fet un malbaratament i la total dilapidació del seu obrerisme i del reconeixement de Catalunya com a nació en temps de la segona República i en els estatuts del PSC. El període actual és el de les grans transformacions de l'economia i de les empreses, de les propostes de noves formes de governar. Però el PSOE ajuntant-se a l'immobilisme i l'antiindependentisme català s'ha deixat captar de ple pel neoconservadurisme centralista del Partit Popular. Facilitar la investidura de Rajoy és deixar de banda els problemes dels treballadors i la lluita contra l'abús i l'especulació. Tampoc s'han mullat clarament per una reforma a fons de l'administració pública i una fiscalitat més justa. S'han callat mentre l'Estat es menjava els fons de pensions invertint els diners en deute públic, es a dir que els diners dels pensionistes es feien servir per finançar les despeses de l'Estat. S'han produït molts errors evitables, com el de negar-se a parlar amb el Govern de Catalunya. No voler dialogar és una actitud reprobable i antidemocràtica quan saben que Catalunya ha fet tots els sacrificis que se li han exigit per complir amb el dèficit senyalat per l'Estat Central i segueix contribuint al fons de solidaritat. Contra el diàleg s'ha donat vida al boicot a tot lo català en un marc de crisi, en moments difícils que Catalunya ha resolt amb l'exportació de bens transformats i el turisme, mentre a Espanya segueix la caiguda d'empreses i el degoteix dels acomiadaments per reduir els salaris frustrant les expectatives de moltes famílies que es veuen abocades a la misèria i a lap+èrdua de la vivenda pròpia per no poder pagar la quota de la hipoteca. El PSOE, em perdoinin, tinc la sensació de que no ha complert amb el seu dure de dir la veritat, la que també amaga el PP que sap que haurem de fer més retallades, ajustar de nou els salaris a la baixa, veure que passa amb els pensionistes depensions baixes un cop esgotat el fons de pensions el 2017 amés de la soituació de baix creixement mundial que té possibilitats d'esdevenir insoluble. De crisi ja s'en parlava l'any 1979. Gairebé 40 anys després seguim parlant de crisi, però sense solidaritat i amb enfrontaments per diferències per les que es vol fer pagar a Catalunya un cost elevat de persecució en base a interpretacions jurídiques que poden ser declarades un dia errònie, pèr manca d'una definició clara del marc legal respecte dels Tactats i acords internacionals sobre el dret dels pobles com Catalunya a l'autodeterminació que l'Estat no vol assumir. El que no s'estèn ara és una sensació opressora de frustració i d'impotència davant el poder de l'Estat Central. Es promou l'apatia i el desinterès per lo public. Però les noves generacions no cauen en aquest parany per què s'obren les possibilitats d'una Catalunya europea nova i amb Estat propi, tenint com senyera la divisa del treball que sempre ha distingit Catalunya. És prou evident que la investidura de Mariano Rajoy no canviarà les coses a Catalunya, com tampoc l'encausament de Carme Forcadell. El poble que pot arribar a actuar com un sol poble un cop desfets els embolics dels espanyolistes, obrirà sens dubte el futur al realisme, el seny i el respecte a la diversitat humana, a la dignitat de les persones en definitiva, sense deixar-seportar per l'angoixa, la demoagògia ni la crispació. Sensexcdemocràcia i llibertat no hi ha futur per a ningú.