afrontar la independència, els estudiants i Podemos

El Rei ha sigut clar dient que s'haurà d'afrontar el tema català un cop hagi sigut investit president del govern el Sr. Rajoy. Afrontar en castellà vol dir fer front. Però a més dels catalans tenen ara els estudiants al carrer i també hi seran els indignats amb la gent de Podemos. Ferr front sense di'àleg, sense parlar, amb coerció no és la solució. Si el rei d'Espanya anava per aquesta ruta s'equivoca. No es pot fer front als sentiments i la voluntat d'un poble convertida en roca de suport a les decisions del seu Parlament i del seu Govern democràtic. Em sebla lamentable que s'hagi de començar a pensar en alternatives a una possible intervenció o suspensió de la Generalitat. Els enfrontaments coercitius són contraris a la cultura de pau i el respecte a les llibertats democràtiques. Catalunya té clar que vol un referèndum d'una vegada per sortir de dubtes. La contradicció Catalunya/Espanya és inevitable, però no s'ha de veure com una guerra entre enemics que s'odien.Els catalans no tenen odi contra els espoanyols qui diu això sap que menteix. Catalunya vol competir en els mercats com ja està fent.No volem pobles infortunats. Som fideks a un país, la qual cosa no ens impedeix conviure en espais polítics més grans. El nacionalisme democràtic català no és incompatible amb una integració en una àrea de lliure comerç, reconeixent, com diria Churchill, els interessos essencials de tots. El poder està per servir els demés, no per actes de dominació d'uns per damunt dels altres. Cal crear ara, amb el diàleg i el reconeixement dels drets naturals i imprescriptibles de Catalunya a decidir el seu futur polític, fonaments sòlids per la construcció indestructible de la societat de la pau, els drets humans i la llibertat. Estudiants i Podemos, a més de manifestar-se i reivindicar el que millor defensi els seus plantejaments, també han de pensar que les llibertats dels pobles esdemostren i cultiven amb actes democràtics i el respecte a l'opinió política vinculant que resulti d'una votació. Votar no es pot considerar mai delicte. Voler votar, tampoc. El cas dels catalans no és més que el de superar els entrebancs per què la democràcia es faci en llibertat i es respectin a Catalunya els drets històrics d'autogovern sense dependències imposades que li han sigut negats fins ara. Si agrontar el cas dels catalans vol dir deixar fer el referèndum a Catalunya per la via democràtica i amb observadors internacionals, anirem tots molt millor.