Populisme de dretes contra la democràcia

Sempre havien dit que el nacionalisme català era un factor de la modernització d'Espanya. El nacionalisme democràtic català no és gens agressiu com ho van ser altres nacionalismes no democràtics a Europa, com ho està sent el nacionalisme espanyol impulsant l'Estat contra Catalunya, fracturant les relacions socials, generant més desigualtats. La anul·lació pel Tribunal Constitucional de la llei d'igualtat de la dona que reprodueix la llei republicana de 1934 és un altra fet demostratiu de que a Espanya noi li interessen els avenços democràtics. El 1976, a la mort del dictador, el govern de transició d'Adoilfo Suárez es va limitar a implantar una democràcia formal homologable a Europa i poca cosa més. Un cop acabats els efluvis i emocions del retorn a la democràcia calia afirmar i fer veure que el nacionalisme català era quelcom regressiu, desestabilitzador, una ideologia a extinguir mijantçant la espanyolització dels nens catalans i eliminar tota representació internacional catalana, a més de provocar deslocalització sense èxit d'empreses catalanes en favor de Madrid amb ofertes fiscals. Però no n'han tingut prou. Ara fan que s'obrin procediments judicials penals contra els alts càrrecs de la Generalitat, com el 1934, sense que s'hagi proclamat la República Catalana. Els governants espanyols no accepten la crítica, no dialoguen, imposen la integració per la coerció. Semblen desconèixer les obligacions d'un demòcrata. Però una vegada ·Europa els va acullir, ja tenen el diploma d'europeus, pensen que no és necessari ser demòcrata. Havien aprovat l'examen i ara tocava viure com Franco va convertir Espanya en el seu Cortijo. Saben que Catalunya és una societat democr+aticx en constant desenvolupament modernitzador de les empreses i el comerç i búsqueda del progrés, no discriminadora, practicant i defensora de les llibertats i la democràcia. La força dels partits d'esquerres a Catalunya han demostrat que el món obrer és capaç d'organitzar-se políticament per assolir una societat de benestar per a tots, donant exemple decinvivència amb les dretes demòcrates. Pero la situació política a Espanya no ha prés exemple de la catalana i ha basculkat cap a l'autoritarisme de dretes, una mena de populisme per classes mitjanes i funcionaris destrossant per l'excessiva ambició de dominació les linees del sistema polític creat el 1978. La dreta ha cinquerit electoralment les regions d'Espanya en les que té menys influència el món obrer, presentance com la força natural de cada regióespanyola que dominen polìticament, com han sabut fer els dirigents del PP a Galicia. El PP s'ha situat d'aquesta manera a les portes del poder, esperant la desfeta, fragmentació i desunió de les esquerres. El nacionalisme democràtic català, majoritari al Parlament català i amb una bona representació parlamentària a Madrid s'havia coinvertir en un escull que calia destroçar. Però resuklta qyue a Catalunya dretes i esquerres modernes s'han posat d'acord per defensar la democràcia i fer les coses d'acord amb el mandat democràtic de la ciutadania, acció que no convé als interessos que representen i serveixen el Partit Popùlar espanyol i els seus aliats Ciudadanos. Han conseguit fer perdre credibilitat a tot allò que es diu Espanya, dotar-se d'incoherències, fer la polìtica de la mentida, agravar extraordinàriament la crisi del poble vingut a menys, mantenir la societat del malestar per disposar de treballadors a baix preu. Han fet nèixerel populisme de dretes i no els importa acabar amb la democràcia tot dient-se demòcrates. La seva força ha sigut la corrupció i la Fiscalis de l'Estat. No compten amb la simpatia dels treballadors i una bona part de les classes mitjanes. Catalunya i Espanya, després de 40 anys d'obscurantisme sota Franco no es merexien que tornessin a manar els que se serveixen de la democràcia per imposar un fals nacionalisme espanyol d'abús i destrucció de tot allò que els fa nosa, entre altres coses, a més del poder dels sectors industrial i comercial catalans, la llengua i la cultura catalanes.Per fer Espanya prolongació del regne de Castella necessiten fer desaparèixer el fet nacional de Catalunya. Aquesta és la terrible veritat que cal explicar a la població i que la Sentencia del TC de 2010 contra l'Estatut de Catalunya de 2006 va demostrar.