toros, querelles, odi i boicot de nou

Poca fortuna jurídica ha tingut l'acte de desagravi i reparació moral del Parlament declarant la nul·litat dels procediments sumaríssims i assassinats del franquisme. Ja han dit que no tenim competències per fer aquesta declaració de nul·litat i per tant tornarem a veure com el Govern Central porta la resolució al Tribunal Constitucional. Serem davant d'una nova provocació? Farà el Govern Cenrtral de nou un acte de desacatament a la democràcia donant perbones les condemnes a mort dels tribunals militars de la dictadura? Permetran que LLuís Companys segueixi abandonat a la seva tomba? Aquest Tribunal, però acaba de dictar Sentència a favor de la restauració de les corrides de toros a Catalunya entenent que la llei catalana del¡'any 2010 que va acordar prohibir les dites corrides de toros envaeix la compoetència de l'Estat en matèria de cultura. Les corrides i la mort dels toros o la del torer a la plaça són considerats pel Tribunal actes de Cultura i Catalunya, amb la seva llei ara anul·lada, ha fet un menyspreu al patrimoni cultural espanyol, a la arrelada tradició cultural de les corrides, segons llegim als diaris del matí. Han anul·lat una llei feta a iniciativa popular. La veu del poble no compte per res. Cap consideració es destaca sobre la cultura de la violència, la intolerància i de la mort que hi ha darrera de la festa taurina. Un dia abans la Fiscalia presentava la querella per prevaricació i desobediència al TC contra Carme Forcadell per haver permés el debat parlamentari i resolució sobre el referèndum que es vol celebrar el setembre de 2017. Ara ens adverteixen que Junqueras acabarà també al Jutjat si segueix endavant amb les seves propostes pressupostàries i la Hisenda Catalana. L'amenaça de passsar pel Jutjat es un nou argument de represàlia i voler atemorir que no serveix a qui creu que defensa drets inviolables, inalienables i imprescriptibles. Alguns comerciants de regions espanyoles que discriminen els productes catalans i els rebutgen es proposen fer boicot a Catalunya amb la passivitat del Govern Central que hauria de fer cessar les discriminacions entre ciutadans iguals com ells diuen som tots plegats. Rl que no expoliquen és el perquè el Sr. Montoro es va guardar a la caixa de l'Estat més de 4.000 milions d'euros que havia de tornar a Catalunya, i ara ens pagaran uns 1.500. Les relacions Catalunya Espanya no van bé. La judicialització de la política molesta també als Magistrats que entenen que la Justícia no ha d'intervenir en les disputes polítiques entre partits ni entre Estat i pobles, però si en la persecució i càstig de la corrupció, el frau i l'evasió fiscal. No són els demòcrates els que s'ha de perseguir en una Espanya que es diu democràtica i forma part de la Unió Europea. Tampoc és de llei perseguir els polítics catalans i càrrecs institucionals que, com Escòcia, volen el lloc propi a Europa i lliure desenvolupament del seu poble ben diferenciat d'aquell del que se'n desprenen, participant i solidaritzant-se amb les problemàtiques dels que es queden havent fracassast amb totes les temptatives de bloqueig d'aquesta iniciativa política secundada per el poble per recuperar les llibertats perdudes. El cas dels catalans no és un cas perdut, sinó una reclamació viva que no coneix fronteres.