cinisme triomfal, crònica de la tardor polìtica

El candidat Rajoy a la Presidència del Govern s'ha presentat davant els parlamentaris manifestant-se amb un triomfalisme conservador. No vol canviar res de l'essencial que ja porten fet. Diu que parlaran, però em sona que seran diàlegs de sords. No escoltarà el que no convé als interessos dels seus. Segueix defensant que la LLei i la Constitució espanyola defineixen un Estat de Dret, la qual cosa avui és insuficient doncs s'ha de comptar amb el dret supranacional de la Unió Europea i del demés Dret Internacional. Rajoy ofereix diàleg 9i defensa la unitat forçada d'Espanya com a marc innegociable per les nacions sense Estat i es pronuncia clarament contra la independència de Catalunya. No s'amaga de dir i exhibeix poder dient que la llei l'ha de complir tothom i els polìtics no són immunes a la llei i per tant són susceptibles de rebre sancions si la incompleixen. Segueix afirmant que Espanya és el país que més llocs de treball ha creat amb el seu creixement econòmic.Però resulta que el que diu nol és veritat, doncs no reconeix que altres països estan per damunt d'Espanya, tals com Estonia, Lituania, Irlanda, Xipre, Malta, Luxemburg, Portugal, Suècia i Italia. PAblo Iglesias li ha dit que seguim en el passat. Rajoy diu estar obert al diàleg tot i que fa perseguir els polìtics catalansrò diàleg nom´`es per consolidar feformes amplies i durables sense tocar l'essencial.Per Rajoy qui reb més vots té dret a governar, és a dir a disposar del poder com a partit preferent. Catalunya no pot decidir pel seu compte, doincs el que es de tots els espanyols ho hem de decidir tots els espoanyols, poer què afecta a tots. Cal preguntar-se si som diferents o no és que les les diferències i ideologies són qüestió del passat. Rajoy es defensa parlant de la igualtat de tots els espanyols cosa que sap no és certa. Però deixa a l'aire la pregunta de qui aporta idees pel futur d'Espanya. Rivera parla de la nova polìtica i de donar solucions als espanyols, frase que recorda la del PP quan deia que tenien solucions. Els de Ciudadanos diuen ara que treballaran junts amb el PP perquè molts catalans volen seguir sent espanyols, servint-se qa més d'una frase de Suárez, Rivera ha dit que es tracta de canviar les tuberies sense tallar l'esperança i l'l·lusió de 47 milions d'espanyols. Frase molt cuidada i ben preparada com a pinyol. Rajoy ha contestat a Tardà que Espanya són 500 anys de prosperitat i que faran el mateix pels catalans atenent les seves necessitats tot i que hem descobert que s'ens queden part dels diners que ens haurien de tornar de la recaptació fiscal. Però Rajoy, hàbil en la paraula avui, no concreta res. Tot es queda en genèrics i divagacions. La única oferta és seguir on som, sense canvis. Tardà però defensa que l'orgull de tots els catalans, siguin federalistes, autonomistes, unionistes o independentistes es pregunten què s'ha de fer. I Tardà es refereix a l'espiral de la repressió quan Rajoy diu que ens instal·lem en l'enfrontament. Diu que volem destruir i no vol divisions, tornant a repetir que vol una Espanya unida i plural. El tripartit espanyol seMbla estar d'acord en tots aquests plantejamentds, encara que el PSOE parli ara de defensa dels drets dels treballadors. Podemos els ha avançat en el camí de l'esquerra. El neoconservadurisme esperat amb la tornada de la tardor políitca ha quedat instal·lat al poder. Han deixat les reformes que s'han de fer de la llei electoral, forma d'elegir President, sreparació de poders, respecte total a la independència de la Justícia, derogar la normativa laboral i la llei de l'educació per un altra dia, que pot ser dins de quatre anys. L'atur seguirà encobert amb l'emigració de joves fora d'Espanya i jubilacions anticipades. El que no pot decidir el candiat és qui infringeix la llei si encara sembla no saver quina és l'applicable a un referèndum d'autodeterminació, quan la Constitucvio no és una llei prohibitiva ni coercitiva oposable al dret internacional d'aplicació a Espanya..