dignitat i justícia social

Per els mitjans de comunicació han passat desapercebudes les notícies del 70 aniversari del Judici de Nuremberg seguit contra els botxins nazis de jueus, que va sentar les bases del modern dret internacional junt amb la carta fundacional de les Nacions Unides i les Convencions de Viena de Viena sobre relacions diplomàtiques i consulars de 18 d'abril de 1961 i 24 d'abril de 1963, respectivament. També ha passat practicament desapercebut el dia mundial pel treball decent que s'ha celebrat el passat 6 d'octubre amb manifestacions a tota Espanya, convocat pels sindicats de treballadors. Es demanava treball decent, treball digne, respecte pels acords assumits pels empresaris a les negociacions col·lectives. Els treballadors segueixen dient no als contractes escombreria, els baixos salaris alguns inferiors al salari mínim i la precarietat laboral. Aquesta situació real, afegida als nous acomiadaments de treballadors reflecteixen l'existència d'una veritable opressió social que impedeix l'existència d'una societat lliure. L'abús d'alguns empresaris als que només interessa el seu compte de resultats ens porta a una vida social contradictòria amb els principis democràtics de la igualtat i la solidaritat socials. La reprobació més radical de la societat a l'explotació de l'home per l'home ens ha de dur a impedir que darrera l'alliberament d'una opressió n'apareixi una altra com ja ha poassat a diversos països fent inevitable el fracàs de la promesa societat de llibertats. La opressió pot venir per la dreta i per l'esquerra segons convingui al desenvolupament de les forces productives que l'arriben a fer invencible mentre els sigui útil. Les condicions de treball han de permetre el desenvolupament de la dignitat humana i s'han de posar al seu servei, no al de una classe ni d'un politburó. Només trobarem, com deia Simone Weil criticant a Marx, el progrés social amb l'acció de gent de bona voluntat, impedint que elas treballadors siguin mers instruments de l'economia productiva. Els sindicats avui no volen capitular sota la promesa d'un reformisme que acaba anant a pitjor coronant les tesis neoconservadores en lloc de donar solucions per promoure una cultura de pau i d'entesa social. La societat necessita un ideal de llibertat, com plantejava Simone Weil, per fer una societat de respecte col·lectiu, saber viure sense necessitats inútils i innecessàries. L'Estat de dret ha d'establir les institucions flexibles salvant la oposició entre servituts i llibertat. La dignitat i la Justícia Social són dos principis irrenunciables que la societat dels drets humans està obligada a respectar i convertir en senyera política.