més retallades, més pobres i encara més pobres

El PSOE s'ha convertir avui en el Partit Social Nacionalista Espanyol obrint la porta a la intolerància i la repressió anticatalana, perdent la "O" de partit Obrer creat per defensar els drets dels treballadors en la política i aturar l'abús, la opressió i l'explotació de les persones en forma ofensiva al que prescriu la dignitat humana. Els fins ara sociaistes ofegats pel neoconservadurisme no s'han volgut enfrontar a unes eleccions democràtiques i sense manipulacions. ELPSOE ha abandonat el seu espirit de lluita per la construcció d'una esqsuerra fiable amb capacitat de millorar la vida de lespersones i transformar la societat. El PSOE ha preferit abraçar la causa de la unitat d'Espanya com prioritària, sense escoltar ni dialogar amb els nacionalistes demoòcrates catalans. Fent front comú per Espanya i contra les Institucions de Catalunya, han pactat per sota mà, desprès de fer saltar el seu secretari general electe, han escapçat la direcció i la representació del partit per assumir la vergonyant submissió al neoconservadurisme. Però ja se'ns anuncien més retallades en els serveis i l'assistència públiques perquè la Uniò Europea exigeix a l'Estat espanyol una nova retallada entre cinc mil i sis mil milions d'euros, a més de seguir l'Estat la actual política de l'abaratiment del cost laboral humà a les empreses. Els actuals portaveus i dirigents del PSOE no han dit res dels 4.500 milions d'euros que l'Estat s'ha quedat en lloc de lliurar-los a Catalunya. Segueixen ara tots els del nou tripartit PP, C's i PSOE convertit en PNS Decididament ens volen fer més pobres perquè siguem fidels servidors dels milions de turistes qui vindran a aprofitar els nostres paisatges, gastronomia i platges. També obren la porta a l'especulació financera que ja comença a veure els profits del moment. Poca importància té que el 49% dels pensionistes no arribi a final de mes amb pagues inferiors al salari mínim. Poca importpancia té que l'atur segueixien quotes superiors al 30% a molts llocs d'Espanya. Tampoc té importància que amb el sacrifici del vot socialista en favor de la investidura els casos dels ERO andalusos comencin a ser arxivats per tractar-se tant sols d'irregularitats administratives. Haurà arribat una nova amnistia sense enterar-nos ni publicar-se al BOE? Hi han molts dubtes i moltes preguntes que l'escenari ens proposa. La resposta, mentre acaben de buidar sense cap dificultat la caixa del fons de pensions, la veurem dins d'uns dies al Congreso de los Diputados, quan aquests votin i el que expliquen després. Aquests dies veurem molts carnets del PSOE estripats a les papereres. I això ho fan eixant passar desapercebut que ahir 22 feia 43 anys que va morir Pau Casals a l'exili a Puerto Rico, i avui 23 ha fet 39 anys que en Tarradelles arribava el 1977 de tornada a la Generalitat dient desde el seu balcó, amb veu forta i segura "Ja sóc aqui! Pau Casals i Tarradellas no interessen ara a l'Estat, i menys al tripartit nacional. La seva significació s'ha d'esborrari deixarmorir a l'oblit. Però els catalans no pensem el mateix. A Catalunya parlem de drets socials i Referèndum, no consulta abstracte no vinculant. Volem que es concreti a més del dia. com i qui. Els ha de quedar clar als atònits neopolítics de l'oposició nacional espanyola que a Catalunya no interessen ni volem més partits per entronitzar dirigents sota sospita de desgast i de pactes amagats.