ara no toca vergonyant.

Que en Quico Homs estigui dient i pensant que el Tribunal Suprem no forma part dela Justícia independent que defineix una democràcia, no deixa de ser un dubte del per què es van admetre a tràmit de les acusacions que es fan des de la Fiscalia de l'Estat vinculada a la política oficial del PP en el poder. En Quico Homs no està obligat a entendre el joc processal seguit per la Fiscalia, però un Magistrat no és un Fiscal ni està obligat a fer-li cas i menys a seguir el joc de judicialitzar la discussió política. Som a Europai les normes tenen una interpretació ben diferent a la de fa quaranta anys. El que destaca és el caràcter polític de tot el procediment pels fets i les persones, i l'actuació també política del Ministre de Justícia en funcions contestant a les queixes d'avui mateix d'en Quico Homs. Aquesta situació ens aproxima a la posició del president Rajoy que ara no vol parlar de la seva investidura ni d'altra cosa que Galicvia i elPP, doncs està volcat en les eleccions galegas. Vol que el seu candidat guanyi a Galicia per donar-se un bany d'èxit amb els vots rebuts. Ara fuig de parlar de Catalunya i dels polítics catalans declarant com investigats davant un Tribunal de Justícia. Rajoy necessita guanyar a la Galicia que ja es troba bé a Espanya per contrarestar la campanya dels catalans i els discursos dels encausats informant als mitjans a la sortida del Tribunal. Dir el Ministre de Justícia en funcions que la contaminació no existeix a la Justícia es tant com dir que no van existir els tribunals d'ordre públic ni jutges defensors de les lleis repressores franquistes. Amb el que estic d'acord és que les coses han sortit de mare a totes bandes. La Fiscalia de l'Estat, amb una dimissió del Fiscal en cap pel mig, no va fer cas de l'informe negatiu dels fiscals de Barcelona i va decidir tirar endavant, al meu entendre erròniament, una denuncia contra el President de la Generalitat i altres representants polítics catalans per la votació de la consulta que el poble demanava. Toits recordem el crit solemne de "volem votar". Tot això doncs per una manifestació en forma de consulta no vinculant com si fos un entrenament per un referèndum autèntic. A la consulta hi van participar milers de voluntaris, sense cap caràcter oficial presidint taules de votació. Els Magistrats hauran de valorar les responsabilitats per una consulta no oficial, no convocada per el Rei que ja sabem no la convocaria mai oficialment, però no prohib ida per la Constitució. Però és que les consultes polítiques en forma de votació no estan prohibides a la Constitució i tampoc les imoedeix el Pacte de Drets Civils i Polítics de Nova York de 1966 ratificat per Easpanya el 1977 sense cap reserva. Em costa creure que es vulgui declarar il·legal amb el Codi Penal a la mà el que a nivell internacional no ho es en un sistema democràtic que respecta els mandats de l'electorat d'un territori. El que és clar és la voluntat de la gent catalana de seguir endavant el procés de separació de Catalunya de l'Estat espanyol. L'atac de l'Estat via judicial contra la màxima autoritat catalana és una declaració més de la manca de voluntat de diàleg i de l'esperit de coerció que sempre ha caracteritzat la dreta espanyola. Cal que la Justícia no es deixi contaminar per aquest esperit contrari a resoldre els problemes polítics amb Catalunya a cop de denuncia. L'ara no toca d'en Rajoy el considero vergonyant davant la gravetat política de la crisi desintegradora d'institucions que ha promogut amb la seva política immobilista i negacionista.